FINANCES

La concessió d’hipoteques de Caixa Catalunya també acabarà a la Fiscalia

De Guindos avisa que el FROB troba indicis d’administració deslleial en els crèdits donats

Els veterans del sector financer recorden que Catalunya Caixa va ser al llarg del segle passat l’entitat de referència per a les onades migratòries que, provinents de la resta d’Espanya, s’instal·laven en territori català. Segons expliquen, La Caixa tenia un perfil més orientat a persones nascudes a Catalunya, mentre que el seu històric competidor apostava més pels nouvinguts a l’hora de donar crèdits i signar hipoteques. Aquesta pràctica, que va ajudar l’entitat a guanyar quota de mercat durant dècades, es va portar al límit durant els primers anys del segle XXI, quan es feien hipoteques sense un mínim control de riscos, i ara podria acabar als jutjats.

Així ho va anticipar ahir el ministre d’Economia, Luis de Guindos, al Congrés de Diputats en una sessió dedicada als efectes que ha tingut la llei de mesures per reforçar la protecció dels deutors hipotecaris. De Guindos, com s’ha fet habitual en els últims mesos, va aprofitar l’ocasió per atacar durament la que era la segona caixa catalana. Després d’haver enviat a la Fiscalia un nombre indeterminat d’operacions de l’entitat (entre 17 i 19, entre les quals es trobaria el macrocomplex turístic Hacienda del Álamo, a Múrcia, segons va avançar l’ARA), el FROB -l’organisme públic dependent d’Economia que ha gestionat el rescat de les caixes- estudia ara remetre al ministeri públic la política de concessió d’hipoteques de l’entitat.

Segons el ministre, el FROB estudia irregularitats que es podien haver comès a l’hora de donar aquests préstecs. I si, “com sembla”, hi ha indicis d’administració deslleial, les remetria a la Fiscalia “en els pròxims dies”.

Quadrienni negre

El ministre va explicar que molts dels desnonaments que se segueixen produint avui dia tenen l’origen en la imprudent concessió d’hipoteques entre el 2005 i el 2008. Segons va explicar, dos terços de les execucions que es produeixen actualment corresponen a crèdits que es van concedir en aquell quadrienni.

Com a exemple de males pràctiques, De Guindos va tornar a carregar contra l’entitat catalana, encara propietat de l’Estat fins que es concreti, a principis de l’any vinent, la seva compra pel BBVA. Segons va dir, algunes carteres hipotecàries tenien una morositat del 60%, deu vegades per sobre de la mitjana. Per entendre el pes d’aquesta magnitud cal pensar que entitats amb un nivell d’impagats molt baix, del nivell d’entre el 3% i el 5%, consideren dolenta aquesta xifra.

Els errors de Caixa Catalunya no acaben aquí. Seguint una pràctica relativament comuna en el sector en aquell moment, van concedir 1.000 milions hipoteques que superaven el 100% del valor de l’immoble, i fins i tot van arribar a superar el 120%. Eren els temps del boom del totxo, quan els diners corrien i els bancs no volien perdre la seva part del pastís; en molts casos les hipoteques es van concedir, segons el ministre, a particulars que no tenien prou ingressos. De Guindos va insistir que el rescat de l’entitat catalana, que va evitar la fallida, “ha costat als espanyols 12.000 milions d’euros”. Per això va recordar que cal evitar que situacions com aquestes es reprodueixin i va tornar a demanar responsabilitats als culpables de la situació.

El naufragi de Caixa Catalunya ha destapat males pràctiques, denunciades pel seus antics directius. Entre aquestes males pràctiques destaca que des del punt de vista jeràrquic el director de riscos estava per sota del director comercial. Per aquesta raó l’entitat va fer operacions que hauria d’haver evitat. És en aquest temps quan Caixa Catalunya va disparar la concessió d’hipoteques per a segones residències -amb un risc superior- i a immigrants, un col·lectiu particularment vulnerable en un mercat laboral que estava a punt d’ensorrar-se i que ha acabat sent víctima habitual dels desnonaments.

Operacions sota sospita

El FROB ha denunciat que en el conjunt de les caixes nacionalitzades s’han produït operacions que haurien provocat unes pèrdues d’uns 2.600 milions d’euros. Anticorrupció va rebre primer informació de 23 operacions irregulars, 16 de CatalunyaCaixa i 7 de Novagalicia, per 1.500 milions. Després va rebre 19 causes més per valor de 1.100 milions, 14 del Banc de València i 5 més que s’haurien produït entre CatalunyaCaixa, Caja Madrid - Bankia i Novagalicia. Fins ara l’antiga caixa catalana concentra com a mínim un 40% d’operacions sospitoses i un 34% dels diners perduts.

El SEC negociarà la retallada de plantilla

El Sindicat d’Estalvi de Catalunya (SEC) va ser el gran triomfador de les eleccions sindicals que es van celebrar ahir a l’entitat catalana. El SEC va obtenir un 46,96% dels vots i 47 dels 106 representants que estaven en joc. El SEC ja era majoritari a l’entitat i ha vist reforçat el suport dels treballadors de l’antiga caixa catalana.

El segon sindicat amb més representació va ser CCOO, amb 27 representants; seguit per la UGT, amb 22; Cesica, amb 8, i CSI-F, amb 2. Així doncs, el SEC serà el sindicat que portarà el pes de les negociacions davant del procés que s’obre amb la venda de l’entitat al BBVA.

L’entitat biscaïna va anunciar que espera retallar costos en un 40%, fet que implicaria una reducció de la plantilla. I tot i que el BBVA ja va evitar els acomiadaments quan va comprar Unnim i vol tornar-ho a evitar ara, els sindicats no amaguen la seva preocupació davant la falta de concreció dels plans del banc, que no vol dir-ne res fins que la compra s’hagi confirmat.

La victòria del SEC arriba malgrat el fet que tant CCOO com la UGT són els sindicats majoritaris en el conjunt del BBVA, que van fer campanya advertint de la seva força allà on es prenen les decisions del banc.

Més continguts de