El perill de les noves drogues

BarcelonaLa metoxetamina -coneguda com a MXE- o la 2C-B -denominada també Nexus- són dues de les anomenades noves drogues. La primera s’acostuma a vendre com una falsa ketamina, i la segona, com a èxtasi. Aquestes substàncies, sobretot a partir del 2011, han començat a fer-se un forat en el mercat. Però els experts alerten del perill de consumir-les perquè no se sap quins riscos poden tenir sobre la salut de les persones. L’Informe Estatal d’Anàlisis de Substàncies elaborat pel programa Energy Control, de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), va detectar durant el 2013 un total de 266 substàncies que formarien part d’aquest grup de noves drogues. D’aquestes, 41 estan catalogades com a legal highs (un 63% més que l’any passat), drogues que es comercialitzen amb paquets atractius com si fossin productes naturals o vitamines.

El programa Energy Control té com a objectiu conscienciar els consumidors de drogues i els ofereix la possibilitat d’analitzar les substàncies per determinar-ne la composició i saber si realment es tracta del producte que esperaven. El 2013 van recórrer a aquest servei un total de 1.173 persones. Es van fer fins a 2.600 anàlisis. “Des del punt de vista clínic no sabem res d’aquestes substàncies, que tenen un baix consum si ho comparem amb la cocaïna, el cànnabis, l’èxtasi o l’ speed ”, va insistir la coordinadora del programa Energy Control, Núria Calzada. “A diferència de les drogues tradicionals il·legals, amb les noves no sabem quina és la dosi límit, amb què es poden barrejar o què contenen”, va afegir Calzada.

La cocaïna, la més adulterada

Aquestes drogues, que comercialitzen els països asiàtics, es poden adquirir amb relativa facilitat a través d’internet. Qui les compra les utilitza per adulterar substàncies il·legals tradicionals o directament per vendre-les com si fossin cocaïna o èxtasi. “El que aconsegueixen és augmentar el marge de benefici econòmic i esquivar la llei, ja que aquestes substàncies no estan fiscalitzades, per la qual cosa posseir-les i traficar-hi no està penat”, va concretar Calzada.

Un traficant compra un gram de cocaïna per una mitjana de 35 euros, mentre que el preu d’un gram d’aquestes noves drogues oscil·la entre 15 i 20 euros al mercat. L’ONG va denunciar la “lentitud” del sistema de “fiscalització” d’aquestes noves substàncies. “El procés es pot allargar entre un i dos anys, mentre que en el mercat il·legal sorgeixen constantment noves substàncies”, va lamentar Calzada.

Tot i la irrupció d’aquestes noves drogues, les substàncies tradicionals il·legals -cannàbis, èxtasi, cocaïna i speed - continuen sent les més demanades i les més adulterades, tot i que els nivells es mantenen similars als últims anys. La cocaïna es manté com la droga més manipulada. Tres quartes parts de l’analitzada pel programa estava adulterada. Les substàncies amb què més es barreja són la cafeïna, els anestèsics locals, el levamisole i la fenacetina. Aquesta última és un medicament que prenen els animals com a antiparàsit, i que si es pren en elevades dosis pot provocat vòmits o greus malalties a la sang. “Algunes dosis estan adulterades amb fins a tres substàncies diferents”, va advertir la responsable del servei d’anàlisis del programa d’Energy Control, Mireia Ventura. Això, va afegir, fa que el consumidor pateixi efectes “no esperats”.

Regular l’accés a les drogues

La droga coneguda com a speed és la segona substància estupefaent més adulterada, tot i que s’ha registrat una lleugera tendència a la baixa. Un 62% de les mostres estaven manipulades bàsicament amb la combinació d’amfetamina i cafeïna, i només un 16% era pur. En canvi, l’èxtasi -tant en pastilles com cristal·litzat- és la droga menys adulterada. Tot i així, alguns dels adulterants detectats, com la metamfetamina o el dextrometorfan, poden ser perillosos si es consumeixen en les dosis que s’utilitzen per a l’èxtasi. Per evitar aquestes adulteracions i la inclusió de noves drogues al mercat, la coordinadora del programa Energy Control és partidària que s’aprovi un “accés regulat” a algunes substàncies. “S’evitaria el desplaçament de la demanda cap a substàncies estupefaents més nocives”, manté Calzada.

Detinguts per vendre cànnabis a turistes

Els Mossos d’Esquadra han detingut el president d’una associació cannàbica de Barcelona i dos empleats per haver venut haixix i marihuana a turistes. La investigació va començar al març, quan els Mossos van observar com un dels detinguts contactava amb els seus possibles clients i els acompanyava fins a l’associació, situada al districte de Ciutat Vella. Allà els feia un carnet a l’instant i els venia la droga. Els Mossos van escorcollar la seu de l’entitat i el domicili del màxim responsable el 15 de maig. Els agents van intervenir 2.504 euros fraccionats, 15.811,1 grams de marihuana i 528,77 grams d’haixix. A més, també van detectar que el comptador de la llum havia estat manipulat. Aquest fet és força usual en aquest tipus de cultiu, ja que, perquè les plantes de marihuana creixin, s’utilitzen llums halògens de gran potència que imiten la llum solar i, per tant, el consum elèctric és força alt. A més a més, la Guàrdia Urbana va denunciar el local perquè exercia també com a bar sense llicència, a més d’imposar-los altres infraccions administratives.

La venda de la droga a turistes es va produir en diverses ocasions i els agents la intervenien als turistes quan sortien del local. Els detinguts són un home de nacionalitat nigeriana de 35 anys, màxim responsable de l’associació i que cultivava la droga al local i l’emmagatzemava a casa, i dos homes de nacionalitat espanyola de 34 i 41 anys. Els arrestats han quedat en llibertat amb càrrecs.