OlotLa CUP va celebrar ahir una assemblea extraordinària a Olot que li va servir per reorganitzar-se internament després de la seva entrada al Parlament. La principal novetat que va sortir de la cita, que va congregar 700 assistents, és la creació d'una assemblea d'acció parlamentària que servirà per fer el seguiment de la feina que facin al Parlament els tres diputats de la formació: David Fernàndez, Quim Arrufat i Georgina Rieradevall.
Aquesta assemblea farà una tasca paral·lela al consell polític de la formació, que és el principal òrgan del partit i que integra els representants territorials. "Era necessària una reorganització interna per encaixar el fet de ser al Parlament i encarar el creixement orgànic", va explicar el portaveu, Albert Botran, que va assegurar que calia posar "mecanismes perquè la feina a la cambra catalana no es distanciï de les dinàmiques internes de l'organització". "La participació interna és un dels tresors més preuats que tenim", va voler assenyalar Botran.
Per a la formació de l'esquerra independentista, el fet d'haver assolit aquesta representació a la cambra suposa un "desafiament" per al partit, que vol apostar per "formes de participació democràtiques radicals i innovadores". Tanmateix, el nou paper de la CUP "requereix un cert temps de reflexió i revisió per comprovar que la participació interna es compleix de manera satisfactòria", segons el portaveu.
Nou secretariat
L'assemblea extraordinària de la CUP també va servir per triar el nou secretariat nacional, que s'ha ampliat fins als 13 membres. Des de la formació destaquen la notable presència de dones militants en aquest òrgan, que és precisament un dels objectius que s'ha fixat la formació de cara als pròxims anys.
La CUP, segons van explicar després de la reunió fonts del partit, celebrarà a l'estiu, o a tot estirar al setembre, una assemblea que servirà per fixar una ponència política i un full de ruta estratègic de cara als pròxims mesos. Uns mesos en què, molt probablement, el procés sobiranista seguirà sent protagonista de l'activitat parlamentària i de l'espectre polític en general.
De moment, la formació de l'esquerra independentista s'ha mostrat favorable de manera crítica al rumb cap a l'estat propi que marca el president de la Generalitat, Artur Mas. Quan al Parlament s'hi va votar la declaració de sobirania, que definia Catalunya com un "subjecte polític i jurídic" capacitat per decidir el seu futur, la CUP va expressar un "sí crític" materialitzat amb un vot favorable i dues abstencions. A la moció presentada pel PSC aquesta setmana, la formació va optar per una "abstenció incrèdula".
