Societat 21/07/2014

Cinc anys d’Horta de Sant Joan: la lliçó per afrontar grans focs

La força d’alguns incendis per l’acumulació de biomassa obliga a deixar-los cremar per seguretat

Laura Díaz-roig / Dani Revenga
5 min
EN RECORD DE LES VÍCTIMES 
 Els noms dels cinc bombers del GRAF de Lleida que van morir en l’incendi.

BarcelonaLa mala -o nul·la- gestió dels boscos i la conseqüent acumulació de massa forestal enforteix alguns incendis i, en pocs minuts, els converteix en incontrolables. El foc d’Horta de Sant Joan n’és un tràgic exemple. Avui fa cinc anys que les flames van atrapar desenes de bombers i van acabar amb la vida de cinc dels sis efectius del GRAF de Lleida. Amb la reflexió que permeten aquests cinc anys, els experts coincideixen a l’hora d’afirmar que cal una bona gestió forestal i fomentar l’autoprotecció per evitar riscos.

El comportament dels incendis ha evolucionat i les tècniques per extingir-los també s’hi han adaptat. “El cos ha avançat sobretot establint mesures organitzatives. S’ha revisat el concepte d’autoprotecció dels bombers, el sistema de comunicacions i, en el fons, tota l’estructura organitzativa que gira al voltant d’un incendi”, explica Sebastià Massagué, cap de la divisió de grups especials dels Bombers de la Generalitat, que critica que en el seu moment s’instrumentalitzés la tragèdia i recorda que va ser un accident. Domingo Molina, enginyer forestal, professor de la Universitat de Lleida i responsable del màster interuniversitari en incendis forestals, assegura que els tècnics dels Bombers de la Generalitat lideren una “comprensió revolucionària del foc”, però que la situació dels boscos provoca que a vegades els incendis “sorprenguin”. “El més important és que el que es faci sigui efectiu; preguntar-se si les possibilitats d’èxit d’intentar l’extinció des d’un punt concret són altes. Si no l’autoestima cau i podem cometre errors”, assegura.

Tant ell com Massagué expliquen que, en determinats tipus d’incendis, els efectius han d’establir un límit de control, deixant cremar algunes hectàrees per preservar la seguretat, però concentrant els esforços perquè les flames no passin d’una zona determinada. “Com a organització som molt eficients, però puntualment hi ha algun incendi que se’ns escapa de l’abast d’extinció. Hem de fer prevaler la seguretat i establir un punt de control segur, a més de protegir les persones i evacuar-les si cal”, explica Massagué. Els primers grans incendis dels anys 90 van servir per constatar la falta de mitjans i recursos, així com per impulsar les ADF i crear els GRAF. S’han creat noves tècniques, com l’atac indirecte o el foc tècnic, però amb els anys els incendis s’han fet més forts. “L’organització creix amb més recursos, però arriba un moment que no és suficient i s’ha de sacrificar alguna hectàrea”, diu el cap de la divisió de grups especials dels bombers.

Falta de gestió forestal

Al municipi d’Horta de Sant Joan es debaten entre la necessitat de girar full i no alimentar uns records que són “dolorosos” i la resistència a deixar que la memòria se’ls emporti definitivament sense que s’hagin après les lliçons de la tragèdia. Els veïns recorden les hores difícils. “La pluja de cendra, temperatures molt altes, guspires, una forta olor de cremat... Va ser angoixant, sobretot per a les persones de salut delicada”, explica David Carceller, veí del municipi. Una altra veïna, Pilar Griell, descriu l’ambient com a “caòtic” i recorda la perplexitat que li va provocar “que el foc es donés per controlat i que de sobte rebrotés amb tanta força”.

El poble espera que el que va passar fa cinc anys permeti treure conclusions perquè no es repeteixi. “La gent gran diu que els focs cremen a l’estiu, però s’apaguen l’hivern anterior”, subratlla el que llavors era l’alcalde d’Horta de Sant Joan, Àngel Ferràs (CiU). Ferràs creu que s’han de gestionar millor els boscos: “Abans, l’activitat dels pagesos i els pastors els mantenia nets, però ara cal posar-hi recursos, i no és una despesa ni un subsidi, és una inversió en seguretat”. I apunta una reflexió: “Si no protegim els boscos, no val la pena que els bombers hi arrisquin la vida. En alguns llocs val més deixar que les flames cremin”.

“Una de les moltes lliçons que hem de treure d’Horta és que tenim els boscos molt descuidats i hem girat l’esquena al seu aprofitament econòmic. Ara són més un problema que un actiu”, diu Molina, que afegeix que caldria no concentrar-se “en la simptomatologia de la malaltia -els incendis- i curar el malalt”. “Ens hem de creure que els boscos són productius. Els inventaris forestals diuen que cada cop tenim més fusta en estoc, i el problema cada cop serà més gran”, diu l’enginyer forestal. Massagué afegeix que molts focs són una acumulació de 50 anys, i l’abandonament del món rural i la densitat dels boscos fan que els incendis siguin més grans.

Els experts coincideixen a afirmar que cal conscienciar sobre la pròpia autoprotecció i lamenten que en algunes urbanitzacions en entorns forestals no es delimitin els perímetres de seguretat obligatoris. “Hem de fomentar la cultura de l’autoprotecció”, assegura Massagué. Molina afegeix que la gent no està prou conscienciada, però considera que és “comprensible”, ja que els incendis forestals es veuen com una cosa llunyana i mai es repeteixen en un mateix entorn.

La gola del llop

Ferràs manté el seu discurs d’aquell dia. “Hi va haver dèficits de coordinació: comandaments que no hi eren, mitjans que es van retirar massa aviat, problemes de comunicació amb els grups que eren sobre el terreny”, assegura. Tot i que el foc d’Horta de Sant Joan va calcinar una part molt important del terme municipal i va arribar a les portes del poble, el que més lamenta l’exalcalde és la mort dels cinc bombers dels GRAF. “Va ser una tragèdia -diu Ferràs-. Tinc clar que els bombers saben el que es fan, tenen plànols i els saben interpretar, però en aquest cas es van ficar a la gola del llop, no estaven ben informats del lloc on es ficaven: era un carreró sense sortida”.

Xavier Cerdà, COORDINADOR DE GESTIÓ DE CRISI DE L’INSTITUT CERDÀ

“Cal millorar la capacitat d’autoprotecció”

Quines lliçons podem treure dels incendis dels últims anys?

Ser conscients del risc ha de ser un incentiu per estar més ben preparats. És fonamental invertir més i millor en aquesta preparació.

Què s’ha fet malament fins ara i què ha millorat?

La gestió dels grans incendis forestals d’última generació requereix més comprensió i sensibilització de tots els agents i de la ciutadania. Cal incidir en tres aspectes crucials: millorar la capacitat d’autoprotecció per reduir la pròpia vulnerabilitat, augmentar la coresponsabilitat dels agents implicats -Interior, administracions locals, empreses, mitjans i ciutadania-, i perfeccionar la coordinació.

Hi ha una falta de prevenció?

Si no fem una correcta gestió forestal i no aconseguim un bon aprofitament dels recursos, els efectes catastròfics dels focs seran sempre inevitables. Tenim un gran marge de millora al davant. Potser ens hem de plantejar si val la pena defensar determinats patrimonis forestals, si prèviament no s’han gestionat de manera adequada, ja que el risc de conseqüències fatals és massa elevat.

stats