BarcelonaDe quatre anys a un i sense presó
El Tribunal d'Apel·lació de Milà va confirmar ahir la sentència emesa en primera instància el 26 d'octubre del 2012 contra l'ex primer ministre italià Silvio Berlusconi, condemnat a quatre anys de presó per un delicte de frau fiscal en la compravenda de drets de pel·lícules en l'anomenat cas Mediaset. Amb tot, la sentència no és ferma. D'entrada, el delicte podria arribar a prescriure perquè es va cometre a principis de la dècada passada. Igualment, el que sí que és un fet és que Berlusconi es beneficia d'una llei del govern Prodi, que el 2006 va aprovar una reducció de tres anys per als delictes comesos fins aleshores, com és el cas del frau fiscal que se li imputa a Berlusconi, per la qual cosa la condemna de quatre anys de presó es redueix a un. On no hi hauria reducció és en la pena d'inhabilitació que inclou la sentència, que és de cinc anys per a qualsevol càrrec públic i de tres per a l'empresa privada.
Malgrat tot, la sentència està pendent dels recursos que, previsiblement, presentarà la defensa. En primer lloc, al Tribunal de Cassació, i encara després al Tribunal Suprem, que és l'última instància de la justícia italiana.
Una decisió amb "motivació política"
El considerat soci ocult de Berlusconi en aquesta trama, el productor nord-americà d'origen egipci Frank Agama, també va veure com els jutges li confirmaven la sentència de tres anys de presó, mentre que el president del grup Mediaset, Fedele Confalonieri, va quedar absolt. Després de fer-se pública la sentència, un dels advocats de Berlusconi, Nicolò Ghedini, va dir que en la decisió dels magistrats hi va prevaler la "força de la precaució per sobre de la força dels fets". "Ens hem adonat que no serveix de res explicar la nostra versió dels fets a un tribunal que des del primer dia havia decidit quina seria la sentència", va dir Ghedini, que acusa els magistrats d'actuar amb una motivació política.
El Tribunal d'Apel·lació havia negat aquesta setmana la petició de Silvio Berlusconi que el seu cas el portés una cort que no fos la de Milà, una ciutat on considera que el judici no és just perquè els magistrats actuen contra seu.
