Pujol admet que no té cap paper que acrediti l’origen de la fortuna

BarcelonaVan ser més de dues hores de declaració. Davant de la jutge -refredat, sense els audiòfons que utilitza per mitigar la sordesa i expressant-se en català, amb l’assistència d’un traductor a qui va corregir en alguna ocasió-, Jordi Pujol va admetre que no tenia cap paper que acrediti l’origen de la fortuna oculta a l’estranger durant 30 anys. L’expresident de la Generalitat va mantenir que els fons provenien d’un llegat del seu pare, Florenci Pujol -ni de la corrupció ni de l’erari públic-, però no va aportar documentació per validar que la versió familiar sigui certa. En la declaració -avançada ahir al vespre per l’agència Efe-, Pujol va raonar que “no tindria lògica que existís” cap paper, perquè “el negoci” del seu pare -l’intercanvi de divises-“era tolerat i més o menys protegit per les autoritats de l’època”, tot i que era “il·legal”. També va afirmar que no tenia constància que existeixi cap document que acrediti que els gestors de la fortuna oculta fessin cap liquidació amb els fills de l’expresident quan Jordi Pujol Ferrusola en va assumir la gestió.

Quan li va tocar justificar el seu comportament durant tres dècades, Pujol va afirmar que sempre es va desentendre dels fons ocults per no perjudicar la seva imatge pública: “Jo no ho volia saber perquè sempre em va fer por el tema”. “La meva voluntat de quedar al marge del tema era radical”, va afegir. Pujol va mantenir aquesta tesi sempre que va ser interpel·lat. “No intervenia, però és forçós que conegués alguna cosa”, va verbalitzar en la declaració. L’expresident reconeixia així que va anar rebent informació sobre la suposada herència. Tanmateix, va admetre que la principal prova esgrimida fins ara per demostrar la procedència del llegat, la carta del seu pare a Marta Ferrusola, té un “valor relatiu” perquè no està signada. “És un escrit que no està firmat, vull dir que té un valor relatiu. És un manuscrit, això sí. No sé quin valor té”, va respondre.

Precisament ahir va transcendir que la justícia de Liechtenstein ha denegat la comissió rogatòria que va expedir la magistrada per esbrinar si Pujol tenia comptes en aquest país. “Li dic una cosa amb tota rotunditat: no tinc cap compte a Liechtenstein”, havia declarat el fundador de CDC, que va arribar a irritar el fiscal, Alejandro Luzón. El fiscal li va recriminar la falta de concreció en les respostes i, fins i tot, la seva “irresponsabilitat” per no haver-se preocupat per l’evolució de la fortuna familiar oculta a l’estranger.

“Jo no tinc cap paper”

L’expresident admet que no pot acreditar l’origen de la fortuna

-Jutge: Hi ha algun document el setembre del 1980?

-Pujol: No. No tindria lògica que existís. Seria absurd. Era un negoci [el pare es dedicava a l’intercanvi de divises] que era tolerat i més o menys protegit per les autoritats de l’època, però que era il·legal. No se certifica amb un document amb segells i timbres.

-Jutge: Aquests diners devien ser en algun lloc.

-Pujol: Ho devia saber el meu pare. Però jo no ho sabia.

-Jutge: El gener del 1990, quan els seus fills són majors d’edat, és possible que Delfí Mateu [administrador de la fortuna] remetés algun paper, un aquí ho cedeixo?

-Pujol: Segur que no. Almenys, jo el paper no el tinc, ni l’he demanat.

-Jutge: Una rendició de comptes de Mateu, que deixés constància...

-Pujol: La rendició de comptes la va fer amb els meus fills.

-Jutge: ¿Algun fill guarda la liquidació?

-Pujol: No ho sé. No sé si es va fer aquesta rendició. Jo no tinc cap paper.

“Sempre em va fer por”

Temia l’impacte que podria tenir en la seva figura política

-Jutge: Sap per què es va trigar 24 anys a regularitzar?

-Pujol: Sí, per por.

-Jutge: Por de què? Estem parlant de l’any 90 ja.

-Pujol: Sí, però la regularització d’uns diners que d’una manera o una altra es relacionaria amb mi... no és una por que hi hagi un 23-F. Donada la meva història i la meva responsabilitat, del que havia representat al meu país... etcètera... doncs que de cop aparegui això era una cosa que feia por. No és necessari argumentar-ho gaire, això, ara ha passat.

“No en volia saber res”

El fiscal li retreu excessiva inconcreció en les respostes

-Fiscal: Bé, no ha contestat la meva pregunta.

-Jutge: Ha contestat que no ho sap.-Pujol: Ja l’hi he dit des del principi. Sempre he dit que jo no sabia perquè no volia saber perquè sempre em va fer por el tema.

-Fiscal: Li feia por saber com es posava a nom dels seus fills?

-Pujol: Tot el que fos tenir contacte amb el tema.

Mas demana comparèixer “no més enllà del febrer”

El president de la Generalitat, Artur Mas, va demanar ahir per carta a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, comparèixer “no més enllà del mes de febrer” a la comissió d’investigació del frau fiscal i el cas Pujol. Ara serà el president de la comissió, el diputat de la CUP David Fernàndez, qui haurà d’acordar amb la resta de partits el dia exacte. La compareixença de Mas va ser vetada fins a quatre vegades per CiU i ERC. Però després que transcendís que el nom de Mas va aparèixer en converses recollides al sumari del cas ITV, els republicans van acabar forçant amb la resta de l’oposició la compareixença, al·legant que és “el millor per al procés”. Ahir el Govern va lliurar la documentació requerida per la comissió, com resolucions de concursos públics o el registre d’entrades a Palau des del 1996.