BARCELONAEl Tribunal Suprem va declarar ahir nul l'acord pel qual el consell de ministres va adjudicar, el 16 de juliol del 2010, un múltiplex de TDT a cadascun dels operadors que existien en aquell moment, és a dir, Antena 3, Telecinco, Sogecable, La Sexta, Veo7 i Net TV. El tribunal va estimar parcialment un recurs interposat per l'empresa Infraestructuras y Gestión 2002 segons el qual el govern espanyol, presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, havia incomplert la llei general de la comunicació audiovisual -en vigor des de dos mesos abans- en atorgar aquestes noves llicències sense el concurs públic necessari.
L'executiu va emparar la seva decisió en el reial decret que regulava l'apagada analògica que havia tingut lloc a l'abril i que establia, com a mesura transitòria, que tots els operadors existents rebrien un múltiplex -és a dir, quatre canals de TDT- si col·laboraven amb el govern a l'hora de promocionar i desenvolupar el pas a la nova tecnologia. Segons el Suprem, però, "no és possible admetre" que després de l'entrada en vigor de la nova llei audiovisual el govern espanyol continués "desenvolupant previsions reglamentàries que corresponien a una regulació anterior" i que entraven "en contradicció material" amb el que establia el nou text legal.
Malgrat tot, la decisió del tribunal no afectarà, com a mínim de moment, els nous canals nascuts arran d'aquella adjudicació, entre els quals hi ha Nitro, Boing, Xplora, La Sexta 3, Divinity i Energy. La mateixa resolució del Suprem deixa clar que l'anul·lació de l'acord del consell de ministres no necessàriament ha de tenir conseqüències sobre l'assignació de canals que se'n va derivar, ja que el fet que els operadors disposin d'un múltiplex no és "en si mateix" una "contradicció amb la llei". Els canals, doncs, podran seguir emetent, tot i que el mateix tribunal ja adverteix que el procés d'assignació de freqüències del 2010 podria ser impugnat.
Infraestructuras y Gestión 2002 ha intentat obtenir llicències de TDT en diverses comunitats autònomes i el 2010 va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lés l'acord del Govern que reservava 37 llicències de TDT local a operadors públics.
