Ara Premium 09/09/2014

Oriol Amat: “De boicot, fa 50 anys que n’hi ha”

A. Martín Vidal
3 min

Oriol Amat (Barcelona, 1957) té una visió pragmàtica del procés sobiranista de Catalunya. Redueix els problemes a números i afirma, parlant de manera molt pausada: “Els catalans no tenim prou confiança en nosaltres mateixos”.

Quina és la principal feblesa de l’economia catalana?

La gran feblesa és un Estat que li va a la contra. El corredor mediterrani s’hauria fet ja fa anys si passés per Madrid. Aquesta és una feblesa important que també es veu en el fet de no tenir connexions internacionals. Eurovegas al final no va enlloc, però l’Estat apostava per Madrid. I quan es volia fer Disney, els americans volien Tarragona i el govern de González els parlava d’Andalusia.

Vostè sosté que una Catalunya independent seria millor.

Depèn dels governants. Si s’aposta per la bona governança i per l’ètica, millorarem moltíssim. Pitjor no es pot anar. El problema de la governança espanyola és que està dominada per alts funcionaris, gent que no han estat mai en una empresa. Si les coses es fan bé, Catalunya pot ser com Finlàndia, Dinamarca, Àustria...

Per què tants estudis anticipen el desastre?

Un 60% dels que aposten pel sobiranisme ho fan per raons econòmiques. Si veuen que una cosa és millor que l’altra, poden canviar d’opinió. Per això l’Estat encarrega estudis, molt ben retribuïts, que no expliquen gaire d’on surten les dades i són molt tremendistes. Però si agafes els deu economistes espanyols més importants, n’hi ha sis que són catalans, i com a mínim cinc defensen la viabilitat de la independència.

És el cas de les balances?

Es van encarregar a una persona d’una ideologia molt concreta. ¿Com sortirien si les encarreguessin al fundador d’un partit independentista? Però tenen una cosa bona: deixen clar que Espanya no finança Catalunya.

Els empresaris no mostren una actitud convençuda.

A la Cecot la majoria està a favor de la independència. I al Col·legi d’Economistes també.

I els grans empresaris?

L’Íbex-35 està majoritàriament a favor de la tercera via. El pont aeri i d’altres reconeixen el problema i reclamen que l’Estat es mogui.

Què passa si Catalunya queda fora de la UE?

Catalunya no pot quedar en cap cas fora de la UE. La UE no hi guanya res, només hi perd. D’entrada, perd un contribuent net: Catalunya paga cada any 1.400 milions d’euros més dels que rep. I perdrien desenes de milers d’empreses europees que tenen interessos aquí.La UE no es mirarà aquest tema amb motivacions emocionals, com l’estat espanyol. Tinc la intuïció que la UE, en el moment en què hi pugui perdre alguna cosa, hi intervindrà.

Es parla de duanes.

Catalunya no vol posar-les. I Europa què hi guanyaria?

El boicot sí que sembla segur.

Amb set anys vaig veure un cartell que deia: “ No compres productos catalanes ”. De boicot, fa 50 anys que n’hi ha. Ara moltes empreses han perdut molta venda a Espanya i s’estan espavilant pel món. Però el 50% del que ven Catalunya a Espanya és d’empreses espanyoles. Repsol, que té refineria a Tarragona, què farà? No comprar-se a si mateixa? I part important del que exporta Catalunya és d’empreses europees, com Seat, que pressionaran perquè no els posin dificultats. Els estudis més seriosos diuen que en el pitjor escenari el boicot significaria un 3% del PIB. Però el dèficit fiscal és tan gran que ho compensa.

¿Amb indústria i turisme podem pagar l’estat del benestar?

Les pensions catalanes van tenir superàvit fins al 2010. L’únic que cal per tenir-lo és tornar a xifres d’atur del 2010. I la construcció torna a moure’s, hi ha la indústria, que va cap amunt, i Barcelona genera ocupació.

El preocupa la fiscalitat?

Sense el dèficit fiscal de 16.000 milions hi ha superàvit. Un tema pendent és l’economia submergida; potser és un 20%. Als països que no en tenen hi ha governants exemplars i una justícia ràpida que no indulta. A Espanya -i a Catalunya, com hem vist- no tenim comportaments exemplars.

stats