Cent dies sense el PP a l'Ajuntament de Madrid: Carmena pugna per deslliurar-se de l'herència de Botella

L'etern problema de la neteja se li resisteix mentre intenta apropar els ciutadans al consistori amb consultes vinculants. Les polèmiques l'han perseguit, però ha intentat bastir ponts amb el món empresarial

Fa gairebé un any i mig que visc a Madrid, al bell mig del barri de Lavapiés. Si es fessin comparacions, que sempre són odioses, podríem dir que el barri barceloní que més se li assembla és el Raval, tant per la proximitat al centre com pel pes de la immigració. El meu pis dóna a una plaça que, durant un any, només s'ha netejat un cop cada tres dies, malgrat ser lloc de trobada de tots els nens que surten de l'escola, dels guiris que s'allotgen en albergs propers, de molts dels camells del barri i de 'botellones' improvisats un cop tanquen tots els bars, a més de llar per a un grup de sensesostre. Un sol home d'uns 50 anys era l'encarregat de netejar la plaça dos cops per setmana. Aparcava una furgoneta i tardava una hora a mullar i recollir les escombraries a tota la plaça, amb dos desnivells, ja que ell sol havia d'arrossegar la mànega amunt i avall de les escales.

Des del maig passat, coincidint amb la campanya electoral de les municipals, que la meva plaça es neteja dos cops, fins i tot tres, al dia. Sorprenent? Les enquestes són clares en aquest sentit, i Ana Botella, l'anterior alcaldessa de Madrid, sabia molt bé que la brutícia que infesta la ciutat és la segona preocupació dels madrilenys. Així es desprèn dels sondejos de l'Ajuntament tant del 2013 com del 2014, mentre que els estudis de l'OCU de l'abril del 2015 assenyalaven Madrid com una de les ciutats més brutes entre les enquestades.

Però malgrat haver augmentat la freqüència de neteja, la capital espanyola continua molt bruta. Fa 100 dies, quan va jurar el càrrec d'alcaldessa, Manuela Carmena va donar tres mesos a les empreses que gestionen la neteja perquè Madrid estigués "perfectament neta". La regidora de Medi Ambient, Inés Sabanés, admetia dilluns en una carta oberta a tots els madrilenys que no havien aconseguit el seu propòsit.

El cas de la neteja encarna perfectament com la nova alcaldessa de Madrid pugna per alliberar-se de l'herència de 24 anys de govern del PP. Però es tracta d'una missió, de moment, molt complicada. Repassem en cinc claus els principals fronts oberts i passos que ha fet el nou executiu d'unitat popular.

1. Remunicipalització: acabar amb les externalitzacions de serveis públics

Durant 24 anys de gestió del PP s'ha acabat amb bona part de les empreses municipals. Només en queden dues d'importants: EMT (que seria TMB a Madrid) i el canal d'Isabel II –que transporta l'aigua des de la Sierra de Madrid a un preu molt mòdic (la factura mitjana al mes és d'uns 16 euros)–. Pel que fa la neteja, Sabanés recorda que el servei està externalitzat i que el contracte s'allargarà fins al 2021. El que està fent l'equip de Carmena és intentar trobar incompliments al contracte, firmat el 2013. Però aquest contracte no preveu uns mínims de neteja: només s'estipula que les vies principals es netejaran diàriament i que a la resta de carrers caldrà "garantir les condicions adequades de salubritat".

L'aposta de l'equip de Carmena, per ara, és aconseguir que treballin a jornada completa tots els treballadors de l'empresa, ja que va patir un ERO que va acabar amb ERTO (no es va acomiadar a ningú però tots els treballadors no cobren ni treballen unes setmanes l'any). Per tant, de moment renuncia a remunicipalitzar aquest servei després de veure que no té alternativa, tot i que han demanat una auditoria per veure si s'ha vulnerat el contracte.

2. Participació ciutadana: creació de consultes vinculants

La mateixa setmana que Carmena compleix 100 dies al consistori, Ahora Madrid ha posat en marxa  una nova eina de participació ciutadana que permetrà a qualsevol persona de més de 16 anys i empadronada a la ciutat proposar mesures i votar-les a través d'una web habilitada pel consistori. Si les proposicions aconsegueixen fins a 54.000 suports, seran sotmeses a l'escrutini dels madrilenys. I si s'aproven en referèndum, l'Ajuntament les haurà de posar en marxa. Es tracta d'un dels mecanismes de participació directa inclosos en el programa del partit.

3. Fi del període de gràcia d'Aguirre: l'oposició fa pinya

La cap de l'oposició, la líder popular Esperanza Aguirre, va dir que concediria 100 dies de gràcia a Manuela Carmena. Però la guerra ja va començar 48 hores després de la seva investidura, amb la publicació dels polèmics tuits del regidor Guillermo Zapata. I va continuar amb la web de desmentiments MadridVO [versió original], en què l'Ajuntament rebatia les informacions dels mitjans i que va costar la primera crisi amb el PSOE, soci d'investidura. Carmena ha demanat disculpes en diferents ocasions ja durant aquests tres primers mesos com a alcaldessa. Diu que dels errors se n'aprèn i que debatent la gent s'entén.

Un dels plans de xoc de l'executiu va ser garantir que cap nen passés gana i en programa es va prometre que s'obririen els menjadors escolars a l'estiu. A final va acabar repartint els dinars i sopars a domicili fins a nois de 18 anys. També està pendent la baixada dels sous d'alts càrrecs públics que va prometre. I l'última polèmica ha estat l'ascens del pare de la regidora i membre de Podem Rita Maestre com a subdirector de l'Agència Tributària.  Un escàndol similar al de l'home d'Ada Colau quan va passar a cobrar de Barcelona en Comú i es va interpretar que havia fitxat per l'Ajuntament. Els primers 100 dies de govern de Carmena han estat una carrera d'obstacles que ha salvat amb el diàleg, un tarannà pausat i intentant bastir ponts amb el món empresarial.

4. Noves tarifes de transports: camí del bitllet integrat

La batalla també s'ha lliurat amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes (PP), en una contrarellotge per demostrar qui compleix abans el seu programa electoral. Dilluns el PP anunciava que abaixaven el preu de l'abonament jove per al transport públic amb una tarifa plana de 20 euros al mes per als que tenen fins a 26 anys (independentment de les zones). El mateix dia, l'Ajuntament de Madrid proposava la creació d'un bitllet integrat.

Sembla difícil de creure, però a Madrid no hi ha una T-10 com a Barcelona, que permet, amb un sol viatge, utilitzar bus i metro o fins i tot Rodalies. A la capital espanyola s'ha de pagar per cada viatge que es fa. Per tirar endavant aquesta iniciativa, Carmena necessita del suport de Cifuentes, ja que la gestió dels autobusos és competència municipal i la del metro i Rodalies, d'un consorci entre Comunitat i Ajuntament sobre el qual té més pes l'autonomia.

5. Contrarellotge en polítiques socials: cap desnonament sense alternativa habitacional

Amb el que sí que ha pogut complir des d'un primer moment Carmena és amb un dels seus principals objectius electorals: frenar els desnonaments de les famílies que estiguin en un greu risc d'exclusió social. Una de les primeres coses que va fer com a alcaldessa va ser crear l'Oficina de la Intermediació Hipotecària, que des que es va posar en marxa, el 15 de juliol, ha aconseguit frenar fins a 75 desnonaments, cinc dels quals amb negociació amb els bancs. "Els bancs s'estan esforçant molt per arribar a acords", asseguren des de l'Ajuntament. En els casos que no hi ha hagut alternativa al desnonament, l'oficina s'encarrega de trobar una alternativa habitacional. Inicialment la idea era utilitzar els pisos buits dels bancs, però al final s'ha arribat a un acord perquè siguin les entitats les que ofereixin un lloguer social.