Llàgrimes de cocodril per Ana Botella

“S’ha d’admetre que Ana Botella ha patit per ser la dona de José María Aznar”. El Mundo intenta avui endolcir la caiguda de la que somiava ser la Hillary Clinton espanyola i ha acabat sent l’alcaldessa de Madrid amb la pitjor valoració ciutadana de la història. Només La Razón en defensa la gestió en un editorial laudatori titulat “Una administradora eficaç” i amb frases com aquesta: “Amb el seu pas enrere, l’alcaldessa ha demostrat un cop més la seva lleialtat al PP, al qual, no ho oblidem, milita des del 1978, quan encara era l’Aliança Popular de Manuel Fraga Iribarne, i al qual ha dedicat els seus esforços personals i familiars”. I a dins Pilar Ferrer insisteix: “Dona intel·ligent, astuta i extravertida, va ser una mena d’esposa-guia en la política i en la família. Compensant, amb el seu caràcter obert [...] les llacunes del seu marit, un Aznar sec, introvertit i tímid fins a l’extrem”. El motiu d’aquests elogis és clar. Rajoy ha deixat caure Botella, i el polític gallec és molt partidari d’aquella dita clàssica: a l’enemic que fuig, pont de plata.

Al racó de pensar

FRANCESC DE CARRERAS

ARTICULISTA D''EL PAÍS’

“Catalunya Informació hauria de canviar de nom: per ser exactes jo l’anomenaria Catalunya Propaganda. Del règim, naturalment. Com en els vells temps”