“La sanitat pot fer miracles, per sobre de polítics nefastos”

MadridRarament una compareixença o una roda de premsa acaba amb un aplaudiment dels periodistes. Però ahir al Carlos III, per un moment, es va trencar la distància entre la tarima i les butaques, i una ovació va omplir la sala d’actes de l’hospital. La catarsi era doble. Després de 30 dies ingressada -25 dies en aïllament-, Teresa Romero rebia l’alta. “No hi ha cap risc de contagi”, s’ha curat del tot de l’Ebola i “pot fer una vida completament normal”, recalcava abans l’equip mèdic que l’ha tractada. Amb la batalla guanyada al virus s’acaba també un mes d’alerta sanitària a Madrid en què govern i Comunitat van passar de les acusacions a l’elogi de l’auxiliar.

Mentre Romero “veia que es moria”, el conseller de Sanitat madrileny, Javier Rodríguez, l’acusava de negligències. Un detall que ahir no va oblidar la primera contagiada per Ebola fora de l’Àfrica, que ara també és el primer contagi secundari que ha superat la malaltia a Europa. “No sé què va fallar, ni tan sols si va fallar alguna cosa”, aclaria amb veu ferma i mirada serena en la primera aparició davant la premsa des que va ser ingressada. Un facultatiu va explicar que Romero hauria reconegut que es va tocar la cara amb un guant quan es treia el vestit de protecció després de netejar l’habitació del missioner Manuel García Viejo, infectat d’Ebola a Sierra Leone, que va morir el 25 de setembre passat a Madrid. Tot i això, i sense dir cap nom, Romero va assegurar que no guardava “rencor” ni volia fer “retrets” a ningú.

La resposta, però, sí que la va donar amb les formes. L’auxiliar va optar per desmarcar-se de la roda de premsa oficial i evitar comparèixer al costat de la direcció del centre, tenyit de polèmica per la seva annexió al complex de La Paz. És més, tenia la intenció d’esquivar qualsevol logotip institucional, però el fred de Madrid i l’eixam de periodistes (més d’un centenar) que esperaven amb avidesa retratar el final feliç la van obligar a utilitzar la mateixa sala d’actes on tres hores abans s’havien assegut davant dels micròfons els seus companys de professió, a qui no va deixar d’elogiar.

Un “miracle” de sant Jaume

“Han demostrat que tenim la millor sanitat del món, que són professionals abnegats i que moltes vegades, tot i la nefasta direcció política, són capaços de fer miracles. Jo sóc un d’ells”, va dir l’auxiliar d’infermeria enmig d’aplaudiments d’una vintena de companyes de professió, que es van col·locar a primera fila de la roda de premsa per donar-li suport. Si bé l’equip mèdic no sap del cert què ha curat Romero, ella ho té clar: “Dono gràcies a Déu i també a l’apòstol sant Jaume per poder ser aquí i explicar-vos la meva experiència. Però haureu de ser pacients i abans deixar-me recuperar”. Està previst que tant la pacient com el seu marit, Javier Limón, se’n vagin a descansar uns dies a Becerreá, a la província de Lugo, on viu la mare de Romero. “Ens en anirem on no ens pugueu localitzar”, va respondre ahir Limón als periodistes que el perseguien pels exteriors del Carlos III quan va arribar per anar a buscar l’auxiliar. Però, si bé acaba la batalla contra l’Ebola, la parella en comença una altra, la judicial.

L’equip d’advocats de Romero i Limón ja té a punt fins a tres accions judicials per la gestió de la crisi. La primera, contra el conseller de Sanitat madrileny, que va acusar la pacient d’haver amagat informació sobre el seu estat de salut. La segona, pels defectes a l’hora d’aplicar els protocols per atendre els infectats d’Ebola a l’estat espanyol. I l’última, i més polèmica, pel sacrifici de l’Excalibur, el gos de la parella. Romero no va parlar-ne en cap moment. Limón, en canvi, li va prendre ahir el torn de paraula perquè ella “s’emociona massa” amb el tema. La parella té un “record inoblidable del gos [Excalibur]”, que era com “el fill” que “mai” han “tingut” i a qui van “executar” sense donar-los “l’oportunitat d’al·legar”.

Romero afronta unes setmanes de recuperació. Però, tan bon punt comenci a estar bé, s’ofereix per tornar a combatre el virus. “Gràcies als mitjans es va entendre i conèixer la malaltia, que no havia importat al món occidental fins que el contagi va arribar aquí, i va ser a través de mi”, recordava, matisant que el seu cas “no ha sigut en va”. Romero va voler tractar García Viejo i Miguel Pajares, el primer repatriat amb Ebola a Europa, i li ha costat car, però no abandona: “Si la meva sang serveix per curar altres persones, aquí em tenen fins que em quedi seca”, va sentenciar.

Mato envia ara un missatge de suport a l’auxiliar d’infermeria

La ministra de Sanitat, Ana Mato, ha esperat un mes per enviar un missatge de suport a Teresa Romero i la seva família. Ho va fer ahir via comunicat i coincidint amb l’alta hospitalària de l’auxiliar d’infermeria. En el missatge, Mato va mostrar el seu “suport”, “afecte” i “agraïment” a Romero. La ministra també va insistir que la recuperació de la pacient és “una enorme satisfacció per a tota la societat espanyola” i una “alegria”. En l’escrit també va detallar que la curació de l’auxiliar d’infermeria ha sigut una “prioritat” per al govern espanyol i tots els professionals sanitaris. Mato va reiterar el seu “reconeixement i gratitud” a Romero, que es va presentar com a voluntària per atendre els dos missioners espanyols repatriats amb Ebola, Miguel Pajares i Manuel García Viejo, que van acabar morint. Un agraïment que també va enviar als metges i infermeres de l’Hospital Carlos III de Madrid i als professionals que treballen per “preservar” la vida dels ciutadans, encara que posin en risc la seva salut.