Feijóo reforça la majoria absoluta del PP a Galícia i dóna aire a Rajoy

BARCELONA.Si Mariano Rajoy se la jugava a les eleccions gallegues, com han insistit tots els analistes les últimes setmanes, queda clar que ahir va superar la prova amb nota. El PP d'Alberto Núñez Feijóo va revalidar ahir a la nit la majoria absoluta del 2009. I encara més, la va reforçar fins a situar-la prop de les històriques majories absolutes de Manuel Fraga. Amb el 99,2% escrutat, els populars van aconseguir ahir 41 diputats dels 75 del Parlament gallec, tres escons més que el 2009. Malgrat el resultat, però, el cert és que la fragmentació política ha fet que els populars hagin obtingut un percentatge de vot (45,6%) lleugerament per sota del 2009 (46,7%). "Som el partit que més s'assembla a Galícia", va sentenciar Feijóo en la primera compareixença després de saber-se els resultats, passades les onze de la nit.

Sens dubte, Mariano Rajoy ha recollit un aval per encarar el rescat de l'economia espanyola i els durs ajustos que exigirà la troica . Però més enllà d'això, qui més reforçat surt en tot aquest procés és Núñez Feijóo. Feijóo ha tingut èxit en l'estratègia de distanciar-se al màxim durant la campanya del PP estatal i les seves retallades, amagant-ne fins i tot el logotip.

La clau de la gestió

L'alegria de Rajoy, però, és momentània i Feijóo pot ser el milhomes entre els barons del PP. La majoria absoluta aclaparadora de Feijóo el posa en una posició privilegiada en la línia de sortida de la cursa per a la successió de Rajoy, que pot precipitar-se abans fins i tot d'acabar la legislatura per un context econòmic que no para d'empitjorar i que l'ha desgastat. En aquesta cursa hi continua sent l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, l'eterna candidata de l'ala més dura del PP. Per si de cas, Aguirre es va afanyar ahir a fer públic a Twitter que havia "traslladat" la seva "més sincera felicitació per aquests magnífics resultats i per la seva gran gestió".

Però si el resultat del PP gallec és històric, no ho és menys el del PSdG-PSOE, malgrat que en aquest cas per sota. Els socialistes encapçalats per Pachi Vázquez s'han enfonsat a les urnes i han perdut set dels 25 diputats que van aconseguir el 2009 després de governar quatre anys en coalició amb els nacionalistes del BNG, l'altre gran damnificat de les eleccions gallegues. És evident que la patacada del socialisme gallec té connotacions més enllà de Galícia. Alfredo Pérez Rubalcaba en surt especialment tocat. Ha recorregut Galícia de míting en míting per buscar la seva salvació. Però els resultats electorals, lluny d'acompanyar-lo, li han servit, ara ja sí, el seu autèntic problema.

Caamaño i Blanco treuen el cap

Amb els resultats a la mà, no és estrany pensar en una nova crisi interna al PSG-PSOE. Una crisi en què es voldran fer un lloc els exministres José Caamaño i José Blanco, que competiran entre ells per destronar Pachi Vázquez, que ahir es va limitar a acceptar la derrota electoral, a "assumir-ne la responsabilitat" i a anunciar una "profunda reflexió", però no va donar cap senyal més enllà d'això que porti a pensar que abandonarà la batalla per seguir controlant el PSG-PSOE.

Si el lideratge de Rubalcaba, a qui només li queda Andalusia, ja era feble, després de l'actual període electoral a les tres nacions històriques a hores d'ara està més tocat que mai, tot just passats nou mesos d'ençà que va assumir la secretaria general del partit després de fer els pitjors resultats de la història del PSOE.

De fet, les mostres de la situació crítica en què ha quedat Rubalcaba es feien evidents ja ahir mateix. Just dues hores després de tancar les urnes, l'exministra socialista del govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero María Antonia Trujillo etzibava al seu Twitter: "Esperant que Rubalcaba anunciï la seva dimissió". I en un altre tuit hi afegia també Pachi Vázquez, a qui va retreure, a més, que es limités a prometre que seguirà treballant en lloc de dimitir. "A reflexionar... a seguir treballant, per què?", es preguntava Trujillo.

Efecte Beiras

Sens dubte, però, l'autèntica sorpresa de les eleccions de Galícia és la irrupció al Parlament gallec de la Syriza Anova (AGE) de la mà de l'històric del nacionalisme d'esquerres gallec Xosé Manuel Beiras. La coalició la formen Anova, la formació de l'exlíder del BNG, Esquerra Unida i Equo.

Escindit del BNG, després de set anys allunyat del Parlament gallec, als seus 74 anys Beiras tornarà al Parlament amb un resultat més que digne: 9 diputats i el 14,2% dels vots. La Syriza gallega aconseguia ahir fites gens menyspreables, com superar els socialistes a Santiago de Compostel·la o empatar-hi a la Corunya. ANG s'ha nodrit (com fa IU a Espanya) de votants descontents del PSG-PSOE, però també del BNG, que segueix la tendència a la baixa de l'última dècada. Ahir va perdre cinc diputats respecte del 2009 i es queda només amb 7.

El líder dels nacionalistes, Francisco Jorquera, que va passar del 16% al 10% de vots, va comparèixer afectat. No va regatejar les raons reals del seu descens i va assenyalar directament l'escissió del partit liderada per Beiras per explicar el descens. "No posaré excuses de mal pagador", va dir després de posar-se "a disposició del partit".

Galícia ha dit que, davant una oposició desunida i amb problemes, tria més Feijóo.