ABANSD’ARA
Efímers 23/02/2016

La universalitat de la visió lul·liana

De Pring-Mill (Stapleford Tawney, 1924 - Oxford, 2005) a Qüestions de Vida Cristiana (1962). Fa 740 anys de la fundació de l’escola de llengües de Llull, de qui commemorem el 7è centenari.

Robert D.f. Pring-mill 1962
2 min
La universalitat de la visió lul·liana

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl valor universal del beat Ramon Llull, que apareix en les seves contribucions a la literatura mundial, es mostra potser millor encara en aquella poderosa visió de l’univers que ens ha arribat en el Llibre de la contemplació i en el Llibre de les meravelles, en l’ Arbre de sciència i en l’ Arbre de filosofia d’amor, i en tantes altres obres catalanes i llatines. La universalitat d’aquesta visió reflecteix la de l’edat mitjana mateixa (la universalitat de la cultura medieval), però n’és una variació que arriba a transcendir el seu ambient. Per a comprendre-ho bé, tanmateix, cal veure-ho dins el context d’aquella època. [...] En el seu sentit més ample, la universalitat de l’edat mitjana em sembla ésser una universalitat que inclou totes les tres cultures religioses monoteistes (la cristiana, la jueva, i la islàmica), i les inclou degut a llur mútua dependència ideològica de llur comuna herència de l’antiguitat. [...] Podem dir, encara que només sigui d’una manera bastant general, que tots els sistemes coneguts directament per Ramon Llull i els seus contemporanis (de qualsevol de les tres religions) eren sistemes que intentaven establir una combinació d’aristotelisme i platonisme per explicar l’univers d’una manera compatible amb la fe en un sol Déu omnipotent. Plató no l’havia fet, ni Aristòtil tampoc: havia quedat per als neo-platonistes la producció d’una visió general autènticament compatible amb el monoteisme mahometà, jueu i cristià, i el principal llegat del neoplatonisme a totes les tres cultures religioses esmentades fou certa idea general de l’organització i estructura del món, la qual fou acceptada per la majoria dels pensadors -fossin filòsofs, teòlegs o homes de ciència-, i per gairebé tot home educat, no solament durant l’edat mitjana, sinó àdhuc fins al segle divuit. Aquesta idea general fou la concepció de l’univers com a escala de les criatures, idea que potser mai no trobà una afirmació més enèrgica que en la visió cosmològica lul·liana. [...]

stats