Efímers 25/11/2014

El pla d'estímul que prepara Juncker es finançarà majoritàriament amb inversió privada

D'entarda només hi haurà 21.000 milions de diner públic dels 315.000 que preveu mobilitzar la iniciativa

Laia Forès
3 min

Brussel·lesEl pla per estimular les inversions a Europa que Jean-Claude Juncker va vendre com el gran projecte del seu mandat serà, en realitat, un pla per animar la inversió privada. Lluny de ser un Pla Marshall, de diners públics n’hi haurà molt pocs.

El nou president de la Comissió Europea (CE) presentarà aquest dimecres la seva iniciativa davant del Parlament Europeu però aquest dimarts el Col·legi de comissaris ja li ha donat el seu vistiplau. Juncker vol que el pla –com una mena de full de ruta polític i estratègic per rellançar la inversió i el creixement– serveixi per finançar projectes clau per a l’economia, com les infraestructures energètiques i de transport.

L’objectiu del pla està clar però el que és més incert és d’on sortiran els diners. Brussel·les calcula que s’arribaran a mobilitzar 315.000 milions d’euros en inversions. Com es farà? La idea és crear un fons europeu destinat a les inversions en projectes que tindrà el suport del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Els diners que hi haurà inicialment en aquest fons, 21.000 milions, serviran com a garantia i la CE creu que es multiplicaran gràcies a l’emissió de bons per ampliar el capital.

Suport del BEI

Brussel·les fixa en 63.000 milions els diners que s’aconseguiran gràcies a l’endeutament. La CE defensa la viabilitat d’aquest palanquejament perquè el BEI té la màxima nota de qualificació creditícia. És a dir que els diners que es posen sobre la taula en un primer moment són 8.000 milions dels pressupostos comunitaris que augmentaran ràpidament fins als 16.000 milions amb l’endeutament i 5.000 milions del BEI. La resta, ara per ara, és fum perquè dependrà de si els inversors internacionals consideren un bon negoci els bons que oferirà el fons.

Tot plegat té una complexitat comptable que fa desconfiar els experts. “La hipòtesi de Brussel·les és que el BEI ajudarà a multiplicar el capital, però el BEI sempre s’ha caracteritzat per la prudència, no assumeix gaires riscos. No està clar que s’arribin a les xifres que Brussel·les preveu”, assegura Cinzia Alcidi, analista del Centre d’Estudis de Política Europea (CEPS).

Llista de projectes

L’altra pota del pla d’inversió són els projectes que es beneficiaran dels préstecs europeus. Encara no hi ha una llista definitiva. Un comitè d’experts juntament amb membres de la CE i del BEI analitzaran les propostes dels estats membres i decidiran quins són els escollits. No hi haurà quotes per països i la condició és que siguin projectes viables que serveixin per crear llocs de treball i dinamitzar l’economia. I, encara més important, que comptin amb inversió privada. Entre els projectes que tenen més possibilitats de sortir escollits són els que la UE ja ha definit com a prioritaris, com ara el corredor ferroviari mediterrani i completar la interconnexió elèctrica entre França i la Península.

Els governs europeus –molts encara amb plans d’austeritat– no estaran obligats a cofinançar projectes, tot i que el més probable és que en grans infraestructures els estats acabin invertint-hi diner públic. Brussel·les també obre la porta a que els estats membres aportin diners al fons que es crearà per aquest pla d’inversió. En aquest cas, no els computarà com a dèficit públic. En canvi, si financen directament els projectes sí que afectarà el seu dèficit. En els 315.000 milions d’euros hi ha comptabilitzada l’estimació dels diners públics i privats que s’acabaran mobilitzant en tres anys.

Segons calcula Juncker, l’impacte del pla d’inversió serà important: es crearan més d’un milió de llocs de treball i se sumaran més de 330.000 milions d’euros al PIB europeu. Els experts, però, rebaixen les expectatives. “És cert que la UE té un problema de demanda i l’única solució viable és augmentar la inversió, però no està clar com funcionarà aquest pla ni quin impacte tindrà en l’economia”, apunta l’analista del CEPS. Segons Cinzia Alcidi, hi ha un cert escepticisme. “Pot haver-hi decepció si s’espera un gran impacte del pla de Juncker”, conclou.

stats