El Rhin Bar de Girona tanca després de 65 anys

Girona“Quan ja estàvem a punt de donar-nos per vençuts i engegar-ho tot a la merda i ficar-nos al llit en dejú després d’aquella passejada depriment i aquell viatge esgotador, vam topar amb un bar obert molt a prop de l’hotel. Era el Rhin Bar”. Aquest fragment de la novel·la Las leyes de la frontera, de Javier Cercas, que descriu l’arribada d’un policia a Girona l’any 1974, immortalitza un dels establiments més emblemàtics de la ciutat. Després de 65 anys d’activitat a la Gran Via de Jaume I, el Rhin Bar tancarà el 17 de gener a causa del final de la moratòria de la llei d’arrendaments urbans. “És natural. Abans els canvis anaven molt a poc a poc i ara van massa de pressa”, reflexiona Josep Moreno, l’encarregat del bar. Conegut pels seus calamars a la romana i perquè és el primer establiment de Girona que va tenir una màquina elèctrica per fer pollastres a l’ast, el Rhin Bar també passarà a la història per haver sigut, durant deu anys, la seu de la Penya Gironina, la primera de l’equip de futbol Girona CF.

Tres generacions

El bar va obrir les portes el 1950, quan Cándido Jordán va arribar a la ciutat procedent de Jaén. Des de llavors, el negoci l’han regentat tres generacions de la família: tres Cándido Jordán amb les seves dones: Maria, Clara i Sònia. A més de Josep Moreno, que hi du més de 35 anys, actualment hi treballen Joaquín Duran i Antonio Jesús Nieto, el cuiner des de fa 40 anys. “És llàstima que tanquin; és un lloc molt senzill i agradable, com a casa”, comenta la Maria, assídua del bar. Els elogis no només provenen dels clients habituals. “Fan un bistec molt gustós”, afirma el rus Kirill Rogozov. “El personal és molt amable”, diu l’anglesa Jenny Bridget. A banda dels turistes, l’establiment -situat en ple eix comercial de Girona, a tocar del Mercat del Lleó i la plaça Catalunya- ha mantingut molta clientela “de tota la vida”, subratlla Josep Moreno. “En podríem fer un llibre, amb el que ha passat aquí”, afegeix. A Las leyes de la frontera, després de regatejar amb l’amo, que estava tancant i no els volia servir, els personatges de Cercas prenen un got de llet, però en circumstàncies normals haurien pogut triar entre un munt de plats. “ Comidas, repas, meals, speisen ”, es llegeix al rètol dels anys 50 situat a l’entrada.

Barreja de soroll i olors

El periodista gironí Albert Soler conserva records molt vius de l’establiment. “Els meus primers deu anys de vida van transcórrer en un segon pis damunt d’aquest bar-restaurant, amb la finestra del menjador a sobre de la terrassa. Amb les finestres obertes, això suposava sopar pràcticament junts, els de la terrassa i els del pis. Encara sento l’olor de pollastres a l’ast”, relata Soler. El Rhin Bar també l’acompanyava fins al llit: la finestra de la seva habitació donava al celobert on s’ubicava el magatzem i li arribava “una barreja de soroll i olors” que li ha quedat guardada “en alguna part del còrtex cerebral”. “Quan alguna vegada hi he entrat, ja d’adult, he tancat els ulls i m’he sentit transportat a la infantesa”, explica.

Malgrat el tancament forçat del Rhin Bar, la llei d’arrendaments ha provocat pocs tancaments a Girona, com a molt mitja dotzena, segons assenyala el president de l’associació Girona Centre Eix Comercial, Josep Maria Noguer. “En alguns casos el motiu són les jubilacions: el jovent no s’implica tant com abans”, apunta.