FINANCES

El BBVA compra CatalunyaCaixa, que deixarà de ser catalana

S’imposa a Santander i CaixaBank en pagar 1.187 milions per la històrica entitat

CatalunyaCaixa no tornarà a ser catalana. El BBVA va adjudicar-se ahir la tercera entitat bancària del país. El resultat de la subhasta impulsada per l’Estat, l’actual propietari de l’antiga caixa, va ser sorprenent: els favorits, Banco Santander i CaixaBank, no van presentar les millors ofertes i el Fons de Reorganització Ordenada Bancària, actual propietari de l’entitat, vendrà CatalunyaCaixa al BBVA per prop de 1.187 milions d’euros. Finalment, per tant, l’Estat haurà perdut 11.437 milions d’euros amb la intervenció de la històrica segona caixa catalana.

El fet que el banc d’origen basc presidit per Francisco González s’hagi quedat l’antiga caixa catalana, que aplega l’11,5% dels dipòsits, confirma l’aposta del BBVA per Catalunya. Sis de les deu caixes catalanes que hi havia a l’inici de la crisi han acabat integrades al banc, que ja havia adquirit Unnim (Manlleu, Sabadell i Terrassa) i ahir va aconseguir CatalunyaCaixa (Catalunya, Tarragona i Manresa). Amb la seva estratègia d’adquisicions, el BBVA s’ha convertit en un rival capaç de discutir l’abassegador domini de CaixaBank a Catalunya.

El tercer procés engegat pel FROB després dels fracassos del juny del 2012 i del març del 2013 preveia que la segona ronda -a la qual no s’ha arribat- només s’evitaria si la millor oferta era 200 milions d’euros i un 50% més alta que la segona. Així, es pot concloure que tant Isidre Fainé com Emilio Botín han fet ofertes inferiors als 800 milions d’euros per una entitat que suma un total de 63.000 milions en actius.

Els derrotats

El resultat de la subhasta deixa dos derrotats. D’una banda, CaixaBank, i de l’altra, Banco Santander. Els primers apareixien com a única opció perquè la històrica entitat, fundada a Barcelona l’any 1926, tornés a ser catalana després de dos anys en què ha sigut propietat de l’Estat. Diversos analistes financers havien explicat que l’interès de l’entitat que presideix Isidre Fainé era defensiu: mirar d’evitar que un gran banc es fes fort a Catalunya, el territori on CaixaBank té més múscul. Al marge d’aquesta raó estratègica, el mateix Fainé havia dit públicament que li interessava l’adquisició perquè “es tracta d’una entitat catalana”. I tant el Govern com els sindicats de CatalunyaCaixa havien expressat la seva preferència per aquest comprador.

Pel que fa al Santander, l’entitat d’Emilio Botín haurà acabat la crisi sense haver adquirit ni una sola entitat a Espanya. El Santander partia com a principal favorit en aquesta cursa però seguirà, després d’aquesta derrota, amb una quota de mercat que no arriba al 7% en territori català, molt inferior a la que té a la resta de l’Estat.

Un nou gegant a Catalunya

El BBVA s’erigeix amb aquesta compra en un nou gegant financer a Catalunya. El banc ja comptava amb 700 oficines, a les quals sumarà les 715 de CatalunyaCaixa. Tot i que es tancaran oficines, l’entitat queda ara per ara molt a prop de CaixaBank, que en té 1.552. Pel que fa a clients, l’efecte també és acusat: CaixaBank manté un clar lideratge, amb un 57% del total, però el nou BBVA arriba al 35,5%.

L’entitat que presideix Francisco González ja va demostrar amb Unnim que sap digerir adquisicions, però ara tindrà un nou repte: els sindicats de CatalunyaCaixa van advertir ahir que si el BBVA vol fer una absorció com la que va fer amb Unnim hi haurà “conflictivitat”. “Si no es manté la marca i l’estructura per gestionar amb una certa autonomia, hi haurà tensió i això acabarà als jutjats”, avisava ahir en declaracions a l’ARA Jordi Campins, president del CEC, el sindicat majoritari en una entitat que té 5.361 treballadors.

CatalunyaCaixa ha patit en els últims anys una dura reestructuració com a conseqüència de la profunda crisi que va causar la seva exposició al sector immobiliari. Des del 2010 ha anat xuclant recursos públics fins a sumar 12.624 milions. A aquesta xifra cal afegir-hi 1.001 milions més que el Fons de Garantia de Dipòsits aportarà per fer front a les reclamacions que el BBVA hagi de pagar per productes financers com preferents o swaps.

Operació de ‘maquillatge’

A aquests ajuts s’hi uneix l’esforç del FROB per aprimar l’entitat. A l’abril es va vendre tres carteres de crèdits fallits per 1.480 milions, i la setmana passada, les hipoteques de dubtós cobrament -un dels forats interns que dificultava l’interès d’altres entitats per l’operació que finalment es va produir ahir- per 3.615 milions al fons Blackstone.

D’aquesta manera, l’entitat, que va fregar la fallida entre el 2010 i el 2012, compta ara uns 63.000 milions d’actius i un 14,9% de capital propi respecte als crèdits concedits, una proporció superior a l’exigida per les autoritats europees. CatalunyaCaixa ha experimentat en els últims mesos un augment del nivell de dipòsits. En qualsevol cas, aquestes dades han deixat de ser motiu de preocupació de tots els contribuents de l’Estat: els comptes de CatalunyaCaixa van passar ahir a ser una preocupació exclusiva dels accionistes del BBVA.

Quatre anys d’un viacrucis causat pel totxo

Una fusió catalana

El juliol del 2010 es van fusionar Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona.

Intervenció

El setembre del 2011 l’entitat, molt exposada al sector immobiliari, frega el col·lapse i és intervinguda pel FROB, que hi posa 1.718 milions.

Primer intent de venda

El juny del 2012 el FROB suspèn la subhasta per vendre l’entitat.

Nacionalització definitiva

El desembre del 2012 el FROB es queda la totalitat del banc per un euro i converteix en accions 1.250 milions de preferents. L’entitat rep 9.084 milions de Brussel·les i CatalunyaCaixa perd el control del banc que havia constituït.

Nou fracàs i sortida de Todó

El març del 2013 fracassa un segon intent per vendre l’entitat. Poc després és destituït Adolf Todó, que dirigia l’entitat des del 2008 i aleshores n’era president.

Imputació multitudinària

El setembre del 2013 el jutge imputa Todó, Narcís Serra i 52 directius més pels increments salarials aprovats a la cúpula en plena crisi.

Venda de les hipoteques

La setmana passada el fons Blackstone compra les hipoteques de dubtós cobrament com a últim impuls previ a la venda de l’entitat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat