Quan el suau era més famós que la cola

Perpetuada durant més d’un segle pels avis catalans, està cridada a ser la beguda ‘revival’ de l’estiu

Va haver-hi un temps en què el suau era més famós que la coca-cola, almenys a Catalunya, on encara no havia arribat la beguda nord-americana. Era, això sí, igual de refrescant i estimulant però molt més fàcil d’aconseguir: només es necessitava cafè, gasosa, gel i, si de cas, una mica de sucre. Molts pagesos se’l prenien a l’hora del cafè, abans de tornar a suar al tros, o a mitja tarda per rehidratar-se i agafar forces per continuar; altres el demanaven al bar, per espavilar-se després d’una bona migdiada tot fent un dòmino amb els amics. Per culpa de la cafeïna, els petits només tastaven la densa i típica escuma que fa el suau alguna nit de festa major, en una d’aquestes concessions que els fan sentir de cop una mica més grans.

Una cosa d’avis?

Però per culpa de la comercialització d’una amplíssima varietat de begudes gasoses, des de la Mirinda fins a la Cherry Coke, el suau va quedar com una cosa d’avis, molt reduccionista i nostàlgica. Almenys fins fa uns anys, quan el propietari del ja desaparegut Bar Quim de Benissanet, a Tarragona, va decidir començar a vendre embotellat en diversos formats -fins i tot descafeïnat- el que tantes vegades havia preparat per a la clientela: el famós i refrescant suau.

“L’any 2005 li vaig proposar al meu pare d’embotellar el producte, ja que havíem tancat el bar però la gent continuava preguntant pel suau... Ara venem Suau Quim a la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Tarragonès, Barcelona i algun poble de l’Aragó. En total, unes 30.000 ampolles a l’any, i la tendència és a l’alça. A l’estranger no venem res, però tenim clients, sobretot francesos, que els agrada molt i que passen cada any a comprar-ne”, comenta Quim Cots fill, responsable de l’única marca que ha recuperat aquest refresc d’abans per comercialitzar-lo ja preparat. Aquesta beguda s’elabora de manera “manual, sense cap tipus de maquinària”, i amb “els millors ingredients possibles, sense buscar alternatives econòmiques”, diu Cots amb orgull.

Entre les seves comandes més particulars, per exemple, hi ha la d’Albert Marimon, premi Cuiner de l’Any 2013, que ha inclòs el suau a la carta del seu restaurant de Tàrrega (Lleida), La Cava. “Em dóna molta satisfacció que a un cuiner que probablement ha tastat tantes coses el sorprengués el suau i automàticament em truqués per interessar-s’hi i fer-me comandes”, reconeix l’hereu de Quim Cots.

La festa del suau a Reus

El consistori de Reus fa uns anys que s’esforça per recuperar aquest refresc tradicional de cafè. L’actual alcalde, Carles Pellicer (CiU), rep moltes de les seves visites oficials amb uns suaus ben fresquets, segons explica Carme Bosch des del departament de màrqueting de Cafès Brasilia, una empresa reusenca que també ha fet i fa perquè les noves generacions tastin el suau. Aquest estiu fan campanya de promoció en molts bars i restaurants de les zones turístiques de la ciutat per donar-lo a conèixer, i al setembre preveuen tornar a organitzar la Festa del Suau, amb degustació popular, com van fer l’any 2012, i amb maridatge de pastisseria moderna, segons avança Bosch.

Si els moderns es fan seu el suau com s’han fet seu el vermut (que també era una “beguda de vells” fins que van decidir que “molava”) de cop el suau serà més modern que la pastisseria amb què Brasilia vol maridar-lo. Però d’on ve aquest refresc de cafè? Qui i per què se’l va inventar?

El nom d’aquesta beguda deriva dels zuaus, els soldats d’infanteria francesos reclutats de la tribu berber zuaua, d’Algèria. Era un cos valent, de vestimenta exòtica i amb cert misticisme que es va expandir a la primera meitat del segle XIX per països com els Estats Units i el Brasil, entre altres zones; al nostre país van participar en alguna de les guerres carlines.

La fórmula secreta

Els zuaus es van inventar aquesta barreja per refrescar-se i mantenir-se alerta. D’aquí el nom de suau que ha perdurat a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona; a la zona de la Terra Ferma, en canvi, l’anomenen soldat.

Aquest ponx espumós de cafè es va convertir en tota una institució a les Terres de l’Ebre des del 1890 gràcies a la fàbrica de gasoses Solé de Móra d’Ebre, que va comercialitzar-lo fins que va tancar, el 1983. Corre també la brama que Coca-Cola va voler aconseguir la patent del Zuavo que es feia a can Solé, però el cert és que el relleu no l’han agafat els nord-americans, sinó els Quim, pare i fill, per petició popular dels antics parroquians del seu bar de Benissanet. Brindem!

Més continguts de

El + vist

El + comentat