FINANCES
Economia 09/05/2013

L'Estat unificarà serveis de Bankia i CatalunyaCaixa

El ministre De Guindos explica a l'ARA que "segur" que s'estableixen sinergies entre els grups nacionalitzats

Joan Faus
3 min
UNA NOVA ETAPA Les unificacions de serveis i estructures amb Bankia i Novagalicia obriran una nova etapa per a CatalunyaCaixa després del fracàs de la seva venda al març. L'Estat vol estalviar costos fins que trobi un bon moment per desprendre's del grup.

Madrid.Els camins de les tres entitats financeres que controla l'Estat (Bankia, CatalunyaCaixa i Nova Galicia) no continuaran completament separats com fins ara. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, es va mostrar ahir "segur", en declaracions a l'ARA, que s'acordaran aviat col·laboracions entre els tres grups. Això suposarà que s'unifiquin serveis i, per tant, estructures.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Els detalls concrets d'aquestes sinergies se sabran previsiblement la setmana que ve, quan la consultora McKinsey acabi l'informe que està elaborant sobre les diferents possibilitats per treure el màxim profit de la banca nacionalitzada. El document el va sol·licitar el FROB, el fons públic de rescat de la banca, arran del fracàs al març de la venda de CatalunyaCaixa per la falta d'interès dels compradors. Llavors el ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya van assumir que les entitats catalana i gallega seguirien en mans de l'Estat uns quants anys més del previst, i que calia moure's per evitar que el cost per als contribuents encara sigui més gran. Pel que fa a Bankia, hi ha menys pressa, ja que és molt més gran i fa menys temps que va ser intervinguda .

Els tres grups han rebut en els últims anys ajudes públiques per valor d'uns 43.000 milions: uns 22.000 Bankia, 12.000 CatalunyaCaixa i 8.900 Novagalicia. En el cas de les últimes dues, el pes de les ajudes en proporció a la seva dimensió és molt superior que a Bankia.

Vendes i desinversions comunes

De moment, l'informe de McKinsey "no està tancat" i inclou diferents "alternatives", segons va explicar ahir una portaveu del FROB, que va tornar a descartar la possibilitat d'una fusió entre les entitats, cosa que donaria lloc a una gran banca pública.

Dilluns el secretari d'estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, va donar algunes pistes de quines poden ser aquestes alternatives. Per exemple, va mencionar determinades polítiques de vendes o desinversions comunes, així com col·laboracions de "risc conjunt", entre "parts de les xarxes" comercials o de la "mateixa gestió". En cap cas, però, Economia es planteja que Adolf Todó abandoni la presidència de CatalunyaCaixa, com ja va avançar aquest diari fa dos mesos.

La finalitat de les sinergies no és cap altra que buscar estalvis d'estructura sense que això trastoqui la personalitat i la marca de les entitats, per així poder fer més "atractiva" la seva venda en el futur. De fet, el número dos de De Guindos va arribar a parlar de "compradors de paquets" dels grups financers.

Algunes d'aquests opcions podrien ser integrar l'oferta d'assegurances, ja que Bankia i CatalunyaCaixa comparteixen aliances amb Mapfre; unificar part dels serveis centrals, o aconseguir plusvàlues amb la venda de paquets d'oficines. Es tractaria d'iniciatives similars a les plantejades en la primera reforma bancària, el 2009, amb els sistemes institucionals de protecció (SIP), una figura prevista per les caixes que no es volien fusionar, segons expliquen fonts del sector, informa Toni Garganté .

No obstant, totes les alternatives seran estudiades amb lupa per les autoritats europees perquè les condicions del rescat a la banca donen cinc anys perquè es formalitzi la venda dels grups nacionalitzats però fixen que a canvi de l'auxili han de reduir el seu negoci un 60% i centrar-se en les seves zones d'origen.

Cap nou traspàs al 'banc dolent'

Així, davant l'opció que les sinergies no siguin possibles, o bé siguin insuficients per assolir un estalvi significatiu, en cercles financers s'especula amb la possibilitat de treure de CatalunyaCaixa i Novagalicia tots els seus actius dubtosos que no estan vinculats amb el sector immobiliari (com crèdits impagats o amb risc de ser-ho aviat) perquè així estiguin completament netes i sigui més fàcil vendre-les. Això passaria per traspassar -tal com permeten els requisits del rescat a la banca- aquests actius al Sareb (el banc dolent ), on ja hi ha des del desembre tots els actius relacionats amb el totxo dels grups nacionalitzats.

No obstant, aquesta opció està completament descartada, segons va subratllar De Guindos en les seves declaracions. "El banc dolent està bé com està [actualment]", va reblar. És a dir, que els nous estalvis en la gestió de la banca pública només vindran a través de les sinergies. Comença una nova etapa al sector.

stats