De la ‘banlieue’ de París a la jihad a Síria: què sabem dels autors de l'atac a 'Charlie Hebdo'

BarcelonaHayat Boumeddienne, la companya d’Amedy Coulibaly, l’home que va assaltar el supermercat jueu divendres a París, és a Síria, va informar ahir el ministeri de l’Interior francès. El 2 de gener va volar des de Madrid a Istanbul i, el dia que el seu company matava una policia a París, ella creuava la frontera entre Turquia i Síria. La premsa francesa apuntava ahir alguns detalls de la seva història: la noia, de 26 anys, va passar la infantesa en orfenats amb els seus sis germans, arran de la mort de la seva mare i del fet que el seu pare, repartidor, no se’n podia fer càrrec. Vivia en un suburbi de París i havia perdut la feina de caixera en un supermercat per haver demanat treballar amb el rostre cobert amb un vel integral, el nicab, segons explicava el diari Le Parisien.

Fa només cinc anys que Amedy Coulibaly havia participat en una trobada amb l’aleshores president francès Nicolas Sarkozy, amb joves amb contractes precaris. Aleshores treballava en una planta de Coca-Cola del departament de Grigny i assegurava que li demanaria autògrafs per a les seves nou germanes.

Com van acabar aquests dos joves implicats en el pitjor atemptat que ha patit França en els últims cinquanta anys? Les peces van encaixant. Coulibaly va ser empresonat per delictes de furt, i allà va entrar en contacte amb Chérif Kouachi, un dels dos germans que van reivindicar l’atemptat contra Charlie Hebdo.Kouachi havia sigut empresonat per col·laboració amb l’anomenada cèl·lula de Buttes Chaumont, que va enviar una dotzena de joves a combatre a l’Iraq a través de Síria, després de la invasió nord-americana del 2003. Quan era un jove raper que es guanyava la vida repartint pizzes, havia entrat en contacte amb l’autoproclamat imam Farid Beyettoy, vinculat al Grup Salafista per a la Predicació i el Combat, un grup terrorista algerià precursor d’Al-Qaida al Magrib Islàmic.

Un altre element clau d’aquesta cèl·lula era Boubaker El Hakim, que recentment ha reivindicat l’assassinat, a nom de l’Estat Islàmic, dels dos líders de l’esquerra assassinats a Tunísia el 2013, Chokri Belaïd i Mohamed Brahmi. Dos crims que pretenien fer descarrilar la transició al país que va fer esclatar la Primavera Àrab. Convé reflexionar, doncs, sobre les connexions entre els assassins de Belaïd i Brahmi i els botxins dels dibuixants francesos i la idea que és el retrocés en l’onada de canvi al món àrab el que ha tornat a donar ales al terrorisme islamista.

Entramat jihadista

La policia francesa va seguir Chérif Kouachi i Coulibaly quan van ser posats en llibertat i va constatar que havien visitat diverses vegades Djamel Beghal, un clergue radical en arrest domiciliari a Cantal, el sud de França. Le Monde ha publicat imatges de Coulibaly i una dona amb vel integral, que identifiquen com la noia fugada a Síria, fent pràctiques de tir amb una ballesta en un bosc proper. El 2013 Coulibaly va ser condemnat per un intent d’alliberar d’una presó d’alta seguretat el jihadista algerià Smaïn Aït Ali Belkacem, condemnat a cadena perpètua per l’atemptat al metro de París del 1995, que deixar 30 ferits. Chérif Kouachi també va ser interrogat per participar en aquest intent de fuga, però finalment no va ser processat.

Saïd Kouachi, el germà gran (tots dos s’havien criat en orfenats després de la mort dels pares), va viatjar el 2011 al Iemen, santuari d’Al-Qaida a la Península Àrabiga, una de les branques més fortes de l’organització fundada per Bin Laden. En la seva conversa telefònica amb un periodista mentre estava atrinxerat divendres en un polígon industrial va assegurar que actuava en nom de l’organització, i que l’havia finançat el xeic Anwar al-Awlaki, un predicador americanoiemenita considerat el cap de l’organització fins que va ser assassinat el setembre del 2011 per un drone nord-americà. El fiscal general francès va confirmar divendres que Chérif Kouachi havia visitat el Iemen el 2011.

Ell i el seu germà Saïd van assegurar que van actuar en nom d’Al-Qaida, mentre que Coulibaly, a qui la policia atribueix també l’assassinat d’una agent municipal dijous, es va reivindicar membre de l’Estat Islàmic, la milícia radical que controla bona part de Síria i l’Iraq. Les afiliacions no s’han pogut verificar i són contradictòries amb la rivalitat entre les dues organitzacions pel lideratge de la jihad, que, com s’ha vist, té Europa al seu abast.