MADRIDAMadrid tenen molt clar que comença una setmana transcendental a Catalunya després del cop de porta de Mariano Rajoy al pacte fiscal. Conscients de la seriositat del moment històric, l'Estat no ha perdut ni un minut a l'hora de posar en marxa l'ofensiva per intentar aturar el president Mas. Ha activat des de la monarquia fins als grans empresaris, passant pels partits polítics i el sistema mediàtic, que torna a tenir un paper molt actiu a l'hora de canalitzar la resposta de l'Estat.
Admeten des del PP que "l'estratègia" la marca exclusivament el cap de l'executiu espanyol. I l'ordre de la Moncloa és nítida: deixar treballar la maquinària estatal i, al mateix temps, rebaixar la tensió pública entre els governs. Els populars evitaran respondre les declaracions que facin els dirigents catalans i es limitaran a prendre mesures quan hi hagi decisions concretes. Ara tota l'atenció està posada en el debat de política general d'aquesta setmana al Parlament per si, finalment, s'anuncien eleccions anticipades per abans d'acabar aquest any. Serà el punt d'inici d'un temps nou.
La batalla ideològica
El mateix dia de la reunió entre Mas i Rajoy, el vicesecretari general d'estudis i programes del PP, Esteban González Pons, publicava a la influent tercera pàgina de l' Abc un article que ha tingut ressò a la capital espanyola. El va titular És molt senzill, digueu-li Espanya -així, en català- parafrasejant el llibre de l'independentista Josep Guia, també del País Valencià com ell. Des del seu nou càrrec al partit, Pons fa mesos que no perd de vista el referèndum escocès per la por que acabi sent un mirall vàlid per al catalanisme. Per això, en el text publicat a la principal capçalera monàrquica de Madrid escrivia que aquí no hi ha marge, a parer seu, per a la secessió: "Catalunya és Espanya i Espanya és Catalunya, no hi ha independència possible". El primer front de la dreta espanyola ara és guanyar la partida del marc referencial.
La por dels populars és que no es consolidi un debat en termes de Catalunya-Espanya, sinó la tesi que un procés de ruptura seria esquinçar un mateix territori en dues meitats, l'una més gran que l'altra. Per tant, en aquest esquema, i obviant les mobilitzacions protagonitzades pel seu partit a l'oposició, el dirigent del PP arribava a afirmar que "la campanya contra el cava va ser profundament antiespanyola".
Per guanyar la batalla, Rajoy sap que necessita el PSOE al seu costat. Tan bon punt Artur Mas va sortir de la Moncloa, el president espanyol es va apressar a trucar al líder de l'oposició per fer-lo còmplice del no a la reivindicació catalana. Els socialistes espanyols han donat el vistiplau a la negativa (volen tenir les mans lliures per quan tornin a governar) però no s'han estalviat el moviment de terres al seu voltant. Divendres, l'endemà de la reunió, hi havia prevista una trobada amb els mitjans de comunicació per avançar les línies de la conferència política prevista per al mes de novembre. Finalment, es va suspendre l'acte perquè abans l'executiva vol debatre, demà mateix, el document a fons. És evident que la discussió interna sobre el model territorial ha pujat de to a la seu del carrer Ferraz.
Mentre Rajoy estira Rubalcaba cap a les seves posicions, el PSC ha aixecat el to perquè la direcció del partit estatal alci la bandera del federalisme real. "O el PSOE es mou ràpid o tindrà un problema", avisa un dirigent dels socialistes catalans, amb la vista posada a les eleccions al Parlament de Catalunya. Les crides per liderar la reivindicació federal s'han intensificat. En les últimes hores s'hi han afegit l'expresident espanyol Felipe González, que va governar 14 anys, i el president andalús i del partit, José Antonio Griñán. Fins i tot el diari El País , de referència per a Rubalcaba, afirmava que aquest és "l'únic camí" per preservar el futur de l'Estat.
No obstant, de moment el líder socialista ha optat per un perfil discret -dijous va deixar la resposta en mans de Pere Navarro- i es limita a fer apel·lacions al diàleg i a la necessitat de millorar el sistema de finançament per a totes les comunitats, sense sortir del règim comú. El PSOE té molt present les eleccions del 21-O a Galícia i al País Basc, que obliguen a modular el discurs.
Els grans empresaris fan de mur
A Madrid hi ha la convicció que si el president espanyol s'hagués avingut a obrir una negociació bilateral sobre el finançament català, això hauria obert la caixa dels trons. El model del cafè per a tothom -clonant els avenços aconseguits normalment per Catalunya- s'hauria tornat a aplicar. De fet, això explica en bona mesura la discussió que ha sacsejat aquests dies la patronal espanyola. A la CEOE ningú està disposat a acceptar millores només per a una part del mercat, encara que es tracti de corregir un dèficit fiscal acreditat i encara que serveixi per millorar el motor de l'economia de la Península. Per calmar els ànims, en un gest ben poc habitual, el seu president, Joan Rosell, va haver de comparèixer divendres a la tarda per defensar el mercat únic espanyol i instar Mas a no anar més enllà (malgrat que ell personalment segueixi apostant per millorar la situació financera de Catalunya). Com destacaven amb orgull indissimulat alguns mitjans espanyols, el sector dels negocis ha estat clau perquè Rajoy digués no .
L'ofensiva que ha posat en marxa el govern espanyol amenaça també amb les lleis i la Constitució. Rajoy hi ha implicat el rei Joan Carles, cap de l'Estat i, per tant, màxima autoritat de les forces armades espanyoles. A més de la carta contra la independència (no és gratuït que fos poc després d'obrir l'any judicial) els últims dies s'ha interessat de primera mà per com evolucionaven els fets a Barcelona. Dimarts i dijous el monarca coincidirà amb Mas en dos actes a la capital catalana.
Al seu costat, José Manuel García-Margallo, el cap de la diplomàcia espanyola, un home que coneix bé Europa, s'ha encarregat d'avisar que Espanya vetarà una Catalunya independent a la UE. Un missatge que arriba molt directament als corresponsals estrangers, majoritàriament ubicats a Madrid. De fet, Rajoy ha activat a fons la carta mediàtica. Després que TVE minimitzés la manifestació de la Diada, ara tots els mitjans -públics i privats- han rectificat i han pres partit. Només cal veure el reportatge que va emetre divendres Telemadrid.
Espanya ha passat a l'acció.
