El fotògraf de guerra que va retratar Picasso

David Douglas Duncan dóna 163 fotografies dels anys daurats de l'artista al Museu Picasso

El reporter de guerra nord-americà David Douglas Duncan (Kansas City, Missouri, 1916) ha sigut testimoni d'esdeveniments tan terribles com la Segona Guerra Mundial i les guerres de Corea i el Vietnam. També ha viscut batalles més íntimes, i més pacífiques: va tenir la confiança de Picasso per retratar la seva vida privada a la vil·la de Canes La Californie i va immortalitzar com l'artista malagueny creava algunes de les seves obres. "Em va rebre la Jacqueline, que era una dona menuda, tota vestida de negre. No em va dir ni una paraula. Em va agafar de la mà i em va portar a la segona planta de la casa. Picasso s'estava banyant, i em va rebre en pilotes!", recordava ahir el fotògraf, al Museu Picasso. Coincidint amb l'aniversari de l'artista malagueny i amb el 50è aniversari de la pinacoteca, ahir es va fer pública la donació de 163 fotografies que Duncan ha fet al museu i es va inaugurar una exposició amb 64 d'aquestes imatges. La mostra estarà oberta fins al 12 de gener i durant la tardor de l'any vinent se'n podrà veure una altra amb més imatges de la donació juntament amb algunes de les obres de Picasso de la col·lecció del museu que hi apareixen retratades.

Estava previst que el museu rebés 161 obres, però Duncan va arribar a Barcelona acompanyat de la seva dona, Sheila Duncan, i amb dues peces més, dos retrats en color de Picasso de gran format. "Era com un nen", va recordar l'autor, que va immortalitzar l'artista preparant les pintures que havien d'enviar a una exposició, improvisant passos de ballet i disfressant-se amb Jacqueline. En altres imatges es pot veure Picasso jugant a corda amb els fills davant la tela Els banyistes de La Garoupe . "La casa era un lloc molt especial. Hi vaig passar molt temps. Ara l'únic que queda d'aquells anys són aquestes fotografies", explicava l'autor. "Aquell va ser -va dir també Duncan- el millor període de la vida de Picasso".

De l'Afganistan a la Costa Blava

La presentació de l'exposició La donació de David Douglas Duncan s'hauria pogut allargar durant hores. Els relats que el fotògraf va explicar de la seva amistat amb Picasso anaven precedits d'anècdotes dels seus viatges a l'Afganistan -quan encara era "un paradís", va dir-, al Perú, al cercle polar àrtic, a Sant Petersburg -d'on va tornar amb dos quilos de caviar comprats per quatre rals-, a la guerra civil grega -on també va treballar- i a Roma, on vivia aleshores. Els fotògrafs que van cobrir la presentació estaven embadalits. Mentre posava pacient per a ells, no es va poder estar de retratar-los. "Sóc un fotògraf de guerra, encara sento les coses amb el cor", va insistir l'autor, que va treballar per a la revista Life .

David Douglas Duncan i Picasso es van conèixer el febrer del 1956 i la seva relació es va allargar fins a la mort de l'artista. El fotògraf, que aleshores vivia al sud de França, tornava de l'Orient i anava de camí cap al Marroc. Robert Capa li havia promès que li presentaria Picasso, però va morir a la Guerra d'Indoxina abans de fer-ho. Amb tot, la rebuda que li va dispensar Jacqueline quan va trucar a la casa per saludar-los va ser bona. "Ningú s'hauria pogut imaginar el món que hi havia darrere aquella vella paret i aquella reixa de ferro que s'obria comptades vegades, en un camí estret i tranquil per sobre de Canes", va escriure l'autor. Les instantànies que ha donat al museu reflecteixen el moment més intens de la seva relació, entre el 1956 i el 1962.

La cuina de l'art de Picasso

Segons Bernardo Laniado-Romero, el director del museu, les imatges ofereixen "claus i rastres petits i no tan petits que ens ajuden a conèixer millor l'obra de Picasso". El juliol del 1957 Duncan va estar al costat del malagueny durant els dos dies i dues nits que va durar la creació d'un retrat de Jacqueline i el va immortalitzar amb una sèrie d'instantànies -vuit de les quals es poden a veure a la mostra-, des de la primera línia fins que hi va començar a afegir pintura perquè no n'estava satisfet. L'autor s'ha fet càrrec també de la selecció de les fotografies i ha seguit de prop la impressió de les còpies digitals al laboratori francès Dupon a partir dels negatius que va donar el 1996 al Harry Ransom Center de la Universitat de Texas. Jean-Françoise Leroy, el director del festival de fotoperiodisme Visa pour l'Image, ha supervisat el procés.

Un altre dels protagonistes -involuntari- d'aquestes imatges és Lump, el gos de Duncan. La mascota apareix perseguint la cabra que Picasso tenia a La Californie -"Estava molt excitat, no n'havia vist mai cap", va bromejar- i també observant el pintor mentre treballava. Picasso el va acabar retratant a la seva versió de Las Meninas . Duncan també va revelar que l'artista va fer la brusa de Jacqueline, que apareix en una de les imatges, amb el paper que embolicava la capsa de bombons que li havien portat els col·leccionistes suïssos Siegfried i Angela Rosengart. La seva col·lecció es pot visitar al museu Rosengart de Lucerna.

"T'adones que la vida passa com una bufada", va dir Duncan, gairebé centenari, després de reivindicar l'autenticitat de la mítica fotografia de Robert Capa que va capturar la mort d'un milicià durant la Guerra Civil. A més de Capa, Duncan va recordar la seva amistat amb la torera xilena Conchita Cintrón i amb el mateix Picasso. "Mai, amb cap d'ells -va concloure-, vam parlar de la mort".