THE NEW YORK TIMES / PARÍSGoogle es va fer ric venent una idea molt simple: els enllaços que ofereix a altres webs valen molts diners, fins al punt que milions d'anunciants estan disposats a pagar milers de milions de dòlars a canvi dels enllaços. Ara, però, alguns editors europeus de diaris i revistes volen revertir l'equació. Google, diuen, hauria de pagar-los pels enllaços, ja que ells li ofereixen el material a partir del qual genera beneficis. I en diversos països estan a punt de sortir-se'n.
El Parlament alemany està elaborant una llei que permetria als editors cobrar una taxa a Google i altres cercadors i agregadors de notícies quan mostrin fragments d'articles al costat dels enllaços a les webs de diaris i revistes. Aquesta setmana el president francès, François Hollande, ha amenaçat Google amb una legislació semblant si no proposa una via alternativa per compensar les webs de notícies abans que s'acabi l'any. I fa pocs dies empreses editores italianes van anunciar que també pressionarien perquè s'aprovés una llei en aquest sentit.
Però de moment Google es manté inflexible. La companyia, que ja afronta possibles sancions dels reguladors europeus per temes de privacitat i competència, assegura que l'obligació de pagar per enllaçar posaria en risc la seva "mateixa existència". A més, ha alertat que la demanda de diners podria tenir un efecte contrari al desitjat: si Google hagués de pagar, això la "forçaria a deixar d'indexar els portals francesos", segons ha advertit en un comunicat que va fer arribar al govern gal. Tenint en compte que entre el 30% i el 40% de les visites a aquestes pàgines hi arriben a través de Google, l'amenaça no es pot menystenir.
El cercador diu també que aquestes normatives posarien en qüestió el seu compromís amb una internet oberta i amb la lliure circulació de la informació, alhora que invertiria el seu model de negoci. Actualment la major part dels 38.000 milions de dòlars anuals que ingressa la companyia provenen de la venda d'enllaços patrocinats, que apareixen al costat dels resultats de la cerca.
Els editors europeus, però, responen que la seva existència és encara més precària, i que no canviarà mentre no comencin a generar més diners a través de les webs. Mentre que els ingressos per publicitat de Google segueixen creixent, moltes publicacions digitals europees han vist com s'estancaven o queien.
"Nosaltres alimentem el cercador i l'algoritme, els donem constantment continguts nous en què es pot confiar, perquè són contrastats i acurats", diu Nathalie Collin, presidenta de l'associació francesa de la premsa d'informació política i general IPG. "És per això que ells poden vendre publicitat".
Reunió entre Hollande i Google
Hollande sembla estar-hi d'acord. En una reunió amb Eric Schmidt, el conseller delegat de Google, aquesta setmana a l'Elisi, el president francès "va expressar el seu desig que les negociacions entre Google i els editors francesos comencin aviat i acabin abans de final d'any", segons una nota oficial de presidència. Hollande "va remarcar que el diàleg li semblava la millor opció, però que en cas necessari es podria aprovar una llei sobre la matèria que seguís l'exemple alemany". Google, però, va minimitzar l'ultimàtum assegurant que la trobada havia servit per "discutir com pot ajudar la xarxa a crear llocs de treball i a exportar la cultura francesa al món".
Alemanya al capdavant
La proposta alemanya citada per Hollande -que el govern d'Angela Merkel va impulsar l'hivern passat i que aquest mes es començarà a debatre al Bundestag- pretén crear una espècie de copyright secundari que protegiria i regularia els usos del contingut informatiu digital. Els usuaris d'aquest material, com els cercadors i els agregadors de l'estil de Google News, haurien de pagar una taxa en concepte de drets d'autor per mostrar-lo, fins i tot si només n'utilitzen extractes breus. Una entitat semblant a les societats de gestió de drets d'autor musicals s'encarregaria de cobrar aquests diners i repartir-los entre els editors.
A Itàlia el debat és encara en una fase molt més preliminar, però les principals agrupacions d'editors de premsa es van comprometre la setmana passada a treballar conjuntament amb els seus homòlegs francesos i alemanys i a demanar ajuda al govern. Propietaris de mitjans d'Àustria, Suïssa i altres països europeus també estan estudiant el cas.
