19/09/2014

Escòcia vota ‘no’

4 min

Enviat Especial EdimburgEscòcia va rebutjar ahir la independència en un històric referèndum que es va viure com una festa democràtica amb una participació rècord, del 85%, que va sorprendre a tothom. Després d’un llarg recompte durant la matinada, a primera hora d’aquest divendres s’ha anunciat el resultat: el no es va imposar amb el 55,3% (1,9 milions de vots) davant del sí, que va arribar al 44,7% (1,5 milions de vots).

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El no va guanyar a la gran majoria de les trenta-dues circumscripcions electorals. I ni un sonat triomf a Glasgow, la ciutat més poblada d’Escòcia, no va servir per revertir un resultat “profundament decebedor” en paraules de la vice primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, que va ser la primera a reconèixer la derrota en una entrevista a la BBC. L’eufòria es va desencadenar entre la campanya del no, aplegada a la plataforma Better Togheter.

La campanya del sí, aplegada en un centre de convencions darrere mateix del Parlament escocès, no se’n sabia avenir. El que durant tot el dia havien estat mostres públiques de suport al sí es va transformar en un silenci que es fonia entre la nit i la fina pluja que ha caigut durant tota la matinada a Edimburg.

Només l’aparició del primer ministre escocès, just quan es feia de dia, va fer tornar l’energia a l’auditori. “Accepto aquest veredicte democràtic”, va arrencar. “Però 1,5 milions de votants del sí mostren que la independència és el futur d’aquest país”, va dir com si no es donés del tot per vençut i volgués intentar un nou assalt per convertir Escòcia en un estat en un futur. “Els partits britànics ens han promès més poders per a Escòcia durant la campanya. Esperen que això sigui veritat i que es faci realitat de seguida”, va clamar Salmond amb un nou lema sota el micròfon on parlava: One Scotland [Una Escòcia].

Una participació rècord

Més de 4,2 milions d’escocesos van tenir a les mans el futur de la seva nació i no van desaprofitar l’oportunitat de dir-hi la seva. L’espectacular taxa de participació (84,6%) va superar en 30 punts la registrada a les últimes eleccions al Parlament escocès del 2011. La mobilització electoral, sense precedents al Regne Unit, és fruit d’una campanya molt polaritzada i de la feina feta especialment pels independentistes per assegurar-se que els seus electors anirien a les urnes.

És justament per això que el resultat, tot i perdre, no deixa de ser un triomf moral, ja que només fa unes setmanes les enquestes donaven 20 punts d’avantatge al no i, si es mira més enrere, l’avantatge dels contraris a la independència era de 30 punts. La remuntada meteòrica els va donar molta confiança, fins ahir mateix, però al final no va poder ser.

Els esforços per convèncer els indecisos van durar fins ahir, ja que, al Regne Unit, es pot fer campanya també el dia de la votació. Així va ser com les paradetes del sí -i algunes del no- van tornar a aparèixer a la capital escocesa. Molts cotxes circulaven ahir amb la bandera d’Escòcia, d’altres lluïen el Yes darrere el parabrisa i alguns, molts menys, es passejaven amb el No, thanks. També es van veure samarretes, adhesius i xapes del sí i banderes escoceses -i alguna de britànica- penjades a l’esquena de grups de joves. “Els de la campanya del no ningú sap on són”, deia el Gregor, com un indici per agafar-se a l’esperança d’una victòria del sí.

“És increïble veure com gent que mai s’havia interessat per la política aquest cop sí que s’ha implicat i ha anat a votar”, explicava el Gordon, un jubilat escocès, després de dipositar el seu vot en un col·legi prop del Parlament escocès. Era d’hora al matí i l’afluència d’electors encara era petita. A la sala habilitada dins d’un col·legi, els votants s’havien d’identificar amb la targeta censal i aleshores se’ls entregava la papereta de vot amb la pregunta: “¿Escòcia hauria de ser un país independent?” Calia marcar amb bolígraf el sí o el no, i dipositar la butlleta dins de l’urna. Tan senzill com això.

El primer ministre escocès, Alex Salmond, va votar de bon matí a la regió d’Aberdeen i ho va fer acompanyat de dues joves de 18 anys que van votar per primer cop. Excepcionalment, també es va decidir fa temps que els joves de 16 i 17 anys poguessin dir la seva sobre aquesta decisió que podia capgirar les seves vides, tot i que l’edat legal per votar són els 18. “És l’oportunitat de les nostres vides. Un dia que tothom recordarà”, va dir Salmond per animar els votants a sortir de casa en un dia més aviat emboirat i humit a Edimburg.

El cap de la campanya Better Together, Alistair Darling, va mostrar confiança quan va dipositar el seu vot, també de bon matí, a Edimburg. “Han estat dos anys llargs de debat apassionat. I s’entén que hagi sigut així, ja que és la decisió més important que prendrem a les nostres vides”, va assegurar abans de concloure: “Cada cop tinc més clar que guanyarem”. I així va ser finalment.

La política de sempre

El triomf del no obre ara la incertesa de què passarà amb la promesa de donar més dels tres grans partits britànics, que s’han compromès a ampliar l’autonomia d’Escòcia. “Després d’un vot pel no, veurem com torna la política de sempre i com Westminster es preocupa només de les eleccions britàniques i el futur referèndum sobre la UE. En un Parlament de 650 diputats, els interessos d’Escòcia sempre estaran marginats”, escrivia ahir l’analista Iain Macwhirter al Herald.

stats