Efímers 30/08/2015

Les ‘50 ombres’ no estimulen la literatura eròtica catalana

Les novel·les picants lluiten contra l’estigma, les dificultats lingüístiques i la competència d’internet

Sílvia Marimon
4 min
Les ‘50 ombres’ no estimulen la literatura eròtica catalana

Barcelona¿Hi ha poques perversions i desitjos foscos a la literatura catalana del segle XXI? ¿Es publica poca literatura eròtica per manca de lectors, per timidesa dels editors o perquè no hi ha autors que n’escriguin? ¿La lectura és massa lenta i es busca una satisfacció més ràpida a internet o amb els mitjans audiovisuals? ¿O és que costa dir marranades en català? Autors i editors difereixen a l’hora d’analitzar-ne els motius, però hi ha un consens: el fenomen de Cinquanta ombres d’en Grey no ha aconseguit revifar la literatura que busca erotitzar el lector.

El 1978 Joan Fuster publicava un article a Serra d’Or en què feia una crida a “salvar el patrimoni eròtic”. Fuster remarcava la mediocritat eròtica de la narrativa catalana. Poc temps després van sorgir col·leccions eròtiques impulsades per editorials com Tusquets (La Sonrisa Vertical ), La Magrana ( La Marrana ) i Pòrtic (La Piga ). Cap d’aquestes ha sobreviscut. Tampoc el premi Sonrisa Vertical. Avui l’únic guardó que hi ha en literatura eròtica és el Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida, que convoca des de fa 21 anys l’editorial Bromera. En l’edició d’aquest any, que va guanyar Josep Penadés, s’hi van presentar 30 candidats. L’editor de Bromera, Josep Gregori, creu que encara és un gènere “estigmatitzat”: “Hi ha una certa prevenció contra la literatura eròtica força infundada. No falten autors, però el públic respon amb timidesa a aquestes propostes. Hi ha encara un cert pudor”. Bromera, per exemple, ven més literatura eròtica a través dels seus catàlegs que no pas a les llibreries. “ Cinquanta ombres d’en Grey és una operació de màrqueting que ha sortit molt bé. Potser ha aconseguit que molta gent que mai no havia llegit literatura de gènere eròtic fes el pas, però no ha ajudat a vendre més ni a desempolsegar llibres”, diu l’editor de Bromera.

“No crec que a ningú li faci vergonya llegir novel·la eròtica, simplement el temps d’oci ha canviat. La gent ja no busca excitar-se a través d’un llibre. Ara hi ha moltes pàgines d’internet amb continguts eròtics”, opina Jordi Rourera, director del segell La Magrana. “Les col·leccions que van sortir als anys 80 responien a un moment. Era la represa de la democràcia i s’havia d’omplir un buit, però ara no tenen sortida. No hi ha prou lectors per fer una col·lecció de literatura eròtica. Però si un llibre és bo, com el de Marc Romera [ Les relacions virtuoses, 2014], el publiquem”, afegeix.

Joan Olivares, guanyador del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida amb Dies de verema i Pell de pruna, no hi està d’acord:“Crec que els editors no es volen arriscar. Potser no hi ha gaires lectors però aquests són fidels”, opina. Trobar el to narratiu no és fàcil, diu: “Hi ha la dificultat afegida que t’has de treure de sobre un munt de tòpics i de tabús”. Un altre problema, segons l’autor, és el llenguatge específic que es fa servir per parlar de sexe: “Està farcit d’expressions castellanes. Quan vaig escriure la primera novel·la, ambientada als anys 40, no vaig tenir problemes per trobar les expressions adequades. Però amb la següent, ambientada en l’actualitat, va ser més complicat, perquè era poc versemblant posar segons quines paraules en joves d’avui en dia. S’han de fer malabarismes lingüístics”, reflexiona

Enfonyar el siurell, sucar el melindro, carxofa, tomata o cloïssa poden sonar estranys en boca d’un adolescent de divuit anys que viu en una ciutat del segle XXI. Quan l’any passat Marc Romera publicava Les relacions virtuoses, una novel·la de més de 600 pàgines, deia en una entrevista a l’ARA que pretenia fer una exploració a fons del sexe i que havia intentat superar l’escull lingüístic: “La meva il·lusió ha sigut crear un estil nou de parlar intencionadament del sexe en la nostra literatura, però tret d’algunes excepcions hi he trobat dos defectes: el primer seria la conyeta -rèmora d’una educació catòlica-apostòlica-nacional-, i el segon, la protecció a través de la sinonímia. Els escriptors s’han referit als genitals masculins i femenins a través de mil paraules. En el meu llibre, la polla és la polla i el cony és el cony. De vegades, aquestes paraules surten sis o set vegades per pàgina”.

El filòleg Pep Vila és l’autor del diccionari Bocavulvari eròtic de la llengua catalana (Curbet). Durant anys es va dedicar a espigolar paraules en novel·les, poemaris, reculls de cançons i diccionaris de frases fetes per reunir una mostra de la riquesa del lèxic eròtic i sexual català des de l’Edat Mitjana fins al 1939. “Internet ha desplaçat l’erotisme cap al camp visual, ara es busquen coses gratuïtes i de satisfacció immediata. No hi hagut una revifalla del gènere”, opina. També critica la pobresa del llenguatge: “La majoria de lèxic que fa referència al sexe prové del món agrari, no hi hagut una actualització. Ara la majoria de marranades són un calc del castellà”. I assenyala un altre dèficit: “No hi ha novel·la canalla,com sí que tenen altres països que no van passar per un gran parèntesi [el franquisme]”.

Iolanda Batallé, que va guanyar fa dos anys el Prudenci Bertrana amb Faré tot el que vulguis (Columna), defuig l’adjectiu eròtic. “No considero que la meva novel·la sigui una novel·la eròtica. Tampoc és el títol que jo volia posar [l’original era Quan ‘t’estimo’ sempre vol dir una altra cosa ]: “Parlar del desig, de la sexualitat o dels diners continua sent tabú. No només és un problema de la literatura, sinó que és social. Crec que fins i tot vivim un retrocés”, reflexiona. Batallé també creu que falta una actualització del llenguatge. “Els llibres d’estil s’han d’actualitzar perquè el lector senti empatia”. Mercè Climent, guanyadora del Premi Vall d’Albaida amb Somiant amb Alexia, creu que l’erotisme ja està infiltrat en la literatura general i que no hi ha tants prejudicis com dècades enrere: “Si fa uns anys hi va haver una explosió del gènere potser va ser perquè hi havia més repressió. I si l’objectiu de la novel·la és erotitzar, també ara hi ha més alternatives que fa uns anys. Jo, però, continuo pensant que despertar el desig amb la lectura és doblement eròtic”.

stats