ARTS ESCÈNIQUES

Pepe Rubianes baixa del cel per tornar al teatre

Un actor el fa reviure en un espectacle d’homenatge

Un actor tot sol a l’escenari, vestit de negre. No és Pepe Rubianes però, en canvi, sona com Pepe Rubianes. Ferran Terraza és l’actor que ha acceptat el repte d’interpretar l’humorista galaicocatalà en un espectacle d’homenatge al Teatre Aquitània. “El coneixia i l’admirava profundament. Interpretar-lo és el repte més gran de la meva carrera artística -explica Terraza-. Fa cert vertigen, però ho visc des de la il·lusió, la humilitat, el respecte, el tacte i l’emoció”. Agradar als fans de Rubianes era un obligació: “Hi havia certa por al «Com s’han atrevit?»”, reconeix, però creu que han superat la prova amb nota. L’espectacle, que es pot veure des d’aquesta setmana, de dijous a diumenge, no té data de sortida prevista.

Pep Coll, el mànager de Rubianes pràcticament al llarg de tota la seva carrera, és qui ha impulsat aquest Tributo a Pepe Rubianes. L’homenatge a l’amic era una possibilitat que li rondava pel cap des de feia anys, a Coll, però només estava disposat a tirar-ho endavant si comptava amb la benedicció de la família de l’actor -a més, la germana és la dipositària dels drets d’autor- i amb l’intèrpret que pogués encarnar dignament Rubianes. “No volíem fer una imitació, sinó recuperar el seu món i la seva gestualitat”, explica.

“Recrear” i no “imitar”

El director Walter Cots va donar la consigna de “recrear Rubianes” a través d’un treball actoral, explica Terraza, en què darrere de la màscara Rubianes s’hi veiés l’actor. “Una imitació pura i dura el públic podria viure-la amb certa incomoditat, fins i tot podia ser agressiu, no era gens interessant, perquè si volen veure el Pepe ja existeixen els DVD”. L’objectiu era “intencionar els textos, que la interpretació tingués l’essència i l’univers Rubianes”, diu Terraza, un actor veterà però de rostre poc conegut, que ha treballat al cinema -entre altres films, als de la saga [REC] -, però també en una vintena d’obres de teatre, i que és membre de la companyia Pentateatre. El to de veu rubianesc, la gesticulació, les onomatopeies... són part essencial de l’actuació.

Els textos “no han caducat”

L’espectacle recupera textos de diverses etapes de l’actor, per reivindicar-ne la faceta d’escriptor. De fet, el febrer d’aquest any, amb motiu dels cinc anys de la mort de l’humorista, també es va publicar Después de despedirme, un recull eclèctic de textos inèdits del Rubianes poeta, crític i comediant. A l’espectacle, els fragments són molt més coneguts. Hi ha Las tapas de l’espectacle Sin palabras (1987) i la petita obra de teatre d’ Amor joven inclosa a Ssscum! (1992) i, evidentment, també el còmic de to més col·loquial que va marcar una època, amb els monòlegs més recents i famosos de Rubianes, solamente (1997) i La sonrisa etíope (2008), amb textos com La hipoteca. La selecció no ha sigut ni exhaustiva ni cronològica, però sí que ha tingut en compte l’actualitat dels textos: “No han caducat”, assenyala Coll.

L’únic fragment de l’espectacle que és de nova creació és una escena en què es veu Pepe Rubianes al cel conversant amb Déu, que el torna a enviar a la terra perquè no li tocava anar-se’n tan aviat i perquè pugui continuar fent humor amb la realitat actual. El productor assegura que Tributo a Pepe Rubianes tant vol convèncer els admiradors com els que mai van poder-lo gaudir en directe. “Ell tenia un públic molt heterogeni, i és el que volem aconseguir: gent que recorda els seus inicis, gent que només en coneix l’última etapa i gent que mai el va veure en directe. Són textos molt divertits, per passar-ho bé. Jo els defenso a ultrança”, diu el seu alter ego.