ENERGIA NOVES REGLES

L'Estat diu que la nova llei no farà créixer la inflació

L'IPC va tornar a pujar al juny i ja se situa en el 2,6% a Catalunya, mig punt per sobre de la mitjana espanyola

Els canvis de la reforma energètica no tindran un "impacte significatiu sobre l'IPC", va assegurar ahir de manera categòrica el secretari d'estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, que va mantenir la previsió d'arribar al desembre d'enguany amb una inflació que rondi l'1%. Latorre va qualificar de "transitori" l'increment de la inflació del juny, que en termes interanuals va créixer quatre dècimes i es va situar en el 2,6% a Catalunya i el 2,1% a Espanya, mantenint el diferencial.

Les esperances de Jiménez Latorre es basen en l'evolució de la inflació subjacent, l'índex que exclou l'evolució dels preus de l'energia i dels aliments frescos. Al juny, aquest indicador es va situar en el 2%, una dècima per sota de l'IPC general. S'ha de veure, doncs, si el pronòstic del secretari d'estat s'acabarà produint, però el que sí que va quedar palès és que l'augment de l'IPC del juny ha empitjorat la relació amb els preus europeus, cosa que significa una pèrdua de competitivitat de les exportacions espanyoles via preus. Les dades fetes públiques ahir per l'Instituto Nacional de Estadística (INE) no deixen lloc a dubtes perquè l'índex harmonitzat avançat europeu va escalar només dues dècimes, fet que suposa un increment de la diferència amb Espanya, que ara ja és de sis dècimes. L'organització empresarial Pimec va criticar en una nota aquesta pèrdua de competitivitat de l'economia catalana.

Preus moderats fins al desembre

Les perspectives de Jiménez Latorre se centren en una moderació dels preus durant la segona meitat de l'any, una opinió compartida ahir per la Fundació de Caixes d'Estalvis (Funcas), que va emetre un comunicat en què va assegurar que espera una trajectòria descendent fins a tancar el 2013 en una taxa de l'1,2%, si no es produeixen canvis normatius o modificacions impositives. També la patronal catalana Foment va preveure aquesta tendència a la baixa fins a finals d'any, precisament per l'anomenat efecte esglaó, provocat el 2012 per l'augment de l'IVA, el copagament dels medicaments i en les matrícules universitàries.

I és que amb les dades de l'INE a la mà, sense comptar l'augment dels impostos de l'any passat, la inflació anual va ser de només el 0,1%, dos punts per sota de l'IPC general espanyol. En tot cas, la inflació va créixer al juny per segon mes seguit, després d'un primer repunt del maig de també quatre dècimes que va trencar una evolució a la baixa de sis mesos (vegeu quadres). Tot i els increments dels dos últims mesos, l'índex de preus es manté clarament per sota del de l'inici de l'any, que en el cas de Catalunya era del 3,3%.

L'alça dels preus dels carburants i lubricants i, en menys mesura, dels aliments i les begudes no alcohòliques van forçar el creixement de l'IPC, de manera semblant a l'evolució del maig. En paraules de Fernando Jiménez Latorre, es tracta dels apartats més "volàtils" que formen la cistella de l'IPC. Els grups que van influir de manera més decisiva en els increments del segment d'alimentació respecte al maig va ser la fruita fresca, que va augmentar un 10,3% en taxa mensual, i les patates (7,5%). Aquest producte de primera necessitat va experimentar un augment del 34,3% en el conjunt espanyol en termes interanuals, és a dir, respecte al juny del 2012.

Rebaixes

Pel que fa a altres apartats, van destacar els viatges organitzats, que van pujar un 3,7% en només un mes, i els carburants (0,5%). Per contra, els llegums (-7,5%), el vestuari (-1,3%) i assegurances de l'automòbil (-0,5%) van contribuir a compensar part dels increments. La moderació en el sector tèxtil es va produir per l'avançament dels efectes de les rebaixes d'estiu. Per comunitats autònomes, les Balears van tornar a encapçalar per segon mes seguit la llista amb un augment més elevat de l'IPC, xifrat en el 0,3% (Cantàbria també va tenir el mateix percentatge). Després van seguir les dues Castelles i Catalunya. Per sota de la mitjana espanyola es van situar Castella-la Manxa, Navarra i el País Basc (totes amb un 2%), a més d'Andalusia, Astúries i Madrid (1,9%), Aragó, el País Valencià i la Rioja (1,8%), i finalment Canàries (1,6%).

En el capítol de reaccions, els responsables de CCOO van assegurar que són els treballadors els que mantenen els sacrificis més elevats, perquè l'increment de salaris recollits en la negociació col·lectiva es va situar al juny en el 0,65%, molt per sota de l'evolució de l'IPC. Per UGT, és "sorprenent" el ritme de creixement de preus en un context de recessió com l'actual, que suposa "greus caigudes" de la producció, la inversió i el consum.

Sobre l'evolució del sector de carburants, els repunts de preus tenen a veure amb els marges elevats que mantenen les empreses de distribució, segons van assegurar des del sindicat. Per la seva banda, l'organització d'autònoms UATAE va reclamar una rebaixa de preus perquè l'economia pugui iniciar un cicle positiu.

Més continguts de