Objectiu: tants lectors com la mitjana europea

BARCELONA."Volem una societat més sàvia, més lliure i més democràtica", deia ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, durant la presentació del Pla Nacional de Lectura 2012-2016. La manera d'aconseguir aquest triple objectiu passa per una única activitat: llegir més. "Volem tornar a posar l'accent en la cultura del llibre -va prometre el conseller Mascarell-: la lectura ha de ser un dels nostres objectius de cultura i de país".

La Generalitat s'ha proposat canviar els hàbits lectors dels catalans a través d'un pla d'impuls de la lectura que vol enfortir el sector editorial a través de millorar la visibilitat dels escriptors, prestigiar el paper dels llibreters, potenciar el llibre digital i incentivar la captació de lectors a les biblioteques, tot això sense oblidar el paper educatiu, tal com va remarcar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau: "Hi ha una falta d'èxit escolar molt gran, en bona part causada per la mala comprensió lectora. És necessari un acompanyament proper i sistematitzat a la lectura i prendre consciència que llegir és la porta d'accés a la resta de coneixements".

Aconseguir més lectorsPassar del 61,9% actual al 71% de la mitjana europea

En els pròxims quatre anys la Generalitat es proposa augmentar els lectors que llegeixen com a mínim un llibre per trimestre. Actualment són el 61,9% i volen que siguin el 71%. "Aquest és un dels objectius centrals del pla", recordava el president de l'Institut Català de les Indústries Culturals, Fèlix Riera: "L'augment dels hàbits lectors dels ciutadans servirà per incrementar l'accés al coneixement i al capital cultural del país". En cas d'aconseguir que un 71% de catalans llegeixin més de quatre llibres a l'any, s'arribaria a l'actual mitjana europea. En els últims tres anys, però, el percentatge de lectors només ha pujat 4 punts: ha passat del 57,9% del 2008 a l'actual 61,9%.

Fer créixer el llibre digitalArribar a una facturació del 2% i tenir un 8% de lectors d''e-books'

Actualment, només un 5,8% del total de lectors catalans opten pel llibre digital, un percentatge que el Pla Nacional de Lectura vol incrementar al 8% de cara al 2016. "Hi ha una gran capacitat de producció, un gran teixit de llibreries i una gran varietat de títols tant en castellà com en català. Cal aprofitar aquests elements per potenciar també el llibre digital", va dir Riera.

Si bé s'estima que el sector del llibre ha caigut entre un 6% i un 10% els últims mesos, el volum de facturació del 2010 va ser de 1.434,97 milions d'euros i es van publicar 34.414 títols, un 43,1% del total editat a Espanya. D'aquesta xifra, un 24,9% -8.571 d'aquests títols- eren en català. L'actual Pla Nacional de Lectura no vol "excloure cap llengua" però farà "una ponderació a favor del català", segons Riera, en aspectes com el Pla Llibreriactiva, un programa d'impuls a les llibreries promogut pel Gremi de Llibreters.

Ser una capital editorialCatalunya vol consolidar i enfortir l'onzena posició mundial

La setmana passada el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Xavier Mallafré, explicava que tot i comptar amb una població de 7,5 milions, Catalunya és "l'onzena potència editorial al món", un rànquing que encapçalen els Estats Units, Alemanya i la Xina. A través del Pla Editactiva es vol dotar de "noves i millors eines públiques per al finançament de projectes empresarials", entre les quals hi ha la recent "línia d'aportacions reintegrables", amb una part de subvenció també recuperable en funció dels resultats econòmics del projecte. "Hem de posar èmfasi en la capitalitat del sector editorial, si no, perdrem un dels motors de la nostra activitat cultural", va remarcar Riera.

Impulsar les bibliotequesMés lectors 'de préstec' i sumar actors implicats

Per tal d'aconseguir passar del 8,2% de lectors de llibres a les biblioteques al 12% previst per al 2016 s'ha creat el Pla Bibliotecactiva, "un espai multiplataforma aglutinador d'activitats per al foment de la lectura" que compta també amb "l'impuls de trobades de clubs de lectura". Amb la voluntat de sumar com més actors millor es crearà també un pla d'acció amb centres d'activitat cultural com l'Arts Santa Mònica, el Macba, el CCCB i altres entitats públiques i privades.