Síria i l’Ebola posen en alerta màxima l’Unicef

Barcelona“Acabo de tornar de Síria i el Líban, on milions de nens i nenes han vist com es desfeien les seves vides -explicava ahir Afshan Khan, directora del Programa d’Emergència de l’Unicef durant la presentació, a Ginebra, de l’últim informe d’ Acció humanitària per a la infància 2015 -. Durant els últims quatre anys aquests nens han sigut cada dia testimonis de la violència i de la mort, i els han faltat els elements més bàsics per viure”. Un terç de les escoles destruïdes, la meitat dels nens sense poder anar a l’escola i una situació crònica de violència extrema que està traumatitzant una generació exigeixen un esforç extra en sanejament, educació, suport psicològic i ajuda alimentària. Si el 2014 va invertir 510 milions d’euros a la regió (un 66% del que es necessitava), aquest any l’organisme demana 800 milions, dels quals la majoria (552) es destinaran als camps de refugiats sirians que hi ha a Egipte, l’Iraq, Jordània, el Líban i Turquia, on hi ha repartits 1,7 milions de nens.

Síria va ser un dels motius pels quals l’Unicef va fer ahir la crida de fons més gran de la seva història. Demana la partida rècord de 2.740 milions d’euros (3.100 milions de dòlars) per poder assistir els 62 milions de nens que estan en situació de risc en 71 països per una multiplicitat de crisis. Són 884 milions d’euros més que l’any passat, i, si la partida més gran se l’emporta Síria, la virulenta epidèmia de l’Ebola que està afectant Guinea, Libèria i Sierra Leone no es queda gaire lluny. Aquest any l’Unicef preveu que necessitarà 449 milions d’euros per accelerar la feina en les comunitats afectades tant en el tractament dels casos afectats com en la prevenció de la propagació de la malaltia. En aquests països almenys 16.000 menors han quedat orfes o han perdut la persona que els cuidava, i l’organisme, que gestiona deu centres d’acollida temporal, intenta trobar-los famílies, pròximes o adoptives, que els puguin acollir. No és una feina fàcil, com tampoc ho serà gestionar la situació un cop s’aconsegueixi l’objectiu, previst aquest mateix 2015, d’aturar la propagació del virus. Es tem un augment espectacular dels casos de xarampió i malària, que eren les principals causes de mortalitat infantil en aquests països abans de l’Ebola, ja que es van haver d’interrompre els programes de vacunació i prevenció.

Crisis oblidades

Síria i l’Ebola han sigut portada dels diaris i s’emporten bona part dels esforços, però hi ha moltes altres crisis que afecten la infància i que no reben prou atenció. Hi ha emergència, per exemple, a la República Centreafricana, a la República Democràtica del Congo, al Sudan i al Sudan del Sud, països on els conflictes armats provoquen un alarmant percentatge de desnutrició greu, que en el cas del Sudan arriba als 1,2 milions d’infants en perill. Algunes crisis cròniques, com la de l’Afganistan i la dels territoris palestins ocupats, o noves, com la d’Ucraïna, també reclamen l’atenció de l’Unicef, que alerta que reben una infradotació que no permet cobrir les necessitats bàsiques.

“El lloc on neix un infant no ha de determinar el seu destí”, va insistir ahir Khan, que va explicar també les accions que s’han fet per combatre les emergències i, sobretot, per posar les bases que en combatin la repetició. Vacunació, sanejament, nutrició i, naturalment, educació.