La universalitat de la visió lul·liana
De Pring-Mill (Stapleford Tawney, 1924 - Oxford, 2005) a Qüestions de Vida Cristiana (1962). Fa 740 anys de la fundació de l’escola de llengües de Llull, de qui commemorem el 7è centenari.
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl valor universal del beat Ramon Llull, que apareix en les seves contribucions a la literatura mundial, es mostra potser millor encara en aquella poderosa visió de l’univers que ens ha arribat en el Llibre de la contemplació i en el Llibre de les meravelles, en l’ Arbre de sciència i en l’ Arbre de filosofia d’amor, i en tantes altres obres catalanes i llatines. La universalitat d’aquesta visió reflecteix la de l’edat mitjana mateixa (la universalitat de la cultura medieval), però n’és una variació que arriba a transcendir el seu ambient. Per a comprendre-ho bé, tanmateix, cal veure-ho dins el context d’aquella època. [...] En el seu sentit més ample, la universalitat de l’edat mitjana em sembla ésser una universalitat que inclou totes les tres cultures religioses monoteistes (la cristiana, la jueva, i la islàmica), i les inclou degut a llur mútua dependència ideològica de llur comuna herència de l’antiguitat. [...] Podem dir, encara que només sigui d’una manera bastant general, que tots els sistemes coneguts directament per Ramon Llull i els seus contemporanis (de qualsevol de les tres religions) eren sistemes que intentaven establir una combinació d’aristotelisme i platonisme per explicar l’univers d’una manera compatible amb la fe en un sol Déu omnipotent. Plató no l’havia fet, ni Aristòtil tampoc: havia quedat per als neo-platonistes la producció d’una visió general autènticament compatible amb el monoteisme mahometà, jueu i cristià, i el principal llegat del neoplatonisme a totes les tres cultures religioses esmentades fou certa idea general de l’organització i estructura del món, la qual fou acceptada per la majoria dels pensadors -fossin filòsofs, teòlegs o homes de ciència-, i per gairebé tot home educat, no solament durant l’edat mitjana, sinó àdhuc fins al segle divuit. Aquesta idea general fou la concepció de l’univers com a escala de les criatures, idea que potser mai no trobà una afirmació més enèrgica que en la visió cosmològica lul·liana. [...]