El PSC es desmarca altre cop del PSOE pel dret a decidir

Els socialistes catalans acusen Rubalcaba de torpedinar el diàleg

Segon cop en un any que el PSC es desmarca del PSOE al Congrés. La primera vegada va ser el 26 de febrer, quan els socialistes catalans van donar suport al dret a decidir i els espanyols s'hi van negar. Va ser una sorpresa per la falta de precedents, però la diferència es coïa des de feia uns quants dies i va ser una demostració conscient del primer secretari del PSC, Pere Navarro, que el seu partit estava a favor del dret a decidir tot i el rebuig que suscitava en el PSOE.

Ahir, però, les alarmes van saltar a última hora, a quarts d'onze de la nit. No estava gens anunciat. Va ser quan els socialistes espanyols van decidir votar a favor d'una moció d'UPyD que pretenia tancar la porta a qualsevol consulta i blindar la sobirania nacional espanyola. Va ser massa per al PSC, que va optar per tornar-se'n a desmarcar i abstenir-se. Aquesta vegada, a més, es va enfadar amb Alfredo Pérez Rubalcaba en considerar que, aliant-se amb Rosa Díez i el seu centralisme, torpedinava l'estratègia del diàleg amb Artur Mas per trobar una sortida al procés català que passés per una reforma federal de la Constitució.

"El vot del PSOE ens destrossa"

Ho explicitava un dirigent del PSC a Madrid, que recordava irat la reunió entre Navarro, Rubalcaba i Mas de divendres per estudiar fórmules d'encaix de Catalunya. "Ens destrossa, perquè venim de dir a Mas que s'ha d'entendre amb Rubalcaba i avui s'evidencia que no ho podem fer ni nosaltres", s'exclamava just abans que es consumés la votació separada. De fet, el PSOE va intentar que UPyD li acceptés una esmena a la moció per intentar que el text no es limités a consagrar la sobirania espanyola, sinó que subratllés la necessitat d'abordar la reforma de la carta magna. Díez no ho va incorporar i, fins i tot així, els socialistes espanyols van votar-hi a favor.

Des del PSC lamentaven que el PSOE entrés d'aquesta manera "en el joc d'UPyD" i van aprofitar la votació separada per "reafirmar el compromís amb el dret a decidir". I més ara que sembla que estigui allunyat dels altres partits favorables a la consulta en rebutjar la necessitat de celebrar-la el 2014. CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, de fet, estan ara esforçant-se al Parlament per trobar la via legal idònia per plantejar al Congrés la convocatòria d'una consulta pactada a Catalunya. Entenen que és un pas imprescindible abans de passar a aplicar la legalitat catalana. Tot i això, es pot dir que UPyD els va estalviar en bona mesura aquest tràmit, ja que la moció que va defensar i que va ser aprovada amb els vots del PP i el PSOE tanca la porta amb rotunditat a la "fal·làcia del denominat dret a decidir".

El PP fins i tot va fer un pas més. Fins ara els seus representants instaven els partits sobiranistes a plantejar la qüestió al Congrés perquè allà és on resideix la sobirania nacional i, com a molt, posaven sobre la taula un referèndum a tot l'Estat com a única via legal. La diputada popular Àngels Esteller, però, va instar Rosa Díez a endurir la moció original per consagrar la unitat de l'Estat blindada a la Constitució encara que un referèndum votat per tots els espanyols decidís la independència de Catalunya. "No existeix el dret a decidir d'una part del país encara que ho decideixi tota la sobirania nacional", va etzibar en una argumentació rocambolesca.

D'aquesta manera, el PP va deixar clar que no té cap intenció de permetre als catalans anar a les urnes i Esteller va avançar que "el govern espanyol actuarà amb fermesa" si la Generalitat hi insisteix, com ja va fer en portar al Tribunal Constitucional la declaració de sobirania. Un advertiment que confirmava el que va dir dilluns la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. "Les urnes no poden legitimar qualsevol decisió que destrueix el marc constitucional", va afirmar.

Amb aquest posicionament, el PP es va situar en posicions encara més centralistes que UPyD, que volia simplement blindar amb la moció el principi de la sobirania nacional i no tant la indissolubilitat de l'Estat. "Quan una institució autonòmica planeja vulnerar la Constitució, vulnera els drets dels ciutadans i és antidemocràtica", va afirmar Díez en presentar el text.

El PSOE vol tocar la Constitució

I, de fet, el PSOE se'n va desmarcar força durant el debat, tot i la seva votació final. "El PSOE està en contra del dret a decidir", va sentenciar el socialista Ignacio Sánchez Amor, però, malgrat això, va defensar la necessitat de reformar la Constitució i va criticar que UPyD la defensi des de "posicions dogmàtiques i caïnites". "No es defensa la Constitució picant amb ella a qui té un altre model de país", va afegir.

Els únics a fer costat a la consulta van ser els grups catalans -CiU i ERC- i bascos -PNB i Amaiur-, amb la solitària adhesió del grup de l'Esquerra Plural, amb IU al capdavant, l'únic partit de l'Estat que per ara fa costat al dret a decidir.

Més continguts de

El + vist

El + comentat