El Govern a ERC: sense pressupost no hi ha consulta

Barcelona.No és cap secret que el pacte CiU-ERC, signat fa tan sols quatre mesos, travessa un dels moments més delicats de la seva curta existència. L'oferta de diàleg amb Madrid, la retallada a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la nova tisorada als sous dels funcionaris han encès els ànims dels republicans, que també han observat amb certa distància l'oferta llançada per Artur Mas d'incloure'ls en un govern de coalició obert, al mateix temps, al PSC. Oriol Junqueras, president d'ERC, va advertir dilluns que per entrar a l'executiu caldria que el Govern posés data a la consulta. Davant d'aquesta exigència, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va assegurar que el full de ruta segueix incloent fer el referèndum el 2014 i va redoblar la pressió als republicans pels pressupostos. "Sense comptes no hi ha Govern, i sense Govern no hi pot haver consulta".

Per als responsables nacionalistes, els comptes i el referèndum són qüestions que van "entrelligades". Per això ahir Homs va optar per llegir literalment paràgrafs de l'acord de governabilitat subscrit entre els dos partits per subratllar-ne la vigència i per instar ERC a "fer la feina prèvia necessària" a convocar la consulta. És a dir, a aprovar els comptes i tot el marc legislatiu necessari per fer realitat un referèndum vinculant que tingui plena validesa.

"Puc entendre que els que no tenen responsabilitat de govern estiguin fixant-se en el dia de la consulta, però no hi arribarem si no fem aquesta feina prèvia", va emfasitzar el conseller de la Presidència. A parer d'Homs, el debat sobre la data està "superat", per bé que ja hi ha hagut dirigents republicans -com la seva secretària general, Marta Rovira- que no han descartat celebrar el referèndum el 2013.

Contactes oberts

L'oferta de govern d'unitat que va fer Mas divendres passat no va tenir una bona acollida entre els socialistes, que van respondre amb la possibilitat que el president se sotmetés a una qüestió de confiança al Parlament. "La reacció del PSC ha estat pura tàctica per treure's de sobre la pressió", va reflexionar Homs. El cert és que, segons fonts nacionalistes, han existit reunions privades entre Pere Navarro, primer secretari dels socialistes, i Mas.

El desglaç entre les dues formacions va començar amb la votació al Congrés d'una resolució de CiU que reclamava iniciar el diàleg per convocar una consulta sobiranista a Catalunya. La votació va obrir una escletxa entre el PSC i el PSOE perquè, per primera vegada en la història del partit, els socialistes catalans es van desmarcar dels seus homòlegs espanyols. Navarro va dur la mateixa resolució al Parlament, on va obtenir el suport de 104 diputats i, d'aquesta manera, el PSC va entrar al bloc del dret a decidir. Un suport que havia demanat repetidament el líder d'Unió, Josep A. Duran i Lleida, que ja en els mesos previs al pacte fiscal va intentar sumar els socialistes al nou finançament.

El PSC, però, no té intenció -almenys per ara- de formar part d'un executiu que ha criticat sovint per la seva "deriva sobiranista". El seu portaveu parlamentari, Maurici Lucena, va posar ahir tres condicions sobre la taula: que es garanteixi que "la prioritat del Govern és el combat contra la crisi econòmica i social", que es prioritzi "la celebració d'una consulta legal i acordada" i que s'abandoni "l'excursió descontrolada cap a la independència".

El diàleg amb Madrid

Sens dubte, una de les paraules que el Govern ha volgut situar en un lloc preeminent del debat polític les últimes setmanes és diàleg . Ho va reconèixer ahir Homs després que, en la reunió secreta que van mantenir els consellers al Palau de Pedralbes a mitjans de març, el president Mas reclamés obrir totes les vies de diàleg amb Madrid davant d'una situació "d'emergència nacional". Malgrat això, el conseller de la Presidència va insistir que aquest diàleg ha d'anar acompanyat de resultats.

Aquest resultats passen, de moment, per aconseguir que Catalunya es quedi amb un terç del dèficit que les autoritats europees concedeixin a Espanya. Ara les autonomies tenen fixat un límit del 0,7%, que obligaria a una retallada pròxima als 4.000 milions d'euros. Durant la reunió de l'executiu, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va explicar com havia anat el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) celebrat dijous passat. El Govern pensa que la promesa del ministre Cristóbal Montoro de fixar objectius de dèficit asimètrics per a les comunitats autònomes es pot atribuir a l'augment del diàleg obert les últimes setmanes.

On de vegades falta diàleg és a les files de CiU, on afloren les tensions entre els dos partits de la federació. El conseller d'Agricultura i secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, va acusar el secretari d'organització de CDC, Josep Rull, d'estar "obsessionat" amb els democristians i amb el seu líder, Josep A. Duran i Lleida. "Potser és un joc de rol o deu donar molts punts criticar Duran", va reblar Pelegrí. Aquest cop, però, els convergents van preferir no tornar-s'hi.