Núria Coll: "Surt del supermercat, comença a comprar menjar real!"

Fa tres anys Núria Coll va crear la revista digital en català sobre salut i nutrició Etselquemenges.cat per oferir un tipus d'informació poc cuidada pels mitjans tradicionals. Amb 5.000 subscriptors, aquest mes també es dirigirà al públic hispanoparlant des de Soycomocomo.es

Tot i el boom d'interès per una alimentació sana, encara ara hi ha gent reticent a canviar d'hàbits.

A cadascú li arriben les ganes de canviar en el seu moment. Gent del meu cercle més íntim no volien ni que els hi expliqués. D'acord, perfecte. Però un dia em comencen a fer preguntes. Alguna cosa que potser no té res a veure directament amb l'alimentació els fa venir curiositat. En el meu cas van ser problemes de mal de panxa, d'altres perquè busquen un canvi de model i ajudar els productors del nostre entorn, gent amb amor a la terra, a la seva salut personal i a la col·lectiva.

A qui ens hem de creure? Un dia diuen que la llet és sana, l'altre que no...

Jo consulto una bioquímica, una cuinera, un oncòleg i altres metges. Durant molt temps han sigut els meus assessors i ja sé com pensen. A part, n'aprens força de llegir estudis científics. Amb tota aquesta informació pots separar el gra de la palla.

És fàcil enganyar el consumidor?

Si no s'està informat, sí. Ara, per exemple, s'ha posat molt de moda l'estèvia, un edulcorant natural. Al supermercat està ple de productes que diuen que en porten. Azucarera Española, els que posen sucre a la Coca-cola, en comercialitza... Com hem pogut passar de no conèixer la planta a fer que de cop ompli prestatgeries senceres al supermercat? A l'Ets [elquemenges.cat] fa tres anys que parlem de l'estèvia perquè hi ha un pagès a Lleida, Josep Pàmies, que la cultiva i la coneixem molt bé. I el que hi ha al supermercat no ho és. Sabem què és l'agroindústria, quin poder té i quina pressió fa. Cal anar amb compte.

Vaja, que el light no és light .

Tot el que va empaquetat o en pot porta sucre. En comptes d'entrar-hi, surt del supermercat! És de sentit comú. Si compres el producte fresc al mercat és molt difícil trobar-hi sucre. En definitiva, es tracta de comprar menjar, menjar real.

Quan i com vas canviar de dieta?

Fa uns cinc anys, principalment perquè patia de mal de panxa. Vaig eliminar el sucre i vaig deixar de prendre llet de vaca. En prenc molt poca i quan ho faig és d'arròs. El formatge només el menjo de cabra i puntualment d'ovella. En lloc de iogurt prenc quèfir. Però vaja, de làctics pocs. I sobretot vaig augmentar el consum de cereals, va ser el meu primer gran aprenentatge. Jo també era de les que creien que els Smacks de Kellog's són els únics cereals del mercat. I molt important: el pa, la pasta i l'arròs han de ser integrals. Més enllà he passat per fases com estar un any sense menjar carn, però em descompensava les vitamines.

¿És important tenir assistència mèdica si ens plantegem fer un canvi d'aquest tipus?

Jo em faig analítiques cada tres o quatre mesos. Potser et trobes bé però amb l'analítica pots veure carències importants que d'una altra manera no detectaries.

La meva mare tindrà una decepció. Ni llet, ni massa tall... el contrari del que m'havia ensenyat!

Els nostres pares ho feien tan bé com podien! Però la llet i el pa d'aleshores no són com els d'ara, la qualitat ha baixat molt. El pollastre que compres al supermercat és aigua. Jo també em trobo explicant-li a la meva mare tot el que he après.

Les escoles han canviat el xip?

La gran majoria no. I el problema és que amb la crisi algunes famílies confien en el menjar de l'escola com a principal àpat, i els nens estan hiperproteïnats: per esmorzar, entrepà de xoriç; de primer plat, carn picada amb verdura; de segon, peix... A Catalunya ja hi ha escoles que aposten pel menjar ecològic, i empreses que el subministren. Però és que et trobes amb nens que mengen peix que ve de l'altra punta de món, no aprofitem el nostre litoral, ni els nostres camps.

L'ecològic és un menjar car?

Depèn de com ho miris. En general ho és, però hi ha cooperatives de consum que redueixen els costos perquè eviten els intermediaris. I si optes per una alimentació equilibrada no cal menjar tanta carn, que és el que encareix la compra. Incrementa el consum de cereals, llegums, verdura i fruita, i no és tan car.

Ara es menja molt de tàper. Preparar-los i procurar que siguin equilibrats vol planificació i n'hi ha que abandonen l'intent de menjar sa.

Hi has de dedicar uns minuts al dia. Ho volem tot ràpid i fàcil... Sempre ho explico: jo vaig molt estressada i trec hores d'on sigui per pensar què dinaré i què soparé, per anar a buscar la cistella a la cooperativa o al mercat. Val molt la pena.

Un consell: què fem quan el cos ens demana una bona dosi de sucre? Entre àpats la temptació és forta.

Planifica't i emporta't fruita, quèfir o fruits secs que evitin els viatges a la màquina expenedora. Però no és greu fer excepcions, la felicitat també es genera donant plaers olfactius i gustatius al cos.