Luis Enrique té un objectiu entre cella i cella: convertir el Barça B en "el millor filial de la història del club pel que fa a la classificació", tal com ja va assegurar l'entrenador asturià. I de moment va camí d'aconseguir-ho. Quan falten 8 partits per acabar la temporada, l'equip és quart, a tan sols un punt del tercer. I és que, exceptuant l'Espanya Industrial -filial blaugrana als anys cinquanta i que es va classificar per a la promoció d'ascens-, l'equip només havia aconseguit ser sisè a la divisió de plata. Un registre que va aconseguir en 3 ocasions (1975-76, 1991-92 i 1994-95).
Els homes de Luis Enrique estan fent una temporada per emmarcar. Després de 34 jornades s'han situat quarts, amb 58 punts. L'equip ha guanyat 16 partits, n'ha empatat 10 i n'ha perdut 8. I fins i tot té al seu abast superar el rècord de punts de l'Atlètic de Madrid B (74), que va aconseguir la temporada 1998-99, en què va acabar segon.
En una competició que ja tenia 22 punts, el filial matalasser tan sols va ser superat pel Màlaga a la lliga. I va ser el màxim anotador del campionat amb 73 gols. De fet, el Barça B també va camí d'igualar aquest registre, ja que actualment domina la llista golejadora amb 67 dianes en 34 partits.
El Barça B ja va començar la lliga amb bon peu. Acabat de pujar de la Segona B, va iniciar el campionat amb una ratxa de resultats excel·lent que el va situar a les posicions capdavanteres. No només això. Més enllà de les victòries, el joc de combinació dels culers també meravellava entre uns conjunts menys treballats tàcticament.
Tan sols una ratxa de mals resultats a finals d'any -vuit partits sense guanyar i només 6 punts de 24 possibles- va frenar l'equip, encara que es va mantenir a la zona alta de la taula. Tampoc va afectar-lo les absències d'homes com Thiago. El millor jugador del planter es va passar mitja temporada amb el primer equip, abans de tornar al filial. Ni la greu lesió d'Oriol Romeu, titular al migcentre defensiu. L'aportació ofensiva d'homes com Nolito o Jonathan Soriano -actual pitxitxi de la competició amb 23 gols- ha convertit el filial blaugrana en l'autèntica revelació del campionat.
Renunciar al filial per pujar
Si es consumés la bona temporada dels de Luis Enrique, no seria la primera vegada que un filial blaugrana acaba l'any en zona de promoció d'ascens. De fet, hi ha dos precedents que es remunten a la dècada dels cinquanta. En aquella època la Segona Divisió estava dividida en dos grups de 16 equips cadascun, i el filial del Barça era l'Espanya Industrial.
La temporada 1951-52 l'equip aconseguia l'ascens a la divisió de plata, i en la primera participació es va situar en llocs de promoció. El club fins i tot va arribar a disputar aquella lligueta, que va acabar en posició d'ascens. Però el fet de ser el filial culer li va impedir ocupar un lloc a la màxima categoria. Tres anys més tard, en canvi, sí que pujaria a Primera Divisió.
La temporada 1955-56 també l'acabaria en llocs de promoció, i tornaria a jugar la lligueta, en la qual va quedavr primer. L'Espanya Industrial va decidir pujar de categoria, i per això va renunciar a ser el filial blaugrana. També va haver de canviar de nom, i es va passar a dir Club Deportiu Comtal.
Però l'aventura en la màxima categoria tan sols va durar una temporada, ja que tornaria a baixar després d'acabar en última posició. Uns anys més tard, l'equip barceloní va passar a ser novament filial blaugrana, juntament amb l'Atlètic Barceloneta. El 1970, amb tots dos clubs disputant la Tercera Divisió, van acordar fusionar-se per passar a crear el Barça Atlètic, que avui és el Barça B.
