BERLÍNMario Draghi compleix l'1 de novembre un any en la presidència del Banc Central Europeu (BCE). No es pot dir que la seva aparició hagi estat un Veni, vidi, vici com Juli Cèsar, però sí que aquesta setmana, com a colofó simbòlic del seu primer any en el càrrec Draghi va arribar, va veure i va sortir viu del Bundestag (Parlament alemany), que no és poc pels temps que corren.
Draghi va defensar la seva polèmica política anticrisi davant una comissió de parlamentaris alemanys. Al capdavall fa temps que ha de dedicar-se a fer de diplomàtic des de la seu del BCE a Frankfurt. Té oposició a casa seva i a base d'intel·ligents maniobres l'ha aconseguit aplacar.
Suport de Merkel
Els equilibris de la cancellera amb el Bundesbank
Així s'entén que Alemanya hagi consentit finalment que Draghi defineixi de nou el rumb de l'ens emissor de l'eurozona. Fins i tot la cancellera alemanya, Angela Merkel, en principi molt escèptica davant la feina de l'italià, ha acabat fent equilibris per donar suport al programa de compra massiva de deute estatal propulsat pel BCE sense desacreditar del tot alhora el president del Bundesbank, Jens Weidmann, l'home que més s'ha oposat a les mesures de Draghi.
Weidmann s'ha quedat sol amb el discurs públic que les propostes de Draghi afluixen el collar de l'austeritat dels països deutors com Espanya i Itàlia, i aboquen a la inflació la zona euro. Això sí, en cap país s'aixeca tanta desconfiança sobre Draghi com en Alemanya, on el 40% dels ciutadans recelen del president del BCE.
Més sensible amb la perifèria
El preu del diner se situa en el mínim històric
L'italià, exbanquer a Goldman Sachs, el banc que va ajudar Grècia a ocultar el seu verdader deute, ha estat més sensible amb els problemes de recessió dels països perifèrics. A banda d'abaixar tres cops els tipus d'interès -al novembre, tot just entrar, fins a l'1,25%, al desembre fins a l'1% i al juliol fins al mínim històric de 0,75%-, l'ens emissor va fer per primer cop en la història dues subhastes (al desembre i al febrer) de liquiditat a tres anys que van ascendir a un bilió d'euros.
Però no va ser fins a l'estiu que Draghi va presentar la seva obra capital. "Dins la nostra missió, el BCE està preparat per fer tot el que calgui per conservar l'euro. I creguin-me que serà prou", va pronunciar el president del Banc Central Europeu a Londres a finals de juliol. Per a ell no hi havia cap més opció davant la pressió màxima dels mercats a Espanya i Itàlia. Els alts interessos que paguen són insostenibles. Amb aquest argument Draghi va justificar al setembre el programa de compra de deute sobirà al mercat secundari per primer cop "il·limitat" per part del BCE. Aquesta és la batalla decisiva per a la salvació de l'euro.
"No haver fet res hauria estat molt més arriscat", va resumir el president del BCE. El seu creixent intervencionisme l'ha projectat com el canceller d'Europa, com revisa la premsa alemanya, just en un moment en què l'euro no es deixa rescatar sense pèrdua de sobirania nacional.
Espanya, la prova de foc
El president reivindica la seva independència
Draghi assegura que el BCE es manté independent. De la mateixa manera que és capaç de raonar al Bundestag que els interessos que paguen alguns països molt endeutats són tan alts perquè a Alemanya són extremament baixos, també recorda a Espanya i a Itàlia que l'activació del programa de compra de deute públic a curt termini està supeditat a "estrictes condicions" i a demanar rescat al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede). Espanya es veurà forçada a reclamar-lo i el BCE l'haurà d'encertar sobre el volum i la durada de la seva intervenció en el mercat secundari per auxiliar Espanya contenint el malestar d'Alemanya, que ja assumeix que ha d'encaixar dos anys més de pròrroga perquè Grècia acompleixi les reformes austeres pactades.
La unió bancària
Draghi accepta el retard imposat per Merkel
El que tampoc s'acomplirà és el pla de posar en marxa al gener el nou organisme de control que supervisi la banca. Draghi accepta l'endarreriment de la unió bancària que ha maniobrat Merkel. El BCE assumirà plens poders per convertir-se en supervisor únic de la banca de l'eurozona com a condició prèvia perquè el Mede recapitalitzi bancs directament.
S'entén que el BCE és el millor supervisor bancari possible perquè ja disposa d'una xarxa de 17 bancs centrals que coneixen a la perfecció la situació de les entitats de cada país. No obstant, la unió bancària s'anirà perfilant lentament durant el 2013. De retruc, Espanya no podrà recapitalitzar a temps la seva banca i els diners que necessiten els seus bancs hauran de computar-se com a deute d'Estat.
Draghi ja ha denunciat sovint la lentitud de la política europea. També la pateix al mateix consell executiu del BCE, on des del maig és vacant la plaça de José Manuel González-Páramo.
Vetat per l'eurocambra Yves Mersch, la recerca d'una candidata amenaça de convertir-se en una partida d'escacs amb interrupcions per Draghi. I el canceller té pressa per recuperar Europa.
