El València sabia que té més bon equip que el Schalke 04, sabia que l'empat a 1 de Mestalla havia sigut un accident, i, per tant, estava convençut que per poc que fes bé les coses ahir a Gelsenkirschen passaria a quarts de final. Però no va ser així i va acabar atabalat a la recerca d'un gol que els hauria classificat, atacant sense cap mena d'ordre, i va acabar encaixant l'estocada final en l'últim minut del temps afegit. Una eliminació cruel, tot i que no injusta, a mans d'un equip alemany que a part de tenir un Raúl que sempre hi és no és un equip més bo que el València per ser considerat un dels vuit millor equips d'Europa. Justícia a banda, el Schalke serà el divendres 18 de març al bombo del sorteig dels quarts de final, i l'equip d'Unai Emery, no.
En la primera part el València va ser superior. La manca d'agressivitat alemanya al mig del camp va permetre als valencians tenir la possessió de la pilota i poder disposar de les millors ocasions de gol, tot i que la presència constant de Raúl entre línies generava perill per si sola. El gol xe va arribar als 16 minuts, quan Topal, des de la línia de fons, va voler centrar però el seu xut va sortir massa fort i a Ricardo Costa, que no volia rematar, li va rebotar al cap la pilota, que va acabar al fons de la xarxa. Mentre el Schalke només buscava Raúl com a única opció ofensiva, el València seguia creant ocasions gràcies a Aduriz, Mata i Joaquín. Però l'equip alemany va tenir aquell cop de sort necessari quan Farfán va clavar una falta directa. Era el minut 40 i aquest gol va fer molt de mal, però més en va fer el 2-1 tot just començar la segona meitat.
En la represa el València va sortir amb la mateixa actitud al camp, valenta i decidida, però aviat li va canviar la cara. En una acció aïllada després de dos rebots i un error de Guaita en el control, Gavranovic va recollir el refús i el seu xut va entrar plorant després de tocar els dos pals (52'). El València tenia temps de sobres per capgirar el marcador, només necessitava un gol. I en va tenir una ocasió de seguida, però Neuer va evitar l'empat en un u contra u amb Aduriz amb una mà miraculosa quan la pilota ja entrava per l'escaire. Les forces i la intensitat dels atacs dels valencianistes van anar perdent força i convicció amb el pas dels minuts. Però el fet que la classificació estigués a només un gol de distància va fer que els últims minuts fossin un atac i gol del València amb el cor, tot i que sense punteria. I amb el València totalment abocat, el Schalke va tenir tres contracops per rematar el partit. Dos van topar amb el pal -Gavranovic- i l'últim va acabar amb gol de Farfán sense temps per a res més.
