BARCELONALa petició d'ajuda de la Generalitat al fons de liquiditat autonòmica (FLA) de l'Estat és una partida de pòquer amb les cartes destapades. L'executiu presidit per Artur Mas insisteix que no acceptarà "condicions polítiques" a canvi d'uns diners que provenen dels impostos dels mateixos catalans, però la realitat s'imposa d'una manera meridiana.
Les condicions -polítiques, fiscals o pressupostàries- són ben presents al reial decret llei que articula el FLA i que remet en molts casos a la llei orgànica d'estabilitat pressupostària, aprovada l'abril passat al Congrés amb els vots de CiU. La norma preveu, en última instància, la intervenció de les finances de la Generalitat i fins i tot la suspensió de l'autogovern.
D'altra banda, l'executiu català no té cap alternativa financera al FLA. L'objectiu de dèficit (de l'1,5% del PIB per a aquest any) i els venciments de deute (5.755 milions d'euros entre el tercer i quart trimestre de l'any) asfixien les finances del Govern i l'aboquen al fons de rescat autonòmic. Fonts del departament d'Economia van confirmar ahir a l'ARA que la Generalitat confia "exclusivament" en el FLA com a font de finançament fins a finals d'any. Així doncs, el Govern no té una posició negociadora de força per exigir molt a Madrid. O s'acull al rescat -amb condicions, com ahir van remarcar des de Brussel·les i Madrid- o fa fallida.
La Generalitat demanarà 5.023 milions al fons de rescat. D'aquests, 1.650 milions corresponen al que falta per finançar el dèficit d'aquest any, i la resta, 3.373 milions, es dedicaria al venciment de deute (al novembre vencen 2.639 milions en bons patriòtics ).
Dèficit i deute
Els diners del rescat no es poden destinar al pagament dels proveïdors ni de nòmines, sinó al dèficit reconegut per l'Estat i als venciments de deute. No obstant, fonts d'Economia van explicar que els fons del FLA permetrien evitar tensions de tresoreria, justament el que va passar al juliol, quan la Generalitat no va pagar el concert a les entitats del tercer sector.
El portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va dir ahir que les dificultats de pagament de factures perduraran: "Les dificultats són aquí. No volem donar esperances que no existeixen", va afirmar referint-se al pagament dels concerts establerts amb entitats del tercer sector i als proveïdors de la Generalitat.
D'altra banda, si dimarts Homs assegurava que de cap manera el Govern acceptaria condicionants polítics i que no entendria que l'executiu espanyol aprofités la creació del FLA per imposar-los, ahir el seu grup parlamentari ja els donava per fets.
"Xec en blanc"
CiU va presentar una esmena a la totalitat a la llei que regula el FLA perquè considera que retalla autonomia amb mesures "desproporcionades" que obliguen les comunitats a signar un "xec en blanc" per accedir al finançament de l'Estat.
La federació nacionalista argumenta en l'esmena contra el projecte de llei que modifica la llei d'estabilitat pressupostària que persegueix únicament "fer un pas més en el procés de recentralització de l'Estat" per "facilitar" que el govern espanyol pugui "intervenir" les comunitats. CiU critica que les sancions excedeixen les de la UE i suposen un "abús de posició". També hi ha esmenes a la totalitat del PSOE, l'Esquerra Plural (IU-Cha-ICV), BNG i ERC.
L'anunci del rescat de Catalunya va fer que la prima de risc espanyola, el sobrecost que paguen els inversors respecte al bo alemany a deu anys, es disparés fins als 524 punts bàsics, tot i que l'indicador va acabar tancant la sessió en els 508 punts, amb una davallada de cinc punts respecte al dia anterior.
El PSC va registrar una petició al Parlament perquè el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, comparegui d'urgència davant la comissió d'Economia i expliqui els detalls i les condicions per acollir-se al FLA.
D'altra banda, Madrid, el País Basc, Galícia, Navarra, la Rioja i Castella i Lleó van assegurar ahir que no acudiran al fons de rescat, mentre que Andalusia no ho descarta. Fonts del govern valencià -que requerirà prop de 3.500 milions d'euros- van apuntar que no estan preocupats davant la possibilitat que els 18.000 milions del fons resultin insuficients per atendre les necessitats de les comunitats.
