LA RESPOSTA AL TC

El Govern deixa en ‘standby’ els preparatius del 9-N

Massiva mobilització davant dels ajuntaments catalans per reclamar la consulta i protestar contra el TC

El Govern es va reunir ahir amb la suspensió de la llei de consultes i del decret de convocatòria damunt la taula. El Tribunal Constitucional (TC) es va citar dilluns i, a una velocitat “supersònica” -així ho va qualificar el president de la Generalitat, Artur Mas- va barrar el pas al 9-N. L’executiu català ho va entomar sense sorpreses -ningú s’esperava un gest amable de les institucions de l’Estat- i va prendre la decisió de deixar en standby els preparatius de la consulta tot i voler deixar clar que el procés “va endavant”, segons va explicar el conseller de la Presidència, Francesc Homs. La suspensió “temporal i cautelar” de les iniciatives encaminades a bastir el 9-N tenen un exemple clar, que és la retirada de la campanya institucional que es va posar en marxa just signar, dissabte, el decret de convocatòria.

La resposta de la ciutadania a la decisió del Constitucional -l’organisme que ja va ribotar l’Estatut i que va provocar la mobilització massiva del juliol del 2010- va consistir a omplir les places dels ajuntaments dels municipis catalans. Milers de persones van sortir al carrer, convocades per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium, per protestar contra la suspensió i per reclamar que se celebri la consulta. Els plans del Govern segueixen passant per votar el 9-N -ahir mateix Homs va negar que a Mas li passi pel cap avançar les eleccions-, però han decidit suspendre els preparatius de la consulta per no posar en perill els treballadors públics, ja que la seva col·laboració en el 9-N els podria causar problemes.

Aspectes afectats

“Estem en situació temporal i cautelar i no poden ser tan egoistes de dir que com que tenim aquesta determinació [d’anar cap a la consulta] carregarem els neulers a persones individuals que tenen molt complicat poder-se defensar”, va apuntar el conseller de la Presidència després d’una reunió del consell executiu en què, segons fonts consultades, hi va haver “debat” sobre què fer ara que el TC ja ha carregat contra la consulta. Els consellers d’Unió -especialment la vicepresidenta Joana Ortega i el titular d’Interior, Ramon Espadaler- van exposar els “arguments del seu partit” en defensa de la legalitat i advertint dels riscos de la desobediència al Constitucional, segons aquestes fonts. Unió encara no ha pres una decisió -ho farà aquest diumenge- sobre què votar en la segona pregunta de la consulta, la que interpel·la sobre la independència, i el debat intern ha fet aflorar el xoc entre el sector independentista i la cúpula que lidera Josep A. Duran i Lleida.

La suspensió “temporal i cautelar” dels preparatius de la consulta afecta aspectes com l’exposició de la llista provisional de persones cridades a participar en la consulta -una qüestió relacionada amb el cens que havia de començar a tractar-se a partir del 10 d’octubre-, els sortejos per triar els membres de les meses electorals i la constitució del registre de votants estrangers. “Tot el que posi en risc els treballadors públics s’atura fins a nou avís”, resumien fonts governamentals. “Fins i tot podríem posar en perill l’empresa que va fer l’espot institucional”, afegien. La web informativa sobre el 9-N es manté activa, però ja sense l’anunci audiovisual.

Al mateix temps que se suspenen aquestes iniciatives, el Govern es personarà davant del TC per tal que “es pronunciï en el menor temps possible” sobre la suspensió cautelar i va demanar que dicti sentència “amb diligència” per poder prendre decisions en ferm. Segons va publicar l’ARA aquest dilluns, el TC preveu pronunciar-se abans del 9-N. Els serveis jurídics de la Generalitat, que depenen del departament de la Presidència, treballen a tot gas per tenir a punt la petició d’aixecament de la suspensió i la presentaran durant les pròximes hores. El Congrés de Diputats i el Senat, en canvi, es personaran davant del TC contra la consulta.

Partits i societat civil, en marxa

A l’espera que Mas mantingui contactes bilaterals amb els líders dels partits que estan a favor de la consulta, les formacions catalanes segueixen promovent les seves campanyes de cara al 9-N. És el cas d’ERC i d’ICV, però també de Convergència, que té previst presentar material de campanya aquesta setmana, segons fonts de la direcció. “Digui el que digui el TC, farem campanya fins al dia 8 de novembre”, sostenen a la cúpula de CDC. Convergència i ERC s’han adherit a Ara és l’hora, promoguda per l’ANC i Òmnium i que aquest cap de setmana celebrarà el seu primer gran acte conjunt a l’estil del Yes Scotland que va recórrer Escòcia.

“Cap tribunal decidirà sobre el nostre futur”, va argumentar la presidenta de l’Assemblea, Carme Forcadell. “Davant l’agressió a la democràcia del TC, cal respondre amb més democràcia”, va raonar Muriel Casals, presidenta d’Òmnium. Aquestes dues institucions defensen que cal “posar les urnes” a pesar del que digui el Constitucional i les institucions de l’Estat.

Una nodrida representació política es va citar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, de la mateixa manera que en centenars de municipis. Hi van acudir Josep Rull, coordinador general de CDC; Oriol Junqueras, president d’ERC; Joan Herrera, coordinador nacional d’ICV, i Antoni Castellà, líder del sector renovador d’Unió. Desenes de persones van desplaçar-se a la delegació del govern espanyol per acampar-hi en senyal de protesta. La policia va desallotjar-los.

Focus al Parlament

El ple que avui se celebra a la cambra catalana és el primer després de la suspensió del TC, i servirà per posar el termòmetre de les relacions entre partits sobiranistes a l’hora de consensuar el camí cap al 9-N i un eventual pla B. Està previst que el Parlament aprovi els noms dels set integrants de la Comissió de Control de la consulta -ja pactats dilluns entre CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP-, en un acte especialment simbòlic un cop el Constitucional ja ha suspès el 9-N. Aquesta decisió, en tot cas, només serà efectiva en el moment en què siguin nomenats directament per Mas, que és qui hauria de decidir desacatar o no. La batalla jurídica amb l’Estat ha començat i tothom pren posicions.

Més continguts de