Santa Creu de Vallcarca

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsA últims d’octubre de 1891 me donaren avís de que s’anava a malvendre una capella de la Mare de Déu, al capdamunt de Vallcarca, cinc minuts enllà dels Quatre Camins a mà dreta en lo punt en què la carretera d’Horta s’embranca amb la de Sant Cugat. Desitjós d’evitar aquella venda que a mi em semblava un sacrilegi, l’aní a visitar. És una capella pobra i senzilla, situada en la falda d’una de les estribacions orientals del Tibidabo. Té part davall una cova de penitència davant un rengle de xiprers que, com sentinelles, semblen guardar-la i fer-li companyia en aquella soledat. En l’altar major hi havia una devota imatge de la Verge del Carme, que en altres temps havia sigut passejada en processó per aquells camps i carreteres i pujada en triomf per tots aquells cims. En un altaret lateral hi havia una imatge de Santa Teresa i en quadros i estampes plantades a la paret s’hi veia el místic Sant Joan de la Creu, Sant Elies i altres sants penitents del Carmelo. Com més jo els mirava, més s’encenia en mi el desig de salvar aquella ermita, costàs lo que costàs. [...] Reprenguí el camí de Barcelona, a on no vaig cloure els ulls per dormir fins trobar la quantitat necessària per comprar la primera hipoteca d’aquell oratori. Passat algun temps, en pública subhasta el tribunal me l’adjudicà amb ses adherències. Mos desigs estaven complerts, puix aquella possessió sagrada estava fora de perill, mes les noves escriptures i documents feren pujar lo deute, ja considerable, de la compra. [...] Mai havia somniat en tenir cap possessió: no aspirava pas a ser propietari, però sí volia que la Verge del Carme i Santa Teresa ho fossen de sa capella de Vallcarca, i que d’allí cap persona malintencionada les ne pogués traure. [...] Aquella possessió que fou lo cadafalc de mon suplici, ha sigut una de les causes més amagades i fondes de ma persecució, puix segons tots los indicis i tots los parers, algun de mos contraris la pretenia. [...]