MEDI AMBIENT

L’expansió imparable del mosquit tigre

El setembre càlid i plujós reforça la presència d’un insecte que, en només una dècada, ha conquerit un terç dels municipis

La dispersió del mosquit tigre -Aedes albopictus -és un fenomen vinculat a l’activitat humana i és imparable. Arribarà fins on els seus límits biològics l’hi permetin, i l’experiència d’altres països no és gaire encoratjadora. Així de taxatiu es mostra Roger Eritja, biòleg del servei de control de mosquits del Baix Llobregat, especialista en aquesta espècie. “Tot Espanya n’estarà plena en un moment determinat”, diu. I afegeix que, tot i que la gent pugui no entendre-ho, no es pot fer res per evitar-ho.

Fa només una dècada que se’n van descobrir els primers exemplars a Sant Cugat del Vallès i, des de llavors, l’insecte ja ha colonitzat un terç dels municipis catalans. Es viuen situacions similars a Itàlia o als Estats Units, fruit d’una globalització que ha fet d’una espècie d’origen asiàtic un insecte mundial. En el cas català, es creu que va arribar en un carregament de pneumàtics per via marítima, però la seva capacitat de desplaçament, gràcies a l’activitat humana, també l’ha portat fins a Holanda, on va aparèixer en uns hivernacles després de viatjar en el bambú de la sort.

Un mosquit oportunista

Les vies de comunicació, que cada cop arriben a més llocs, són un aliat ideal per al mosquit. La dispersió per Catalunya demostra que les carreteres i els cotxes hi han jugat un paper clau. Els biòlegs han comprovat que, quan un cotxe té la porta oberta, els mosquits s’hi senten atrets i hi entren. Els cotxes irradien calor i la tapisseria fosca ajuda a camuflar-se a una espècie que té una activitat principalment diürna. Un exemplar concret no es desplaça més de 400 metres des del punt on neix i, si troba les condicions necessàries per completar el seu cicle vital, no es mourà del lloc. Així doncs, el més lògic davant d’una observació és que molt a prop hi hagi un punt d’aigua que li permeti criar i seguir reproduint-se.

El seu gran èxit, en tot cas, ha sigut acostumar-se a pondre els ous en recipients d’origen humà, molt presents en les vivendes -es calcula que fins al 70% dels punts de cria són en propietats privades-. Tot plegat, combinat amb una biologia oportunista i de “tipus guerrilla”, l’ha fet omnipresent en molts indrets sense desplaçar altres espècies. Una cosa, però, és la seva distribució geogràfica, i una altra de molt diferent són les densitats que pugui arribar a assolir en punts concrets. Saber trobar-los i actuar per reduir-los és necessari.

L’investigador Icrea del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), Frederic Bartumeus, apunta raons de salut pública, ja que el mosquit tigre és un vector de transmissió de malalties com el dengue, la febre groga o el virus de Chikungunya -aquest estiu se n’han detectat 50 casos a Catalunya-, però també de tipus econòmic, ja que pot complicar el turisme en zones de la costa on té més presència. “L’únic que podem fer és mantenir les poblacions amb densitats baixes perquè la probabilitat de problemes es redueixi al mínim possible, assumint que el risc zero no existeix”, resumeix Bartumeus. Els biòlegs encara desconeixen quins són els límits del mosquit tigre. Saben que compta amb avantatges competitus i que les femelles tenen una capacitat sensorial extraordinària per assegurar l’èxit de la seva descendència, i són elles les que piquen perquè necessiten la sang per tirar endavant els ous. Els mascles, més petits, no sobreviuen més de tres dies i es limiten a fecundar les femelles, capaces de guardar a l’abdomen un reservori d’esperma per pondre ous tantes vegades com puguin durant la seva vida, que difícilment sobrepassa els 15 dies.

Condicions climàtiques

La temporada del mosquit tigre va des de principis de maig, quan es detecten els primers positius, fins a mitjans de novembre, però el pic màxim d’activitat es produeix entre finals d’agost i les tres primeres setmanes de setembre. Com més calor, més humitat i més aigua disponible, millor per a ells, per això la climatologia juga un paper destacable. Aquest mes de setembre, més plujós i càlid que altres anys, n’ha reforçat l’expansió, i el nombre d’ous hivernants -que es mantindran inactius fins que torni la primavera-és proporcional al nombre de femelles que hi hagi al final de la temporada. Eritja explica que això no necessàriament s’ha de traduir en més mosquits l’any vinent, ja que les primeres generacions de la temporada no solen ser gaire actives. Dependrà de les condicions que es trobin.

A Catalunya hi ha identificades 40 espècies de mosquits. Fins ara cap ha representat un problema potencial de salut pública i, de fet, estaven molt restringides als seus hàbitats. Mosquits que només crien en l’aigua contaminada de les clavegueres, mosquits que ho fan en l’aigua de la neu quan es fon i que només tenen una generació cada any, mosquits acostumats a l’aigua salada i que utilitzen els bassals que deixen les onades a les roques per criar, i fins i tot mosquits dels arrossars o d’aiguamolls, que necessiten grans acumulacions d’aigua per viure. Totes són diferents del tigre, i cap té la capacitat de prosseguir amb una expansió tan eficaç i d’abast encara incalculable. El canvi climàtic farà pujar les temperatures, cosa que a priori els beneficiarà i els permetrà guanyar territori, tot i que en molts indrets les condicions òptimes només es perllongaran unes setmanes i no arribaran a produir gaires molèsties. Mentrestant, conèixer-los pot ajudar a contenir-los i, malgrat els seus èxits, dues característiques els fan inconfusibles: la taca blanca a l’abdomen i les franges del mateix color a les potes.

Més continguts de

El + vist

El + comentat