Segle i mig d’història al soterrani de la Ciutat de la Justícia

BarcelonaMés de 54 quilòmetres de documentació emmagatzemada en 42 dipòsits, distribuïts en una superfície de 9.200 metres quadrats. Els arxius judicials de la Ciutat de la Justícia de Barcelona custodien documents dels jutjats dels partits judicials de Barcelona i l’Hospitalet, la fiscalia i de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Els més antics daten del 1856 i es poden trobar fons de gran interès històric, com el dels jutjats especials per a l’aplicació de la llei de vagos y maleantes (1949-1971) i el del Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona (1921-1989).

Tot i que la majoria és documentació semiactiva o inactiva, el complex arxiver gestiona cada any unes 64.000 consultes. “Les tramitem d’un dia per l’altre i, excepcionalment, si és molt urgent, es poden fer al moment”, diu Jaume Vila, tècnic arxiver del complex de la Ciutat de la Justícia, que dimarts va obrir les portes amb motiu del Dia Internacional dels Arxius de la Unesco. Normalment, les peticions les fan els mateixos òrgans judicials que van produir la documentació i només atenen ciutadans directament si s’acrediten com a investigadors.

Els documents més sol·licitats són els expedients judicials, tot i que no sempre els més recents. Quan arriben a l’arxiu, els casos ja estan tancats, però el cert és que els ciutadans demanen informació de molts anys enrere. “Cada setmana, com a mínim, ens demanen algun document dels anys 70, i a vegades fins i tot dels 40 i 50. No forçosament la més recent és la que més es consulta, els fons antics són susceptibles d’investigacions”, assegura Vila, que recorda que la documentació judicial és “molt sensible” i a l’hora de fer un estudi s’ha d’evitar utilitzar les dades personals.

Els documents arriben a l’arxiu des dels jutjats, acompanyats d’una llista al programa informàtic de Justícia, anomenat Temis2. Els arxivers validen el contingut i numeren els expedients. “No serveix de res tenir molta informació si no saps com recuperar-la”, assegura el cap d’arxius de la Ciutat de la Justícia, Alexis Serrano.

Feina de buidatge

Amb la crisi, la producció de documentació ha augmentat en tres àmbits: mercantil -especialment concursos de creditors-, civil-social, és a dir, els litigis entre empreses i treballadors, i causes civils, explica Serrano. La recessió també ha motivat els ciutadans a buscar documentació més antiga. “Tenim peticions d’expedients antics, com declaracions d’herències o gent que reclama drets sobre terrenys i propietats d’avantpassats”, assegura Serrano.

Fins als anys 90 no hi va haver arxivers de manera regular i, per tant, falta molta documentació que va ser eliminada de manera pràcticament aleatòria per falta d’espai.

De moment, a l’arxiu encara hi ha espai per uns tres o quatre anys -a part de l’ampliació que es farà amb l’arribada, el maig de l’any que ve, de la documentació dels jutjats socials-, en funció de la feina de buidatge que es vagi duent a terme. És la Junta d’Expurgació -formada per arxivers, historiadors i professionals de l’àmbit del dret- qui decideix la documentació que pot ser eliminada, a proposta dels diferents arxius de Catalunya. “S’ha de garantir que el ciutadà quedi resguardat”, recorda Serrano. La junta ja ha donat el vistiplau per eliminar la documentació dels judicis de faltes d’abans del 1993 i treballa en les prèvies i altres documents.

Els arxivers defensen que amb la digitalització dels jutjats i l’expedient electrònic -implantat ja als jutjats civils-, la seva feina continuarà sent la mateixa. “El canvi serà l’arxiu físic, que es convertirà en un e-arxiu, però les tasques com la descripció i classificació s’hauran de continuar fent”, subratlla Serrano. Malgrat que a Catalunya, a diferència d’altres llocs, s’ha invertit en la xarxa d’arxius judicials, encara hi ha molta feina per fer. “Els arxivers som els únics que podem dir que tenim 200 anys de feina pendent”, bromeja Serrano.