La Fiscalia veu marge per al 9-N
El portaveu del PP al Congrés equipara urnes amb armes en un acte a Badalona amb Camacho
Barcelona“Amb la regulació legal apuntada i la jurisprudència del Tribunal Constitucional es pot discutir raonadament l’encaix constitucional de la consulta-referèndum previst per al dia 9 de novembre”. És la conclusió a què arriba la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en l’escrit al jutge per desmuntar la querella del sindicat ultradretà Manos Limpias contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per suposats delictes de prevaricació, desobediència, rebel·lió, provocació, conspiració i proposició per a la sedició com a principal responsable polític del procés d’autodeterminació obert a Catalunya. Això sí, la Fiscalia alerta que “la discussió jurídica s’ha de situar en seu constitucional (TC), sense que pugui convertir-se una decisió política en resolució administrativa prevaricadora”.
L’escrit de la Fiscalia, al qual ha tingut accés l’ARA, analitza i desmunta un per un els arguments que esgrimeix Manos Limpias, i sol·licita al jutge l’arxiu de la querella. Segons l’anàlisi jurídic de la Fiscalia, no es pot concloure taxativament sense un estudi acurat que la consulta amb pregunta enllaçada del 9 de novembre -cita explícitament tant la pregunta com la data acordades al desembre per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP- quedi fora del marc constitucional. “Amb les dades conegudes i publicades, sembla que la voluntat política passa primer per la celebració d’un referèndum via delegació central i, en el seu defecte, per una consulta via la llei actual o la que està en tràmit al Parlament”, constata l’escrit. El fiscal fa una anàlisi detallada de les diverses possibilitats per a la convocatòria, avalua la compatibilitat dels marcs estatutari i constitucional -inclosa la sentència del TC sobre l’Estatut- i posa l’accent en la diferència jurídica del caràcter vinculant o consultiu de l’instrument que s’acabi utilitzant per a la votació.
Aval implícit a la tesi del Govern
Els arguments jurídics que esgrimeix la Fiscalia en l’escrit dirigit al jutge vénen a ser un aval implícit a la tesi del Govern i del Consell Assessor per a la Transició Nacional -a més de la de destacats juristes com Francesc de Carreras, Miquel Roca, Miguel Rodríguez Herrero de Miñón i Francisco Rubio Llorente-, que defensen que hi ha vies legals i constitucionals per a la celebració de la consulta. Una altra cosa és la voluntat política, però el cert és que l’escrit del fiscal situa la decisió en l’àmbit estrictament jurídic i constitucional.
L’escrit de la Fiscalia del TSJC transcendia just un any després que el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torre-Dulce, fulminés l’ex fiscal en cap de Catalunya Martín Rodríguez Sol per haver defensat el possible encaix de la consulta en l’actual marc legal vigent espanyol.
Tant és urnes que armes
El PP va llançar per la borda ahir la màxima esgrimida durant dècades segons la qual sense violència i de manera democràtica tot és plantejable a Espanya. El portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, va pujar un graó més en l’escalada dialèctica contra el dret a decidir de Catalunya en equiparar urnes amb armes. Perquè, a criteri seu, “tant és que es vulgui imposar la voluntat per la violència o per les urnes”, atès que en qualsevol cas és “antidemocràtic”. Alonso va parlar en aquests termes en un acte del PP a Badalona, acompanyat per la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho; per la secretària d’estat d’Ocupació, Engracia Hidalgo, i per l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, entre altres dirigents del PP.
“Jo sé quina és la teoria nacionalista del conflicte, com actua sobre la pau i l’equilibri social i com acaben dividides les famílies i els amics”, va advertir Alonso. També ahir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va comminar Artur Mas a “rectificar” abans no sigui massa tard.
