La dona intel·ligent ja no fa por als homes

BarcelonaQuan Marta Miravent, psicòloga d’empresa, va preguntar al seu fill de set anys qui era la persona més intel·ligent de la seva classe, ell li va respondre, com si fos una pregunta absurda: “Les nenes!”

Les noves generacions d’homes estan canviant, i aquest fet es plasma en l’últim estudi que la controvertida antropòloga nord-americana Helen Fisher ha fet per a la pàgina de cites Match.com. Fisher, antropòloga biològica i professora d’investigació de la Universitat de Rutgers, s’ha passat els últims cinc anys analitzant les respostes de més de 5.000 solters nord-americans de totes les edats. Una de les conclusions de l’estudi ha sigut l’anomenat efecte Clooney, que ve a dir que per fi els homes han deixat de tenir por de les dones intel·ligents. I no només això, sinó que ara un 89% dels homes solters busquen que la dona sigui independent, amb una bona carrera, i al 87% no els importa si ella té una professió i un salari millors, ni que sigui més intel·lectual que ells. Fisher compara aquest canvi de preferències en els homes amb el recent casament de George Clooney amb Amal Alamuddin, una dona poderosa, independent, advocada internacional i ferma defensora dels drets humans. “Si un solter d’or com Clooney es casa amb una dona com l’Amal, és que alguna cosa està canviant”, assegura Fisher.

Segons Alba Barbé, antropòloga social i cultural de la Universitat de Barcelona, l’estudi de Helen Fisher ens ha de fer reflexionar, més enllà de la “troballa científica” que representa, sobre com s’insereix aquest canvi “en el marc ideològic o l’escena politicosocial del moment, així com sobre els efectes que crea en les relacions socials”.

Ho hem preguntat a alguns homes de casa nostra, i sembla que l’antropòloga americana no va mal encaminada. “Estic d’acord amb l’estudi”, comenta Oriol Piera, informàtic de 31 anys: “No és que no els tingui por, és que m’atreuen les dones amb qui pugui desenvolupar una relació intel·lectual”. El mateix opina Enric Casademunt, enginyer de 56 anys, que assegura: “Les dones espavilades, formades i llestes mai m’han fet por, sinó al contrari”. A Carlos Henares, administrador d’empreses de 33 anys, no li importaria que la seva parella “estigués més ben remunerada, si es donés el cas”. Joan González, comptable de 40 anys, creu que “a una persona intel·ligent no se li ha de tenir por, sinó tot el contrari”. D’altra banda, Guillem Zaragoza, periodista de 28 anys, pensa que “s’ha avançat molt en aquest camp però, per desgràcia, encara hi ha molts homes que tenen por; no només de les dones intel·ligents, sinó de les dones en general”.

Segons Roger Puigdecanet, psicòleg especialitzat en parelles del Centre de Psicologia, Assessorament Personal i Salut Psigma, “actualment els joves valoren molt positivament la intel·ligència com un factor essencial d’atracció i d’interès”. “De fet -segueix Puigdecanet-, des de fa uns anys la capacitat intel·lectual de la dona és una característica que es busca per poder tenir una bona relació i un bon futur en la parella”. Com més intel·ligència, “més recursos personals hi ha, més bons conceptes saludables de relació i més coneixement per establir un vincle bo i durador”.

Pors ancestrals

Però no sempre s’ha tingut aquesta visió de les dones més capacitades intel·lectualment. “L’autoestima masculina porta molts segles de domini absolut i aclaparador en la idea de la dona muller”, remarca el psicòleg. “Quan fa unes dècades les coses van començar a canviar i la dona es va començar a alliberar d’aquests esclavatges culturals, l’home es va sorprendre, va quedar descol·locat i va començar a perdre el control de les relacions”. Aquest canvi de rol, segons Puigdecanet, “ha generat molta inseguretat en els homes, fins al punt de fer-los sentir inferiors en veure que elles tenen més clars els objectius de la relació en tots els camps i que poden esdevenir més directes i més exigents en les expectatives”. Des d’un vessant més antropològic, Alba Barbé explica com “la por és una resposta, un mecanisme de supervivència”. En aquest cas concret, “la intel·ligència es relaciona amb un privilegi que es posseeix”; així, doncs, “tenir por és reconèixer que l’altra persona posa en joc una forma pròpia de valor i, per tant, assumeix que hi ha alguna cosa que és vulnerable”.

Homes cohibits

En les relacions laborals, la psicòloga d’empresa Marta Miravent explica com, sovint, “la generació d’homes per sobre dels quaranta anys es poden sentir cohibits en un primer moment si una dona està en una posició superior a la seva”. Un fet que no passa amb les generacions més joves, les quals “viuen aquestes experiències amb total naturalitat”. També depèn del tipus d’empresa. Per exemple, “a les empreses de serveis, on el nivell cultural i intel·lectual dels treballadors és alt, la relació laboral entre homes i dones és d’igual a igual”. “En aquest tipus d’empresa -explica la psicòloga- es valoren les dones emocionalment intel·ligents, que s’adaptin a totes les situacions, que tinguin empatia, que respectin i valorin les idees dels altres en un ambient de respecte mutu”. “Això sí -afirma Miravent-, en general, a la feina encara és la figura de l’home la que se situa sempre en una posició de poder davant la dona”.

Tornant a les relacions de parella, no tot ha de ser blanc o negre. Eduard Contreras, informàtic de 29 anys, opina que “també estaria bé preguntar-se si les dones han tingut o tenen por dels homes intel·ligents”. Curiosament, un altre estudi fet per la genetista nord-americana Emma Pierson, en què ha analitzat un milió de parelles que s’han unit a través del portal de cites eHarmony, ha arribat a la conclusió que, a l’hora de buscar parella, les persones de tots dos sexes busquen algú que se’ls assembli. Això trencaria el tòpic que “els oposats s’atreuen”. Segons Pierson, “les persones intel·ligents busquen una parella intel·ligent, de la mateixa manera que les persones que no ho són no busquen parelles intel·ligents”.

En tot cas, el psicòleg Roger Puigdecanet opina que, a l’hora de tractar la intel·ligència de la parella, “s’ha de deixar de banda l’èxit personal i potenciar l’èxit col·lectiu de la relació”. “L’intel·lecte de la dona -explica Puigdecanet- ha de comportar autoestima i satisfacció tant en ella com en l’home, i viceversa. Només així es pot millorar i potenciar una relació”.

Segons el psicòleg, l’error seria “considerar-se intel·lectualment inferior a la parella”, ja que això generaria “un difícil equilibri” i comportaria una “baixa autoestima, i es generaria una dificultat de donar benestar i satisfacció a les necessitats de l’altra persona”.

Més romàntics i també més compromesos

L’estudi de l’antropòloga Helen Fisher ha deixat algunes sorpreses més a destacar. Per exemple, l’antropòloga apunta que ara els homes es mostren més romàntics i compromesos amb les seves relacions que no pas les dones. El 89% dels homes enquestats creuen en un matrimoni per a tota la vida i busquen una relació llarga i estable.

Fisher assegura que ara són els homes qui més creuen en l’amor a primera vista i volen anar a viure abans amb la seva parella. Mentre que elles prefereixen esperar un o dos anys per anar a viure junts, ells es podrien mudar entre sis mesos i un any després d’iniciar la relació, segons Fisher.

A l’estudi també es destaca com les noves tecnologies han canviat la manera de participar en el joc de la seducció. Tot i així, “la tecnologia no pot modificar els sistemes del cervell enfocats a l’amor i el compromís”, apunta l’antropòloga nord-americana. Com a conclusions finals, l’antropòloga afirma que tant els homes com les dones, però, “busquen trobar una bona connexió, una relació llarga, però mantenint una certa independència, i un compromís estable”. “Probablement ara és un dels millors moments que hi ha hagut mai per trobar parella”, conclou Fisher.