Salts en paracaigudes: l’aventura lliure

Castelló d’EmpúriesLa majoria dels éssers humans han somiat alguna vegada a volar, a sentir que els seus braços i cames són com ales i que poden flotar a milers de metres d’altura sense fer cap esforç. Saltar amb paracaigudes és la millor manera d’aproximar-se a aquest somni, sobretot des de fa uns trenta anys, quan se’n va començar a fomentar el vessant esportiu. El nombre de practicants d’aquesta activitat no para de créixer i moltes persones, famosos inclosos, opinen que l’estiu és una de les millors èpoques per descarregar adrenalina des de les altures.

L’expansió del paracaigudisme esportiu es va iniciar l’any 1970, quan l’enginyer nord-americà Bill Booth va dissenyar un model amb un sistema d’alliberament ràpid i obertura de reserva que simplificava la pràctica d’aquest esport. L’autèntica revolució, però, es va produir onze anys després, gràcies a Strong Enterprises, que va desenvolupar la modalitat de tàndem: el paracaigudista novell es llança agafat amb un arnès a un saltador expert, que dirigeix la caiguda lliure. Des de llavors, aquest mètode s’ha convertit en el més popular per a la gent amb ganes de volar per primera vegada. Bona part d’aquests salts, que posen el paracaigudisme a l’abast de qualsevol persona, es realitzen a l’Amèrica del Nord i a Europa. Aquest innovador sistema va ser introduït al nostre continent l’any 1985 per l’escola de paracaigudisme Skydive Empuriabrava, que ja acumula més de 100.000 salts en tàndem i constata que la demanda d’aquest servei continua augmentant.

Ganes de viure l’experiència

“No és pas que estigués nerviós, però sí emocionat, amb ganes de viure l’experiència i de gaudir de cada moment”, explica el fotògraf gironí Rafel Bosch, a qui fa poc li van regalar un salt en tàndem a Empuriabrava amb motiu del seu cinquantè aniversari. Bosch va aprofitar els minuts anteriors al salt per conversar amb el paracaigudista professional que l’acompanyava i amb el càmera que va contractar per gravar el salt. “T’enlaires amb l’avioneta; dura pràcticament un quart d’hora i només desitges saltar. Jo aprofitava per mirar el paisatge. Sempre m’ha agradat volar i, tot i les ganes de fer el salt, sabia que calia tenir paciència. Com que vaig ser el segon a pujar a l’avioneta seria el penúltim a saltar entre una dotzena de persones. Em feia gràcia veure com l’avioneta s’anava buidant de gent. «Quina manera més estranya de baixar, en ple vol!», vaig pensar. Et poses a la cua i veus com els altres passatgers se’n van volant!”

Bosch no oblidarà mai els instants previs: “Et posen a la porta, mires avall i veus el terra molt lluny, molt avall (4.000 metres), i res, gairebé ni te n’adones i... cap avall!” Crits d’alegria i per deixar anar l’emoció continguda. Bosch descriu així l’experiència: “Al principi s’assembla a la primera baixada d’unes muntanyes russes: caiguda sobtada i, de mica en mica, mentre agafes velocitat, sents com si fes molt de vent. Els que anem en moto ja hem sentit aquesta sensació de velocitat a la cara, però aquest cop és de volar! No tens mai la sensació d’estar caient, ja que el terra continua estant molt lluny”. Durant el minut que dura la caiguda lliure “els girs cap a l’esquerra o la dreta es controlen amb un moviment suau dels palmells de la mà”. “Sents que controles el teu propi vol!”, emfasitza el fotògraf, que conclou així el seu relat: “Un copet a l’espatlla t’avisa que s’ha acabat la caiguda lliure i toca obrir el paracaigudes, a 1.500 metres del terra. Durant els pròxims quatre o cinc minuts la baixada és molt suau i fins i tot et donen nocions per controlar el paracaigudes (girs a dreta i esquerra, direcció i velocitat). Ja només queda aterrar. Frenada final, un saltet i de peus a terra. Fantàstic!”.

L’experiència dels famosos

El llibre d’or de Skydive Empuriabrava conté els testimonis de personatges públics que hi han saltat en tàndem. Esportistes (Marc Gené, pilot de Fórmula 1; Joel González, or olímpic en taekwondo; Adam Raga, campió del món de trial; Clara Basiana, campiona del món de natació sincronitzada), actors (Vincent Cassel, Santi Millán, Maxi Iglesias, Teté Delgado, Amparo Moreno), cantants (Serafín Zubiri), humoristes (Eva Hache, Jordi Évole), presentadors (Raquel Revuelta, Alonso Caparrós), models (Nani Gaitán)... La llista és molt llarga, i els comentaris, diversos. “És un xut d’adrenalina brutal. Ho recomano a tothom”, va escriure Santi Millán. “De les experiències més màgiques i genials de la meva vida, difícilment repetibles”, comentava Raquel Revuelta. “Un dels meus dies més feliços i emocionants”, resumia Nani Gaitán. “Ha sigut l’hòstia!”, exclamava un eufòric Maxi Iglesias, que deu dies després que se suspengués el seu primer intent a causa del fort vent va tornar a Empuriabrava per estrenar-se en aquest esport.

Qualsevol que hagi viscut l’experiència, famosos inclosos, sap que el primer pas és vèncer la por. Tothom que salta al buit per primer cop topa inevitablement amb l’instint de supervivència, però “el paracaigudisme en tàndem pot considerar-se un esport de risc controlat”, asseguren a Sky Dive Gran Canaria. “El risc és el mateix que pujar en un avió com a passatger i gaudir del viatge dirigit per un pilot expert”, apunten a Central Florida Skydiving. Cal tenir en compte que el salt es fa amb un paracaigudes que té la campana més gran del que és habitual per poder manejar correctament el pes de dues persones. Mitjançant l’arnès, el saltador novell està unit a l’expert per les espatlles i els malucs, de manera que formen un sol bloc. A més de sis anelles de seguretat (als paracaigudes normals n’hi ha tres), es disposa d’un sistema cronobaromètric automàtic que garanteix al 100% l’obertura del paracaigudes.

Dedicar-s’hi com a professió

Les persones que ja tenen clar que volen formar-se com a paracaigudistes poden recórrer al curs PAC (Progressió Accelerada en Caiguda Lliure). L’alumne hi adquireix els coneixements bàsics necessaris per poder saltar sol amb total seguretat, i aprèn a controlar la caiguda lliure, obrir el paracaigudes i dirigir-lo fins a l’aterratge. Després d’unes classes teòriques i d’exercicis pràctics a terra, primer es realitza un salt en tàndem i posteriorment els set nivells PAC.

En els tres primers nivells, durant la caiguda lliure, dos instructors acompanyen l’alumne, agafant-lo pels braços i les cames, i el deixen anar progressivament. Li donen seguretat i, si cal, el corregeixen mentre acumula experiència en cada salt. En els quatre últims nivells salta amb un sol instructor, que el guia mentre aprèn a fer girs i tombarelles. Finalment, salta sol. Una altra opció és el Mini PAC, un curs d’introducció al paracaigudisme i a la caiguda lliure. És ideal per a les persones que volen tenir l’experiència de saltar soles però no tenen cap intenció de continuar-ho fent. Consta de classes teòriques, un tàndem i un salt del primer nivell PAC.

Túnel de vent

A Empuriabrava també hi ha un túnel de vent, un simulador de caiguda lliure que permet experimentar sensacions similars a les que es tenen quan se salta d’un avió, equipat amb granota, casc i ulleres. Es duen a terme dos vols d’un minut. Després del primer, s’analitza l’experiència amb l’instructor per poder gaudir més intensament del segon. La instal·lació consta d’un cilindre de vidre de 4,30 metres de diàmetre i 5,85 d’altura. Tot i que el vent pot arribar a una velocitat màxima de 300 km/h, es programa en funció de l’usuari. Una persona de 55 quilos, per exemple, necessita una velocitat de 160 km/h.