DIRECTOR ESPORTIU DEL RACC

Aman Barfull: “Vaig plegar d’una central nuclear per organitzar ral·lis”

Barfull compagina tres feines: director esportiu del Reial Automòbil Club de Catalunya, director del RallyRACC Catalunya - Costa Daurada i president de la Comissió de Ral·lis de la Federació Internacional de l'Automobilisme

Algú va dir un dia que Catalunya feia olor de benzina. I homes com Aman Barfull en són els responsables. Nascut el 1954 a Viladrau, en un territori que ha acollit centenars de ral·lis, va ser pilot, guanyador del Volant RACC el 1981 i un col·laborador habitual del català Antoni Zanini, veí de Viladrau i guanyador del Campionat d’Europa el 1980. Avui compagina tres feines: director esportiu del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), director del RallyRACC Catalunya - Costa Daurada i president de la Comissió de Ral·lis de la Federació Internacional de l’Automobilisme (FIA).

Es pot ben dir que vostè ha fet del seu hobby una professió.

I no me’n penedeixo, perquè faig el que m’agrada, però a la llarga t’adones que hi ha un inconvenient: el temps. No desconnectes mai. A mi m’agradava llegir els reglaments dels ral·lis. Al vespre, en comptes de mirar la televisió, estava pendent de l’actualitat dels ral·lis. Ara també ho faig, però per obligació.

Quan va entrar a treballar al RACC?

Jo encara estaria corrent, però un dia la meva dona em va fer escollir... [Riu.] Era enginyer i treballava a la central nuclear de Vandellòs II, però sempre havia col·laborat amb el RACC de manera desinteressada. L’any 1990 em van venir a buscar. Aleshores el director esportiu era el Carmelo Ezpeleta [actual conseller delegat de Dorna, l’empresa que organitza el Mundial de MotoGP] i tenia l’objectiu que el Ral·li Catalunya formés part del Mundial. Necessitava algú jove i jo vaig entrar a les travesses. Al cap de tres mesos vaig acceptar deixar la central nuclear per organitzar ral·lis.

A més a més és president de la Comissió de Ral·lis. Ja arriba a tot?

Hauria d’anar a tots els ral·lis, però intento anar als mínims possibles. La FIA em diuen que tenen pressupost, però jo els contesto que no tinc temps! [Riu.] I, anant a pocs, aquest any ja en duc quatre. M’encarrego de coordinar les diferents proves, fer d’enllaç entre la FIA i els organitzadors. Esclar que és un honor, però fas el doble de feina amb la meitat de temps.

Es triga molt a preparar un ral·li?

Un any sencer! Perquè quan n’acabes un ja parles amb tothom per veure com ha anat i fer balanç. Però t’has d’afanyar perquè el següent projecte l’has de presentar amb set mesos d’antelació. Això fa que sempre n’estiguis pendent.

Han canviat molt amb els anys?

Com tot. Abans els ral·lis eren una aventura, molt oberts. Però amb el temps cada vegada hi havia més gent, més aficionats, i això ens va obligar a posar més mesures de seguretat. Com que les carreteres també es van omplir i els pilots arreglaven el cotxe als vorals, vam haver de regular els parcs d’assistència... Potser són els canvis més dràstics.

¿Té la sensació que la Fórmula 1 ha passat la mà per la cara als ral·lis?

Tenim un parell de factors en contra. L’un és que hem deixat de tenir pilots guanyadors. Abans hi havia el Zanini, que havia arribat a guanyar el Campionat d’Europa. I després va arribar el Carlos Sainz, que malgrat ser de Madrid és pilot RACC i sempre ens l’hem fet nostre. Ara de casa no n’hi ha cap. L’altre factor és la televisió, ja que abans si volies veure una prova de F-1 havies d’anar al circuit de Montjuïc, mentre que de ral·lis en tenies molts per tot Catalunya. Això, evidentment, ha canviat.

I la televisió no pot entrar als ral·lis?

Una cursa de Fórmula 1, o un partit de futbol o de bàsquet, dura dues hores i ho tens tot. Els ral·lis duren tres dies. És massa. A la FIA estan obsessionats amb el directe però jo els dic que és massa car. Sóc més partidari de fer bons resums al final de la jornada. Al Dakar fan servir aquest model i és molt encertat.

Surt a compte fer un ral·li?

No. En el cas del RACC ens ho prenem com una manera de fer país, i més tenint en compte que l’impacte econòmic és de 26 milions d’euros. En anys de bonança teníem grans empreses com Repsol i Telefónica. A partir del 2008 ho hem hagut de compensar amb altres petits patrocinadors i les ajudes al territori, i nosaltres hi afegim la part que falta.

Perilla la seva continuïtat?

Esperem que no. Aquest any hem arribat a la 50a edició del Ral·li Catalunya i de moment anem tirant amb aquesta fórmula. La nostra voluntat és continuar. Això sí, procurant que cada vegada sigui més autosuficient.

Ja fa tres anys que s’especula amb un tram per Barcelona. El veurem mai?

Fa tres anys que ho intentem. Algun dia ho aconseguirem. De la mateixa manera que vam aconseguir que la sortida oficial fos a Barcelona, i que som l’únic ral·li del Mundial que comença en una gran capital. Quan sigui possible, arribarà.

Més continguts de

El + vist

El + comentat