MARTÍ I POL UNA DÈCADA SENSE EL POETA

Miquel Martí i Pol, 10 anys després

Viu un bon moment de reconeixement, popular i acadèmic

"Quan mor un escriptor que ha estat molt considerat en vida, acostuma a passar per una etapa d'oblit. És la llei del pèndol", explica el crític, assagista i poeta D. Sam Abrams, coneixedor a fons de l'obra de Miquel Martí i Pol. Demà farà deu anys de la mort del poeta. "La memòria històrica té tendència a aprimar-se -recorda l'editor Àlex Broch-. Les lletres catalanes, però, anem sumant bagatge, i hi ha aniversaris que permeten l'oportunitat de commemorar obres valuoses". En opinió de Broch, el desè aniversari de la mort de Martí i Pol és una bona ocasió per "aconseguir fidelitzar un nucli de lectors que mantinguin viva la seva poesia". La reedició de l'obra completa en butxaca fa cinc anys, les adaptacions musicals, la presència a les escoles i el prestigi acadèmic -aquest mateix octubre es va celebrar el Segon Col·loqui Internacional a la Universitat de Vic- ajuden a mantenir viva la mirada honesta del poeta.

Proper i transparent

Els seus editors destaquen la capacitat d'arribar als lectors

"Si hi ha una poesia prou consolidada és, sens dubte, la de Miquel Martí i Pol, entenedora, directa i transversal i viva, tal com va valorar-la Palau i Fabre", assegura Ramon Balasch, que a la dècada dels 70 va contribuir a la difusió de la seva obra des de Llibres del Mall. "El juny del 2013 es van complir 40 anys de la visita d'un grup de joves poetes a Roda de Ter: Jaume Medina i Miquel Desclot, amb Sam Abrams, d'una banda, i de l'altra, Gemma d'Armengol i Xavier Bru de Sala, Maria-Mercè Marçal i un servidor -comenta-. La cita era una atzagaiada típica de l'època. El motiu era crear una col·lecció de poesia. L'excusa era la visita a un poeta malalt d'esclerosi múltiple, de 44 anys, amb un fil de veu inintel·ligle i un posicionament literari que virava en aquells moments als antípodes dels manifestos i aldarulls de qualsevol signe. I ens rebia ancorat en el seu terreny, amb la consciència de passar l'examen d'uns pipiolis que el desafiaven".

Tot i que Martí i Pol "no acabava d'encaixar en el projecte del Mall", segons reconeix Balasch, van proposar-li de publicar-ne l'edició de les obres completes. "S'hi va negar en rodó, però al cap d'un temps ens va dir que Joan Triadú l'havia convençut que acceptés la iniciativa", continua. Tant l'obra completa com poemaris nous - Crònica de demà , Estimada Marta - van fer créixer la figura del poeta. "Va mantenir sempre la seva modèstia intacta i amb prou feines traslluïa el seu legítim orgull en afirmar que no havia escrit res per merèixer els extraordinaris pròlegs de Lluís Solà, Miquel Desclot i Jaume Medina -recorda Balasch abans de mencionar que el 1977 ja li van dedicar tot un programa Mirador de TVE-. L'equip de Jordi Lladó es va plantar a Roda. Era per a la primera sèrie destinada a escriptors catalans, just abans de Joan Brossa i Salvador Espriu".

A finals dels 80, quan Llibres del Mall va desaparèixer, Xavier Folch va agafar el relleu d'editar Martí i Pol a Empúries. "Quan va morir la seva primera dona, la Dolors, va escriure un poemari d'amor i de mort impressionant, que em va semblar el millor que havia fet fins llavors. Era Llibre d'absències -explica-. Alguns d'aquells poemes van causar molt d'impacte, el van lligar a molta gent. És impressionant comprovar que, a partir de llavors, inspira moltes esqueles, però també es fa servir molt en casaments". Àlex Broch, que li proposaria més endavant de formar part de la col·lecció de clàssics del segle XX d'Edicions 62, en té també un molt bon record: "Era una persona propera, tranquil·la, humana i transparent. El seu humanisme ètic es trasllada a la poesia". Juntament amb Xevi Planas, Broch va escriure Miquel Martí i Pol, vida i poesia (Proa, 2006), en què resumeix la seva extensa producció en vers en un moviment de "sístole i diàstole, que va del jo al nosaltres i del nosaltres al jo". Després de la crisi religiosa de la dècada dels 50 apel·la a la col·lectivitat i a l'orgull de classe (Xavier Folch recorda que, amb ironia, deia que la "classe obrera" era vista com la "classe sobrera"). Els 70 estan marcats pel replegament que li provoca l'esclerosi, però a partir d'Estimada Marta torna a mostrar el seu compromís social, que el converteix en un dels símbols nacionals de Catalunya. Hi ha una última etapa de vellesa i autoreflexió, un últim moviment de sístole que coincideix amb una gran repercussió.

Un poeta molt musicat

Martí i Pol ha estat adaptat per més d'un centenar de músics

Una dècada justa abans de publicar Estimada Marta , Martí i Pol ja va comptar amb l'adaptació musical de quatre dels seus poemes a càrrec de Rafael Subirachs. Aquesta seria la primera d'una llarguíssima llista de músics -més de cent- que han recorregut als seus versos com a font d'inspiració. Des que Subirachs el va cantar, Martí i Pol ha passat per la veu de Maria del Mar Bonet, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll, Nina, Jaume Arnella, Brams, Roger Mas, Sanjosex, Narcís Perich i, sobretot, Lluís Llach, que va començar a adaptar-lo a I amb el somriure, la revolta (1982) i va passar per col·laboracions tan significatives com Un pont de mar blava (1993), Porrera (1995) i Temps de revoltes (2000). Llach va presentar fa uns mesos Estimat Miquel (Empúries), en què reconstrueix la seva relació professional i personal a través dels faxos que s'enviaven. "Vaig pensar que de l'única manera que m'atreviria a fer un llibre així era si era una conversa d'amistat amb la imatge del Miquel -recordava Llach amb motiu de la presentació del volum-. Aquest to em permetia entrar-hi lluny del que se'n podrien dir obligacions hagiogràfiques o pedanteries bibliogràfiques, i em permetia posar la situació en una altura assumible que em permetés fer crítica i humor i explicar la capacitat d'autocrítica, de reqüestionar-nos: despullar-se l'un davant de l'altre". Llach promou, des de fa sis anys, el certamen Terra i Cultura, que premia anualment la millor adaptació musical d'un poema. Martí i Pol és un dels autors més sol·licitats.

Una de les propostes musicals més singulars en relació amb el poeta osonenc ha estat la del grup de death metal Vidres a la Sang, que entre el 2004 i el 2009 van publicar tres discos en què la seva música extrema i virtuosa era acompanyada de poemes com Torna al teu clos , La terra i tu i El nostre silenci .

El rei de les escoles

Versos amb capacitat de síntesi i amb sentit de l'humor

"Ens els mengem fent tabola / els fideus a la cassola. / Llargs o curts són divertits / i bons per llepar-s'hi els dits". Aquest és l'inici d'un dels poemes infantils més coneguts de Martí i Pol. Forma part del llibre Bon profit , que des del 1988 Barcanova publica amb Per molts anys . La seva il·lustradora, Carme Solé i Vendrell, va contactar-hi a principis dels 80, després de llegir Contes de la vila de R. (1978). "El secret dels seus poemes per a nens és la capacitat de síntesi i el sentit de l'humor -diu-. Els nens se'ls aprenen fàcilment. En els poemes sobre menjars, lliga els plats a un ambient i als costums. En poques línies diu molt".

La guanyadora de l'últim Premio Nacional d'il·lustració recorda Martí i Pol com "un home fascinant, alegre, interessat per les persones i per la societat". Destaca, de la seva poesia infantil, "la capacitat d'adaptar el propi llenguatge a un món diferent, el dels nens, que requereix no abandonar la riquesa però ser molt precís". La connexió amb Vendrell va ser tan bona que va il·lustrar l'últim que va escriure, Quietud (Cruïlla, 2004).

Maria Pujol Valls, professora de la Universitat Internacional de Catalunya, considera que la presència de la poesia de Martí i Pol a les escoles encara és molt viva. "És increïble el suc que els nens en poden arribar a treure. Els temes dels poemes els són molt propers, i també la llengua". Pujol Valls explica que alguns dels poemes per a adults també han anat a parar a llibres de text escolars. "Potser forcem una mica massa les fronteres entre literatura infantil i literatura per a adults -diu-. El que em sembla important és que la poesia de Martí i Pol està absolutament viva: és una molt bona porta d'entrada per als nens".

El procés de canonització

Un fenomen sociocultural que ja s'estudia a les universitats

Al Segon Col·loqui Internacional Martí i Pol, celebrat a la Universitat de Vic a l'octubre, el professor Enric Sullà va parlar del procés de canonització acadèmic del poeta. "Ell és un fenomen sociocultural important. A més de la popularitat, els seus versos tenen una dimensió representativa nacional que el lliguen al fil començat per Verdaguer i continuat per Maragall i Espriu". Amb estudiosos com Pere Farrés (1948-2008), Jaume Aulet, Àlex Broch i Ricard Torrents, Sullà creu que la canonització de Martí i Pol arrenca entre el 1998 i el 2003. "Quan va morir, podria haver passat a l'oblit, però el seu reconeixement és present i constant. Hi ha premis de poesia, escoles i biblioteques que porten el seu nom, és citat amb freqüència i ha rebut molts homenatges". El prestigi acadèmic no li ha estat fàcil d'aconseguir. Ricard Torrents en recorda alguns dels motius: "Potser hi va contribuir el clixé de l'escriptor de comarques, fora del circuit establert. Durant uns anys va ser vist, en alguns sectors, com un poeta de segona, però des d'un moment molt primerenc va ser capaç de crear objectes poètics nous com La fàbrica , que van sotraguejar l'ambient literari".

Per a D. Sam Abrams, després de Miquel Martí i Pol no hi ha "cap poeta nacional que en pugui ser el successor, perquè els noms possibles només representarien una de les línies de treball de les moltes que hi ha obertes actualment". Dels seus versos, Abrams en destaca "la transparència delicada" i que "la distància entre el text i el seu centre moral són mínimes". Llegint Martí i Pol es té la sensació de conèixer l'autor. Aquest és un dels secrets que fan que, deu anys després de la seva mort, s'hi pugui continuar estant tan a prop.

Més continguts de