BarcelonaAJoan Herrera se li encenen les galtes, fa morros, gesticula molt amb els braços. És la seva manera d’expressar indignació per parlar sobre la pobresa. A la mateixa hora que el líder d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) denuncia al Parlament “una política classista” de CiU en què els pobres paguen més que els rics, Fèlix Millet dina el menú de 10 euros del Mesón Castellano, a la Ciutadella. El Castellano és un restaurant mític per als habituals del Palau de Justícia. Millet dina el menú en silenci, no parla ni amb els advocats ni amb Montull, ignora els curiosos que el fotografien, només reacciona per sortir a fumar amb l’home que empeny la seva cadira de rodes. Millet, paradigma de la cultura del sense límits, l’aconseguidor de l’oasi català, de la societat privilegiada que denuncia Herrera, espera el reinici del seu judici en una tasca de menú, màquina escurabutxaques i quinto.
Com Albert Rivera, de Ciutadans (C’s), i Rafa López, del Partit Popular (PP), Herrera comença criticant que, del ple, TV3 només n’emeti els discursos del Govern. També denuncia una mà negra pel fet que el ple no tingui les dades socials de l’Idescat actualitzades. Herrera està emprenyat. Navarro també elabora un missatge cridaner, però de fum i poc contingut. Herrera fa els deures, dispara amb precisió i proposa vuit mesures concretes, i amb cada mesura es posa més vermell. Insisteix que les retallades no poden ser lineals, que un senyor que té “onze cotxes de luxe” -no l’esmenta, però tothom entén que parla de Jordi Pujol jr.- ha de pagar molts més impostos.
La cita, el recurs fàcil
Abans que ell, Rafa López (PP) també actua d’oposició: enumera els acords de govern contra la pobresa que no s’han aplicat i amb cada incompliment sospiren les dues representants de l’executiu que tinc assegudes al meu costat. López fins i tot denuncia que CiU ha sigut “el primer de la classe en retallades, i unilateralment”. Si sorprèn que un diputat del PP es posi les mans al cap per les retallades, López encara va més lluny quan posa el govern valencià i el tancament de Canal 9 de model de mesures en favor de polítiques socials.
Sis consellers i Artur Mas parlen en nom de l’executiu. Oriol Amorós ho fa en nom d’Esquerra i, a diferència de l’executiu, i en contra del previst, ni ho aprofita per atacar Madrid ni fa victimisme; també planteja mesures concretes, gairebé com si fos el polític d’un país normal.
Entre els consellers, el pitjor orador és el de Justícia, Germà Gordó. Com que llegeix fil per randa el discurs, confessa que havia d’acabar llegint una cita de Nelson Mandela però que no ho farà perquè és la mateixa cita que ha utilitzat abans David Fernàndez, de la CUP. Per sort, el seu equip improvisa a última hora i substitueix Mandela per unes paraules del papa Francesc. Quan manca l’enginy, acabar amb una cita és obligatori.
