CRISI A LA FEDERACIÓ XOC PER LES PLEBISCITÀRIES
Ara Premium 19/06/2015

Mas certifica la fi de CiU i accelera el seu pla per al 27-S

Pacta una “separació amistosa” amb Unió i anuncia que dilluns nomenarà els consellers que entraran

Roger Mateos / Oriol March
5 min
ÚLTIM PLE JUNTS
 Joana Ortega va ocupar ahir per últim cop el seu escó a la bancada del Govern.

BarcelonaFins fa només 48 hores, la paraula separació quedava fora del vocabulari públic dels dirigents de CDC i Unió a l’hora de referir-se a les seves relacions. L’ús d’expressions d’aquest dramatisme es reduïa a les confessions en privat, un àmbit en què les al·lusions a un eventual trencament havien esdevingut d’allò més habituals. De sobte, la col·lisió dels últims dies entre els socis de federació arran del debat sobre la independència ha trencat els tabús que els havien condicionat durant els seus 37 anys de matrimoni polític. Després d’un dimecres inusual, en què Unió decidia abandonar el Govern per no haver de subscriure el rumb independentista cap a les eleccions del 27 de setembre, ahir Artur Mas va certificar al Parlament el que la nit abans la direcció de CDC en ple havia proclamat a porta tancada: que el desmuntatge de CiU ja ha començat. Una liquidació que, segons fonts pròximes a Mas, representa “el primer acte” de l’operació que prepara per potenciar el caràcter plebiscitari del 27-S.

De bon matí, el president de la Generalitat va aprofitar la sessió de control per oferir pistes sobre quins seran els següents passos. Gairebé tots els portaveus parlamentaris van burxar en la ferida del divorci CDC-Unió i en tots els casos Mas va respondre amb una informació de calendari i una puntualització sobre el trencament. En primer lloc, va anunciar que dilluns al matí emprendrà la remodelació per cobrir les baixes dels tres consellers d’Unió que pleguen: Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí.

A l’espera dels “consellers nous”

Tot i que en cercles nacionalistes s’especulava dimecres amb la possibilitat de no incorporar cap nom i fusionar provisionalment les tres conselleries vacants amb altres departaments, Mas va venir-ho a desmentir en parlar del nomenament dels “consellers i conselleres nous” que formaran part del Govern. No seran, segons fonts de la Generalitat, fitxatges amb la vista posada al 27-S, sinó enfocats a garantir la continuïtat en la gestió en aquests últims mesos de mandat. Així, els perfils podrien procedir d’especialistes que ja treballen en la matèria -Agricultura, Interior i Governació- des del seu àmbit parlamentari o de la Generalitat. Entre els dirigents nacionalistes també es dóna per fet que Francesc Homs serà el responsable de la campanya per a les plebiscitàries i podria cedir les funcions de portaveu del Govern.

A l’hora de descriure l’enfrontament que l’“obliga” a refer l’executiu, va deixar clar que “no és per cap tonteria ni cap picabaralla absurda”, sinó “per un tema de fons” com és el posicionament en relació a la independència. La “separació”, va matisar Mas, es farà de la manera menys traumàtica i més acordada possible. Es vol que sigui una explosió controlada. “És una separació que tots desitgem que sigui amistosa”, va afirmar. Hores més tard, el coordinador general de CDC, Josep Rull, també va fer servir el concepte de “separació amistosa”, però va ser encara més taxatiu: “El projecte polític de CiU s’ha acabat”. Era l’epitafi d’una història forjada en l’època de desenvolupament de l’autonomia que, amb la demanda de l’estat propi, ha acabat enterrada. “És un camí de no retorn”, va sentenciar.

Ningú d’Unió va comparèixer per contradir-lo. El marc mental de les dues direccions s’ha desacomplexat i tothom assumeix que concorreran per separat el 27-S. El mateix Mas, solemnitzada la ruptura, semblava alleujat i parlava explícitament de la perspectiva d’un “estat independent”. Les del 27 de setembre, segons va dir, han de ser unes eleccions “autènticament plebiscitàries”. “No són unes eleccions autonòmiques normals per fer el de sempre”, va advertir. I va llançar un retret als que volen introduir “altres paràmetres”. És la recriminació que CDC dirigeix a ERC per combinar l’eix dreta-esquerra amb el debat sobiranista.

Per il·lustrar que no es busca una baralla pública amb Unió, Mas, des del seu escó, va declarar-se “molt content” amb la feina dels tres consellers d’Unió, un gest que Espadaler va correspondre agraint-li la “confiança”. El trencament acordat implica que els diputats d’Unió seguiran garantint l’estabilitat del Govern fins al final de la legislatura. Per si de cas, ahir Oriol Junqueras també va recordar que ERC “està al servei” del Govern per assegurar la convocatòria electoral del 27-S.

Repartiment del poder local

CDC i Unió també volen minimitzar danys en l’àmbit local. Si bé en els dies precedents l’estratègia convergent passava per fer valer el seu pes territorial per quedar-se tota la representació a les diputacions i arraconar Unió als consells comarcals, ahir l’esquema ja havia variat, segons fonts de la negociació consultades per l’ARA, per arribar a un acord en el repartiment de representació local. On sí que podrien saltar espurnes és al Congrés de Diputats. Rull va avisar que la continuïtat de Duran com a portaveu de CiU no està ni de bon tros assegurada. Avui CDC reuneix els diputats i senadors a Madrid per parlar-ne. “Res seguirà com fins ara”, advertien des de Convergència. També es produiran tensions, a les files d’Unió, pels incompliments de la consigna de deixar el Govern. Són nombrosos els càrrecs institucionals democristians que no pensen acatar-la, començant pel secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, cap visible dels crítics. Mas no té previst destituir cap càrrec d’Unió que no l’hi demani, en un gest als sobiranistes democristians.

Mas, de fet, aprofitarà l’episodi del trencament com a punt de partida per accelerar el seu pla cap al 27-S. “Encetarem una operació amb mentalitat de convertir les eleccions en un referèndum”, explicaven ahir a l’ARA fonts del seu entorn. Demà, en una conferència a Molins de Rei, oferirà els primers detalls de com vol gestar la seva candidatura i durant el mes de juliol s’aniran desplegant noves fases d’una campanya que “sortirà dels esquemes convencionals”. Un dels grans trets distintius serà el format de les llistes.

En l’últim consell nacional celebrat per CDC, el 30 de maig, Mas ja va avançar-ne unes quantes idees. D’entrada, segons fonts presents a la reunió, va indicar que ell voldria encapçalar la llista. Va indicar que només continuaria si el 27-S treu almenys “un diputat més” que la segona força, va reiterar que seran les últimes eleccions a les quals es presentarà i va aclarir que la llista incorporarà també “Unió o els sobiranistes d’Unió”. Vista la trencadissa democristiana, només pot comptar amb el sector independentista.

També hi haurà alcaldes i altres actius de CDC, però el gruix de les llistes que presentarà Mas el 27-S el compondran perfils independents i de prestigi de la societat civil, amb sensibilitats diferents però amb l’objectiu comú de la independència. Mas va demanar “generositat” als seus consellers nacionals perquè assumeixin que el partit passa a un segon pla. També té al cap teixir un moviment de voluntaris sense carnet de partit però compromesos amb el sí a la independència.

Falten just 100 dies per al 27-S, en els quals CiU anirà fent efectiva la seva dissolució i discutirà qüestions com el repartiment del deute -més de nou milions vinculats a campanyes- o les subvencions per participar en comicis. No es preveuen més reunions de la direcció col·legiada de CiU. Tot i pretendre un final pacífic, la pugna electoral que ja s’albira pot acabar contaminant aquest procés de liquidació.

‘Ara és l’hora’ centrarà la campanya per al 27-S en els indecisos

La plataforma unitària Ara és l’hora, impulsada per l’ANC i Òmnium Cultural, dedicarà els 100 dies que queden per al 27-S a fer la campanya “més potent” per garantir la victòria el 27-S. Així ho van explicar ahir els presidents de totes dues entitats, Jordi Sánchez i Muriel Casals, respectivament. La campanya tindrà quatre eixos fonamentals que tindran dos objectius: copsar els dubtes sobre la independència a través d’una megaenquesta telefònica i convèncer el major nombre d’indecisos, una bossa de votants que pot decantar majories a les eleccions de la tardor. Ara és l’hora, que compta aquest any amb la implicació activa de l’exeurodiputat d’ICV Raül Romeva, també prepararà deu grans actes aquest estiu amb els pilars fonamentals del futur del país, com la justícia social, la regeneració democràtica i la igualtat. Aquests deu fonaments confluiran en l’esdeveniment més massiu: la Diada de l’11-S a la Meridiana, just el primer dia de campanya per al 27-S.

stats