Els prodigis continuaran dijous

Dijous passat, mentre estava fent entrar el president de Foment del Treball a la sala d’audiències de la Zarzuela, el rei Joan Carles va mirar-se els periodistes presents i, amb un somriure i el bastó, els va dir: “Ja us en podeu anar, que és l’última”. Després, El Mundo va revelar que Joaquim Gay de Montellà havia traslladat al monarca que calia anar pensant a celebrar la consulta a Catalunya (ja sé que vivim temps en què l’impossible es fa possible, però no deixa d’admirar-me fins on hem arribat).

El plantejament de l’ establishment català és que a) la consulta ja és inevitable i que b) la pot guanyar el no si es desactiva la següent seqüència: llei de consultes, Onze de Setembre amb milions de catalans inundant les televisions de tot el món, decret de convocatòria per al 9 de novembre. Per això, cal anar de pressa: que Rajoy fes un primer pas que obligués Mas a fer concessions.

Com a temari de l’última audiència d’un regnat de vora 39 anys, és prou eloqüent. Dijous que ve, amb la Corona, Felip de Borbó heretarà una carpeta urgent de nom Catalunya.

De manera que aquesta setmana mateix (atenció al primer discurs del nou monarca i a les primeres sortides) assistirem a la presentació en societat d’un nou codi de senyals simbòlics que haurien de transformar-se en acció política, al govern i al Parlament. Amb un mínim d’aquell sentit d’estat de què tant s’omplen la boca, el PP i el PSOE no haurien de deixar escapar l’oportunitat d’aprofitar l’abdicació com a pretext (en poden dir “motor”, que fa molt per a un rei constitucional) d’un canvi per l’estat de la bancarrota de credibilitat en què viu.

Coneixent-los, amb un rentat de cara en tindrien prou. Però aquest cop no tenen més remei que bellugar-se, avisats com estan per la trompada de les europees, que en el camp socialista, a Madrid i Barcelona, ha adquirit proporcions de naufragi (Rubalcaba i Navarro van dimitir dels càrrecs que tenien; Susana Díaz i Núria Parlon han dimitit abans de començar).

Catalunya no és l’única carpeta que crema. Una part de la societat, després de deprimir-se i indignar-se, està disposada a fer política dins les institucions, com la CUP, Podem o un grup en què destaca Ada Colau, que pot acabar estant al capdavant d’una llista a les municipals a Barcelona, amb oferta d’integració a ERC, ICV-EUiA, la CUP, Podem i Procés Constituent. L’hispanista Tom Harrington deia ahir en aquest diari: “Un front d’esquerres és més que simplement ocupar un espai públic simbòlicament. No serà el socialisme del passat, si són intel·ligents tindran la capacitat de modificar el socialisme, o qualsevol altra cosa, refinant-lo i convertint-lo en una mena de praxi per al futur”.

Tot està en moviment: l’Estat i la societat -des d’institucions medievals com la Corona fins a la generació, tan jove ella, que no recorda ni els Jocs Olímpics del 92-, l’Espanya de sempre i la Catalunya que ara vol ser lliure, que estima la vida i que exigeix les coses que li han negat. Els prodigis continuaran aquest dijous.