Un pla senzill i històric
Periodista i entrenadoraDiuen que va ser el recital futbolístic més espectacular de la història dels Mundials. Alemanya, especialment en la primera mitja hora de partit, va fer una repassada al Brasil a casa seva a base de pressió i mobilitat, en una exhibició sense precedents que va deixar enfonsadíssima l’amfitriona davant la seva gent.
Per moments semblava que tot s’explicava per les absències de la canarinha, desordenada i dèbil al darrere sense el seu capità Thiago Silva, i perduda i inofensiva sense Neymar en atac. Però segurament amb ells al camp hauria sortit igualment bé el pla de Joachim Löw. Un pla senzill, en el fons, i que va aniquilar els de Scolari des del primer segon, malgrat que el primer córner caigués del bàndol local als 45 segons de partit.
Alemanya va mantenir l’aposta que li havia funcionat als quarts, amb Klose en punta, Müller a la dreta, Lahm a la seva posició d’origen (el lateral) i un triangle de migcampistes tot terreny. Era la densa estructura que havia de permetre a la mannschaft pressionar el Brasil a tot el camp per destrossar-la en la recuperació. I, de fet, la seleção mai va saber com superar la primera línia de pressió alemanya i cada passada llarga va ser una pèrdua de pilota frustrant. Klose s’emparellava amb David Luiz i condicionava la sortida de Dante perquè arrisqués amb alguna passada interior o se la tragués de sobre, i millor si ho feia cap a la banda dreta, on Alemanya havia traçat el pla letal. Khedira, que va funcionar pràcticament com si fos un segon punta, avançava la seva posició per estressar-lo en el moment just. Müller tapava la sortida a Marcelo i Lahm empenyia l’equip endavant per acabar d’ofegar el rival. Per dins ni Fernandinho ni Luiz Gustavo podien oferir cap solució i van perdre pilotes que van fer encara més dramàtica la situació.
La impotència brasilera era absoluta. Rotunda. Dolorosa, fins i tot. I a Alemanya, amb el pas dels minuts i amb l’acumulació d’encerts, se li confirmava el seu pla. Senzill. Històric. Defensivament, l’equip va mantenir-se sempre ben amunt, sense deixar respirar ningú. Tot fam, desig i valentia. Kroos i Schweinsteiger van repartir-se algun esforç perquè Khedira respirés del seu desgast a camp rival i Hummels i Boateng van anticipar-se a totes.
Acabar de matar el matx
Scolari no tenia recursos a la banqueta per aportar control i seny. No l’havia volgut convocar. Löw, en canvi, va tornar a llegir bé el nou escenari del segon temps i, en paral·lel als descansos que li convenia repartir pensant en la final i als minuts de premi, va treure la peça clau que li va permetre rematar la humiliació al seu adversari. Schürrle va gaudir dels espais que concedia un Brasil desesperat per acabar de fer sang.
