Barroso tanca la porta de la UE a una Escòcia independent
Edimburg considera “absurda” la comparació amb Kosovo
Barcelona.Per a una Escòcia independent seria “difícil, si no impossible”, convertir-se en estat membre de la Unió Europea. Amb aquesta contundència es va expressar José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió Europea, en una entrevista difosa ahir per la cadena BBC.
Les paraules del dirigent europeu van ser una galleda d’aigua freda sobre els arguments del govern escocès, encapçalat per l’independentista Alex Salmond, que assegura que el nou estat seria admès automàticament a la Unió Europea perquè ja té la ciutadania europea reconeguda, en la mesura que és part del Regne Unit. Brussel·les sempre ha respost que hauria de sol·licitar l’adhesió com a nou membre, però ahir Barroso va anar més enllà. El president de la Comissió va dir, citant l’exemple d’Espanya i de Kosovo, que quan ho demani Escòcia ho tindrà “molt difícil, si no impossible, per convertir-se en soci europeu”. “Espanya s’oposa fins i tot al reconeixement de Kosovo. I és fins a cert punt un cas similar, perquè és un nou país”, va dir.
Unes hores més tard, John Swinney, ministre de Finances escocès, va respondre que la comparació de Barroso era “força absurda” i va recordar que mentre que Kosovo no forma part de la UE els escocesos són membres del club europeu des de fa més de 40 anys. Swinney va afegir que “absolutament cap estat membre de la UE ha indicat que vetaria l’entrada d’Escòcia” i, en tornar-li a preguntar la BBC pel cas espanyol, va assegurar que Madrid “acceptarà el procés pactat”.
El govern d’Edimburg respon
La número dos del govern d’Edimburg, Nicola Sturgeon, va dir que la “ridícula comparació amb Kosovo” il·lustrava “l’absurditat” del raonament de Barroso: “Com diu Barroso, la qüestió de la pertinença d’una Escòcia independent a la UE és cosa de les aspiracions democràtiques del poble d’Escòcia i del punt de vista dels altres estats membres, no de la Comissió Europa”.
Barroso acaba el seu mandat a l’octubre, unes setmanes després del referèndum del 18 de setembre, en què els escocesos votaran sí o no a la pregunta de si volen esdevenir un estat independent.
La polèmica arriba just després que el ministre de Finances britànic, George Osborne, reiterés que una Escòcia independent hauria d’abandonar la lliura, perquè el Regne Unit no acceptaria una unió monetària. Totes aquestes declaracions, set mesos abans del referèndum, coincideixen amb una pujada de l’independentisme a les enquestes: en l’últim sondeig, de finals de gener, el sí arribava al 37%, el màxim des de l’inici del procés, per un 44% del no i un 19% d’indecisos.
El govern escocès afirma en el seu llibre blanc de la independència que vol dur a terme les negociacions d’adhesió a la UE en els 18 mesos posteriors a la celebració del referèndum, mentre Escòcia sigui encara membre del Regne Unit. El govern britànic, en canvi, pretén celebrar un referèndum sobre la seva pròpia pertinença a la UE el 2017.
La batalla de la lliura
La polèmica entre Londres i Edimburg se centra en l’economia i més concretament en la moneda. Alex Salmond va enviar ahir una carta al primer ministre britànic, David Cameron, per respondre a l’amenaça que Osborne va llançar dijous en un discurs a Edimburg. També els laboristes i els liberals s’han oposat a la unió monetària. A la carta, Salmond qualifica de “xantatge” les declaracions dels ministres de Westminster i assegura que les últimes intervencions en el debat són contràries a l’esperit de l’acord d’Edimburg, el pacte que va posar les bases per a la celebració del referèndum en fixar de mutu acord la data i la pregunta de la consulta.
Suïssa no acceptarà immigrants croats
Les autoritats suïsses van comunicar ahir al govern croat que trenquen l’acord pel qual els immigrants croats podien residir legalment al país alpí. És la primera conseqüència de l’aprovació la setmana passada en referèndum de la iniciativa per limitar la immigració al país. La consulta va dictaminar que Suïssa no pot subscriure tractats internacionals que prevegin l’entrada il·limitada de ciutadans d’un altre país. Berna i Zagreb van signar un acord en aquests termes l’estiu passat, quan Croàcia es va convertir en el 28è estat de la Unió Europea. Però el govern suís assegura que el resultat de la consulta deixa l’acord en paper mullat.
