El Pentàgon estudia atacar l’Estat Islàmic també a Síria
Obama valora multiplicar els bombardejos, enviar forces especials o armar altres grups
WashingtonL’Estat Islàmic no pot ser derrotat si no és que els Estats Units o els seus socis ataquen els militants sunnites a Síria, segons van assegurar ahir els caps militars del Pentàgon. “Es tracta d’una organització amb una estratègia apocalíptica que ha de ser derrotada”, va declarar en una roda de premsa a Washington el general Martin E. Dempsey. “¿Poden ser derrotats sense abordar aquesta part de l’organització que opera a Síria? La resposta és no”. Però ni el general ni el secretari de Defensa, Chuck Hagel, van donar cap pista sobre si el president nord-americà, Barack Obama, està disposat a autoritzar atacs a Síria. Les seves paraules, però, no van passar desapercebudes, perquè Dempsey és el principal assessor militar d’Obama i també un dels que l’any passat s’havia mostrat més reticent a intervenir militarment a Síria després de la massacre química del 21 d’agost a Damasc.
En la batalla actual amb l’Estat Islàmic dins de l’Iraq, l’estratègia militar d’Obama s’ha dirigit a contenir els milicians en lloc de derrotar-los, segons expliquen funcionaris del departament de Defensa i experts militars. Pressionat per les preguntes dels periodistes sobre si els Estats Units portarien a terme atacs aeris contra objectius dels jihadistes a Síria, Hagel va dir: “Estem estudiant totes les opcions”.
Les estimacions del nombre de combatents que podrien estar associats a l’Estat Islàmic pot variar entre un mínim de 10.000 i un màxim de 17.000. Això inclou una avantguarda inicial d’uns 3.000 homes que van ocupar Mossul en una ofensiva llançada des de Síria al juny. Des d’aleshores es va reforçar amb milers de nous reclutes i milers de sunnites iraquians, com els membres del partit Baas, que almenys per ara estan aliats amb l’ISIL.
Fins ara, l’estratègia militar del govern d’Obama ha sigut limitada. Des del 8 d’agost els Estats Units han dut a terme 90 atacs aeris per aturar l’avanç del grup militar a Erbil, amb alguns èxits. Però responsables militars diuen que l’única manera de guanyar un adversari tan mòbil és atacar els combatents jihadistes en tot el camp de batalla. “L’Estat Islàmic s’ha de combatre en tots els àmbits, tant a l’Iraq com a Síria -instava Atheel al-Nujaifi, el governador de la província de Nínive de l’Iraq, que ara està gairebé sota control dels jihadistes-. El problema és trobar un soci sobre el terreny, perquè els avions no poden acabar la batalla des del cel”.
La situació també es complica per la presència de l’Iran a Síria. Teheran ha estat enviant armes i militants de la Guàrdia Revolucionària i la milícia xiïta libanesa Hezbol·lah per donar suport al règim de Baixar al-Assad.
Quan Obama va anunciar els atacs aeris a l’Iraq va aclarir que no es tractava “d’una campanya antiterrorista de gran abast”. Però la decapitació del periodista James Foley i la possibilitat que més nord-americans retinguts pel grup siguin sacrificats ha indignat els més alts nivells del govern dels Estats Units.
L’administració Obama ha descartat enviar tropes per terra a l’Iraq. Responsables del govern també han insistit que gran part de l’estratègia és política: l’establiment d’un govern iraquià inclusiu amb els sunnites amb l’esperança que els jihadistes deixin de ser acollits per aquestes comunitats. Però sobre la taula hi ha altres opcions, com l’augment de l’abast i la freqüència dels atacs aeris. També el desplegament d’equips de forces especials per identificar objectius. Un altre pas que alguns apunten és entrenar, assessorar i equipar l’oposició moderada a Síria, així com les forces kurdes i l’exèrcit iraquià.
L’ONU eleva el balanç de morts a més de 191.000
Almenys 191.369 persones han mort a la guerra de Síria fins a l’abril, més del doble de la xifra documentada fa un any, segons l’últim balanç de l’ONU presentat ahir. El recompte, basat en dades creuades de quatre grups i del règim, probablement es queda curt, ja que hi ha prou informació de més de 50.000 morts més denunciades i l’accés a les dades és limitat en algunes regions. La xifra apunta a una gran mortaldat durant la guerra civil que ha “caigut fora del radar internacional”, explicava l’alta comissionada pels drets humans, Navi Pillay, que va reclamar que el Tribunal de l’Haia investigui els crims de guerra comesos al país.
